Tothom sap que és important ser en el lloc adequat en el moment oportú. I per a qualsevol aspirant a explorador i a científic polar del segle XIX, el lloc adequat era la coberta del vaixell Bèlgica i, el moment oportú, les 8 del matí del 16 d'agost de 1897.
Aquell dia i en aquella hora sortia del port d'Anvers l'expedició científica amb més promeses de la història polar, una expedició que seria pionera en la descoberta de l'Antàrtida.

El comandant de l'expedició era Adrien de Gerlache, un apassionat de l'exploració polar, però sense cap experiència antàrtica.

El segon oficial era Roald Amundsen, mariner, esquiador, voluntari i enrolat sense paga.
El metge era Frederick Cook. El geòleg, el jove polonès Henry Arctowski. El zoòleg, el romanès Emile Racovitza. El geofísic, el belga Emile Danco, i el meteoròleg, el també polonès Antoine Dobrowski.

L'objectiu era explorar la península Antàrtica, navegar fins al mar de Ross i deixar quatre persones a Cap Adare per hivernar al continent. Durant l'expedició s'havien de recollir les primeres dades científiques sobre l'Antàrtida.
El 20 de gener, quan la temporada d'estiu era molt avançada, van arribar a l'Antàrtida. Mentre buscaven un pas cap al mar de Weddell, van descobrir un canal que llavors van batejar amb el nom del vaixell.

Durant tres setmanes es van dedicar a explorar les costes de l'estret. El 26 de gener, a la petita illa dels Two Hummock, situada al mig de l'estret, Roald Amundsen va fer la primera esquiada a l'Antàrtida. I al cap de cinc dies, a Brabant Island, tots plegats van fer la primera excursió en trineu.
A finals de febrer, l'estiu antàrtic s'acaba. Era el moment de començar a pensar a anar-se'n abans que el mar no es glacés. Però el capità, Adrien de Gerlache, va decidir canviar els plans: deixar que el "Bèlgica" quedés atrapat pel glaç i convertir-se, d'aquesta manera, en els primers homes que hivernaven a l'Antàrtida. El 2 de març de 1898, el vaixell va ser immobilitzat.
El problema és que el "Bèlgica" no estava preparat per hivernar. No hi havia roba d'abric per a tothom, no hi havia prou menjar, ni prou carbó.

En l'aspecte científic, però, l'expedició va ser un èxit! Es van catalogar més de 1.600 espècimens, es va recollir una sèrie completa de dades meteorològiques i es va registrar la desviació magnètica de tot un any. I gràcies als fòssils i a les batimetries es van adonar que la península Antàrtica és la continuació austral dels Andes.
Les traces d'aquella expedició han quedat immortalitzades en la toponímia antàrtica, però al gener de 1899, quan els aventurers del "Bèlgica" encara estaven atrapats al glaç, haurien renunciat a tots els honors a canvi de quedar-ne lliures.
A 600 metres, hi havia aigües lliures i, desesperats, van començar a excavar un canal per alliberar el "Bèlgica". Durant 5 setmanes i fent torns, van treballar 24 hores al dia, però quan ja eren a pocs metres de la llibertat, la pressió del gel va tornar a tancar el canal. Havien d'afrontar un altre hivern.
De sobte, al cap d'un mes, a les 2 de la matinada del 14 de març de 1899, el glaç es va obrir de cop i els pioners antàrtics, després d'un any i 11 dies atrapats al glaç, van poder tornar cap a casa, cap a la glòria dels pioners.