Segons els arxius, la tardor del 2000 va ser la més plujosa de la història a Anglaterra. Hi va haver danys valorats en centenars de milers de lliures. No tindrem mai manera d'aturar la pluja, però amb un sistema de predir el temps a llarg termini, la gent podria estar més preparada.

Elaborar una manera precisa de predir el temps a llarg termini és un repte molt difícil. En aquest nou projecte, es dediquen a deixar anar boies-sonda a tots els mars del món. La predicció del temps a llarg termini exigeix un coneixement profund de l'atmosfera i del que passa al mar, ja que el moviment i l'escalfor emmagatzemada en aquest món submarí immens és el que impulsa la nostra atmosfera. En poques paraules, el mar i el cel van aparellats. I això pot causar problemes com ara les inundacions a Anglaterra, però també pot tenir efectes catastròfics com el Niño.

Durant el Niño, l'aigua calenta s'estén per l'equador cap a l'est, cap a l'Amèrica del Sud, i això provoca grans inundacions al Perú i sequeres i incendis forestals a Austràlia i Indonèsia. Els coneixements de com es comporta l'oceà Pacífic ens donen un cert avís sobre el pròxim Niño, però les dades sobre les temperatures d'altres oceans resulten incompletes.

Descobrir què passa sota l'aigua sempre ha estat molt difícil. Aquesta és una de les maneres de recollir informació sobre les temperatures. Es tira una sonda al mar perquè n'enregistri la temperatura i la informació arriba al vaixell a través d'un cable. Aquest estudi es limita als corredors marítims més transitats, i això vol dir que queden zones immenses d'oceà sense controlar. Però ara hi ha un nou projecte en marxa que pretén omplir aquests buits amb una boia intel·ligent.

Si es recollissin dades dels oceans de manera sistemàtica i a tot el món, es podrien predir patrons estacionals. No el temps concret d'un dia determinat d'aquí a sis mesos, sinó els patrons estacionals dels extrems més rigorosos.

En aquesta investigació, deixaran anar tres mil boies especials d'aquestes als oceans de tot el món. A l'interior de la carcassa de la boia hi ha un ordinador que emmagatzema dades i controla la profunditat de la boia. Això s'aconsegueix omplint o buidant una cambra d'aire que porta. Les boies tenen una vida útil de cinc anys i estan programades per enfonsar-se fins als dos mil metres. Mentre s'enfonsen, van mesurant la temperatura de l'aigua. Cada deu dies, surten a la superfície i envien les dades a un satèl·lit, que les fa arribar a la base.

D'altres, com una que està situada a la costa de Groenlàndia, s'estaran submergides a dos mil metres de profunditat. Aquesta serà allà fins a començaments de l'any que ve, i aleshores sortirà a la superfície i enviarà les dades.

Aquest projecte encara trigarà uns quants anys a donar fruit. No aconseguirem mai domesticar ni el cel ni els oceans, però la informació que s'obtindrà permetrà que la predicció dels esdeveniments climàtics sigui més acurada que mai.