A Catalunya es compten a centenars les persones que de manera anònima treballen perquè el programari lliure rutlli. Des de grups d'usuaris a equips "desenvolupadors", tots participen d'una manera o altra perquè aquest model, més cooperatiu i solidari, evolucioni a casa nostra amb tota normalitat.

Avui us en presentem uns quants.

Comencem pels "desenvolupadors". Guillem Jover és membre de Debian, una comunitat internacional de desenvolupadors que entre altres productes distribueix un sistema operatiu complet basat en Linux. Ell ens explica que la tasca d'un desenvolupador és la de crear programes per posteriorment millorar-los, distribuir-los i instal·lar-los a través de cd's o per la mateixa xarxa.

Els desenvolupadors són, en gran part, els responsables que avui en dia es pugui utilitzar programari lliure per fer qualsevol cosa que vulguem fer amb un ordinador.
----

El programari lliure presenta clars avantatges per les llengües minoritàries que, com el català, tenen poques possibilitats de desenvolupar-se en el món del programari de propietat.


Ho sap molt bé en Jordi Mas, coordinador general de Softcatalà, un col·lectiu sense finalitat de lucre, que té com a objectiu bàsic fomentar l'ús del català en el camp de les noves tecnologies.

Una part important de la seva feina és personalitzar i traduir els continguts dels programes, ens explica en Jordi. Una eina que funciona i que està tenint èxit en el nostre idioma és el programa Open Office.

Les administracions públiques, a part de ser el primer client de sistemes informàtics, són les que en la majoria de casos tenen la possibilitat de popularitzar el model.

El govern del Brasil, l'ajuntament de Munic i la comunitat autònoma d'Extremadura, ja treballen amb programari lliure són alguns exemples d'administracions públiques que treballen amb programari lliure.

A Catalunya, la Generalitat va confiar els seus sistemes a la multinacional Microsoft i va finançar versions en català del sistema operatiu Windows. Però, en poc temps, les versions en català han anat esdevenint obsoletes i la multinacional ha mostrat poc interès per anar-les actualitzant.

L'especialista Óscar del Pozo opina que "el software és, ja, una necessitat per a les empreses tant bàsica com l'electricitat. Molt poques empreses poden prescindir de la informàtica i creu que l'administració té l'obligació d'impulsar aquesta indústria de base com impulsa per exemple les empreses de biotecnologia.

Sembla doncs que el programari lliure cobreix cada vegada més àmbits d'aplicacions.

Primer va ser la part del servidor, seguida per la d'usuari, amb
programes per fer servir Internet i aplicacions ofimàtiques, fins arribar a escriptoris moderns, amb aplicacions de tot tipus.

Però el repte continua sent mirar al futur i treballar en fórmules per fer-lo arribar a més persones.

David Megías és professor dels Estudis d'Informàtica i Multimèdia de la UOC i té prou clar, per on ha de passar el futur:

Per una nova cultura del programari lliure a l'ensenyament

Pel suport de les administracions públiques que han de optar pel programari lliure i pels estàndards oberts i han fer un ús responsable del consum de les tecnologies.

Per arribar a les empreses i als usuaris domèstics, per això cal perdre la por que provoca el no tenir una gran marca al darrera o el mites que presenten el programari lliure com una eina pròpia d'experts.



Potser el 2004 serà un any decisiu per a la informàtica a casa nostra...