En Miquel Porta és metge i treballa a l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica de Barcelona. L'any 1997, durant un estudi que ell mateix feia, en Miquel es va fer una anàlisi especial de sang, i li van detectar disset substàncies químiques tòxiques, entre les quals hi havia els pesticides i altres compostos organoclorats. És a dir, contaminants tòxics persistents.

Margot Wallström, comissària europea de Medi Ambient, va protagonitzar una experiència similar el 2003. En l'anàlisi de sang, se li van detectar vint-i-vuit productes químics tòxics. Amb aquesta constatació, Wallström volia defensar a la Comissió Europea la necessitat de la normativa "REACH" de registre, avaluació i autorització de productes químics.

Els CTP, ens explica el doctor Porta, són contaminants tòxics persistents que s'introdueixen al cos humà, sobretot, per la cadena alimentària. Els tòxics es mesclen bé amb els greixos animals i l'organisme els absorbeix per l'aparell digestiu.

El nivell normal de contaminants tòxics persistents a la sang d'una persona hauria de ser zero! Però els estudis que s'han fet ens indiquen que tots en tenim concentracions apreciables.
Les substàncies trobades es relacionen amb diferents tipus de perjudicis per a la salut, especialment pertorbacions hormonals i reproductives, i diferents tipus de càncers.

Molts equips elèctrics, com ara generadors o transformadors, i gran part de pintures, plàstics i tintes són fonts dels productes anomenats PCB, els bifenils policlorats, considerats disruptors endocrins perquè interfereixen en el funcionament hormonal.
En fonts emissores d'origen tèrmic, com ara les incineradores de residus, es generen les dioxines, que s'acumulen al cos en concentracions menors, però que són més tòxiques, i probablement cancerígenes.

Un altre producte perillós és el DDT, un pesticida molt utilitzat als anys seixanta arreu del món, prohibit a Espanya des de l'any 1977, però que encara es fa servir a molts països del Tercer Món. Fins i tot, en zones on ja no s'utilitza, la seva persistència fa que encara avui dia se'n detectin concentracions en les anàlisis de sang de les persones. Una llarga exposició al DDT pot perjudicar el sistema nerviós i el desenvolupament psicomotor dels nens.

Estudis de la UE conclouen que l'aplicació de la normativa REACH significaria la reducció d'entre dos mil dos-cents i quatre mil casos de càncer en deu anys. La normativa REACH propicia que augmenti la informació sobre el risc per a la salut humana de l'exposició a determinats productes químics i sobre l'impacte ambiental d'aquests productes. A més, restringeix l'ús dels més indesitjables amb un sistema d'autoritzacions.

Per protegir-nos de les toxines que en dosis molt baixes encara ens arriben per la cadena alimentària, els metges recomanen que evitem el consum de greixos animals, rentem bé els vegetals i la fruita abans de menjar-ne i, sobretot, que fem una dieta variada.