L'ozó és un gas amb moltes propietats que es va fer servir per primera vegada durant la Primera Guerra Mundial per desinfectar ferides. A la unitat d'ozonoteràpia de la Clínica Quiron l'utilitzen com a desinfectant, i a més a més n'aprofiten les propietats com a cicatritzant, antiinflamatori i analgèsic.

La doctora Glòria Rovira és la directora de la Unitat d'Ozonoteràpia de la Clínica Quirón de Barcelona on, des de 2003 intervenen hèrnies discals amb ozonoteràpia per primera vegada en una clínica catalana.

La molècula de l'Ozó està formada per tres àtoms d'òxigen. L'ozó mèdic que s'utilitza en aquesta unitat, però, no és pur, sinó una barreja com a màxim d'un 5% d'ozó i un 95% d'oxigen.

La primera part del tractament de les hèrnies amb ozó són unes sessions d' injeccions a la zona del voltant del disc herniat. Amb aquestes injeccions s'elimina la contractura muscular, és a dir, es desinflama i s'ajuda a calmar el dolor.

L'ozó que s'injecta el que fa és estimular la producció d'enzims antioxidants i aquests neutralitzen els productes tòxics que s'han alliberat com a conseqüència de la ruptura del nucli pulpós. Aquests productes tòxics són els que provocaven part del dolor i les molèsties al pacient.

Els discos intervertebrals estan formats per un nucli pulpós que està rodejat per un anell fibrós. Aquests discos actuen com a coixí, però quan un disc esmorteeix cops reiteradament, l'anell es pot trencar i el nucli pulpós es desplaça cap a l'exterior. D'aquesta manera, el disc queda herniat.

La segona fase del tractament és la discolisi, que consisteix en una injecció d'ozó intradiscal que es fa al quiròfan. L'ozó fa disminuir el volum del material herniat que provoca la compressió del nervi.

La dosi que es fa servir en cada punció per discolisi és d'entre 30 i 50 cm3, en funció del pacient i la morfologia del disc. L'ozó s'introdueix amb una agulla molt llarga i mal·leable anomenada Chiba.

La intervenció dura uns 10 minuts escassos i només requereix anestèsia local i sedació. El pacient es desperta sense molèsties, i després de quatre hores ja se li dóna l'alta i pot anar-se'n cap a casa. De fet, no caldria fer la intervenció al quiròfan però no fer-ho seria córrer un risc innecessari.

La intervenció de les hèrnies discals amb ozonoteràpia és més econòmica que la intervenció quirúrgica tradicional. Té el mateix percentatge d'èxit i no té efectes secundaris.

Perquè el tractament tingui èxit també cal que el pacient tingui un perfil determinat. L'ozonoteràpia està indicada sigui quina sigui la localització de l'hèrnia discal però no en tots els casos hi ha les mateixes perspectives d'èxit.

Als pacients els recomanen que vagin al fisioterapeuta perquè els ajudi a canviar els seus costums. Les sessions de fisio els serviran de prevenció perquè l'hèrnia discal no es torni a repetir!