Hong Kong, un dels llocs més atrafegats del planeta. Aquí hi viuen sis milions i mig de persones i una de cada deu és una bomba de rellotgeria amb cames. Aquestes persones són portadores del virus de l'hepatitis B i se sap que aquest virus és una de les principals causes del càncer de fetge. Aquesta malaltia mata més d'un miler d'habitants de la ciutat cada any. Són unes estadístiques que Brenia Ho Kit coneix molt bé.

Al setembre del 1998 li van fer un escàner d'ultrasons i es va quedar parada quan el radiòleg li va dir que tenia un tumor al fetge. Li van dir que tenia una esperança de vida de menys d'un any, perquè és una malaltia gairebé incurable. Fa cinc anys, entre el vuitanta i el noranta per cent dels pacients morien al cap d'un any de diagnòstic.

Mentre que en altres càncers es pot aturar aquest creixement amb quimioteràpia, pel motiu que sigui les cèl·lules del fetge no responen bé a aquest tractament. Un altre problema és que moltes de les persones que desenvolupen la malaltia, com la Brenia, no mostren cap símptoma fins que ja és massa tard. Sense que ho sàpiguen, el tumor arriba a fer-se massa gros per extirpar-lo. Però contra totes les probabilitats, la Brènia és viva i es troba bé

En un estadi molt avançat, extirpar el tumor hauria provocat una aturada del fetge i per tant, la mort. Per això els seus metges van començar a pensar en la possibilitat de combinar quatre dels medicaments existents. La idea era que potser treballarien junts per reduir el tumor fins a una mida que es pogués extirpar amb garanties. Creuen que el "sisplatignum", impedeix que el ADN de les cèl·lules canceroses es multipliqui
.
Els càncers necessiten un bon subministrament de sang per sobreviure i l'"interferon" ho impedeix.

Dos medicaments més, el "fluroasil" i el "adriomycin" treballen conjuntament per enverinar les cèl·lules canceroses.

Aquests medicaments ja s'havien provat abans, amb un èxit reduït, però aquesta vegada l'equip de metges va decidir provar-los en forma de còctel i injectar-ne diferents combinacions en dies diferents. I va semblar que funcionava. Increïblement, el càncer de Brenia va passar de la mida d'un meló fins a una mida que es podia extirpar.

El tumor es va encongir fins a la mida d'una pruna. I per tant ja es podia extreure amb una operació. Tenint en compte que la Brenia és viva i es troba bé després de sotmetre's a aquest tractament, podríem dir que és eficaç.

Tot i que els indicis són bons, el progrés de la Brenia encara s'ha d'anar controlant amb escàners regulars. Avui li han tornat a dir que tot va bé. De moment, de cinquanta persones que tenien molt poques possibilitats de sobreviure, tretze estan sanes i en procés de recuperació. És una millora substancial.

Però una bona part de la malaltia i el tractament segueix sent un misteri. Els científics encara no saben com és que funciona amb alguns pacients i amb altres no. L'equip segueix investigant. Ara estudien si una anomalia genètica concreta a les cèl·lules canceroses primàries del fetge fan que el tractament sigui més o menys eficaç.