Els mars de tot el món cobreixen més del setanta per cent del planeta i són la llar d'una varietat enorme de formes de vida. A la Badia de les Illes, a Nova Zelanda, els dofins mulars són una atracció per als turistes. Aquests dofins busquen la companyia de les persones i sovint aprofiten el solc de les embarcacions per lliscar-hi.

Els banyistes i els vaixells de turistes no paren de buscar dofins. Però hi ha un problema. Als científics els preocupa que aquesta interacció perjudiqui els dofins i volen descobrir com els afecta el turisme. El que saben fins ara és que es tracta d'una població molt petita.

La Rochelle Costantine ja fa vuit anys que estudia els dofins que viuen en aquesta zona i els sap reconèixer tots. Els dofins es distingeixen per les aletes dorsals, que presenten formes i osques diferents. Les ferides se les han fet mossegant-se o acostant-se massa a les roques i les cicatrius els queden per sempre més.

En aquest grup d'avui hi ha uns trenta o quaranta dofins. La població total no passa dels quatre-cents cinquanta individus. Amb un nombre tan reduït, hi ha el perill que s'estableixin relacions de consanguinitat, cosa que els faria més vulnerables a les malalties. Com que aquests dofins crien molt a poc a poc i pateixen un índex de mortalitat infantil molt elevat, podrien passar molts anys abans que es notin els canvis provocats per les relacions de consanguinitat.

La Rochelle és conscient que estudia un grup petit de dofins, però les fotografies soles no serviran per respondre la pregunta més important: és gaire fràgil aquesta població? La clau es troba en el seu ADN. L'ADN els dirà quina relació hi ha entre els individus del grup i si ja hi ha casos de relació de consanguinitat. Amb un coixinet els freguen l'esquena per agafar-los pell morta, que igualment cauria. D'aquesta pell es pot extreure l'ADN.

L'equip confia trobar prou diferències genètiques, cosa que voldria dir que el grup es relaciona amb altres dofins. Només cal una mostra molt petita. Els resultats mostren que hi ha bastants semblances genètiques. Això vol dir que la població de la badia està molt interrelacionada i que és vulnerable.

Els operadors turístics saben que la població de dofins és molt fràgil i fan tot el que poden per minimitzar l'estrès que pateixen. No deixen mai que les persones nedin amb ells si hi ha cries i miren de no separar el grup amb les embarcacions, però la qüestió és saber si amb això n'hi ha prou. Hauran de restringir encara més la relació entre persones i dofins?

La part positiva és que del plantejament de totes aquestes preguntes i del resultats d'aquestes investigacions se'n podrien beneficiar els dofins de tot el món.