Aquest és el Bobi, i els seus amos van detectar que tenia un problema quan van veure que es rascava tant que va començar a perdre pèl i a fer-se lesions a la pell. Els gossos que pateixen aquests símptomes tenen molts números de patir una al·lèrgia. I el tractament és complicat i incert!
Però hi ha solucions. A la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma han descobert un sistema de diagnòstic molt precís dels diferents tipus d'al·lèrgia dels gossos i els tractaments possibles.

Entre un 15 i un 20 per cent dels gossos són al·lèrgics, i gairebé la meitat dels problemes dermatològics que observen els veterinaris en aquests animals són deguts a les al·lèrgies.
Les reaccions al·lèrgiques sorgeixen quan l'animal ingereix, inhala o entra en contacte amb substàncies en relació amb les quals el seu sistema immunològic està excessivament sensibilitzat.
Aquestes substàncies reben el nom d'al·lèrgens, i n'hi ha de diferents tipus. La veterinària Eva Pérez enumera els principals tipus d'al·lèrgies que pateixen els gossos.
1- L'al·lèrgia a la picada de puça, és la més freqüent en els gossos però es soluciona amb un bon control d'aquests paràsits de l'entorn de l'animal.
2- En segon lloc tenim la provocada per components ambientals, com pòl·lens i àcars (dermatitis atòpica), que es tracten amb fàrmacs i vacunes.
3- Finalment, l'al·lèrgia alimentària, causada per la ingestió d'un aliment agressor (efectes a la pell, vòmits i diarrees), que es diagnostica i tracta amb dietes hipoal·lergèniques.
Hem de veure quin tipus d'al·lèrgia pateix el Bobi. Primer li treuen una mostra de sang per enviar-la al servei de diagnòstic veterinari d'Univet, una petita empresa de base tecnològica que es troba a la Facultat de Veterinària.
Univet està especialitzada en el diagnòstic i tractament de les al·lèrgies en animals de companyia, i fan servir un dels sistemes més fiables que hi ha per saber quin tipus d'al·lèrgia pateix un gos...!
Una al·lèrgia es desencadena quan el sistema immunològic genera un excés d'anticossos davant algun tipus d'al·lergen, per exemple el pol·len d'una planta.
Els anticossos es fixen a les cèl·lules i fan que aquestes alliberin substàncies químiques irritants, especialment histamina.
Per això, als homes se'ns administren antihistamínics quan tenim una crisi al·lèrgica. El problema és que els antihistamínics coneguts no donen bons resultats en els gossos !
Al nostre laboratori, explica Pilar Barzís, directora científica d'Univet, rebem la mostra de sang. El que fem es enfrontar el sèrum del pacient amb diferents tipus d'al·lèrgenss. Si el gos és alèrgic a un d'ells, els seus anticossos s'uniran a aquest alergen. El sistema de detecció dels anticossos que utilitzem a UNIVET és diferent a la resta, per que utilitzem el propi receptor de la cèl·lula, que ha sigut clonat. El receptor és l'eina més específica que existeix per detectar aquests anticossos, per tant els resultats que obtenim són també més fiables.
El tractament de les al·lèrgies dels gossos amb fàrmacs provoca efectes indesitjables per a l'animal, de manera que si els símptomes s'allarguen durant mesos és aconsellable administrar-los vacunes.
A Univet preparen tractaments per a les al·lèrgies provocades per pòl·lens, àcars i altres components ambientals, amb vacunes específiques per a cada gos. Anna Puigdemont, directora d'Univet ens explica que se subministren, a l'animal, injeccions periòdiques amb petites quantitats d'alergen, que van augmentant progressivament, per acostumar el cos a l'alergen i "desensiblitzar-lo", amb la finalitat d'evitar els símptomes de la reacció al·lèrgica.
Hi ha certes races més predisposades a patir al·lèrgies per exemple, els terriers, els setters o els dàlmates.
Si el gos es rasca, posin-lo en mans d'un veterinari. No facin com alguns propietaris de gossos d'abans, que pensaven allò de: "si pica, rasca" i que "qui dia passa, any empeny". El gos patirà, i nosaltres també!