Des del 1949 fins a la caiguda del mur de Berlín, el 1989, Alemanya va estar dividida en dos estats: la República Federal d'Alemanya i, a l'est, la República Democràtica Alemanya. Durant aquests quaranta anys, els noranta mil funcionaris de la Stasi, la policia de l'Estat, i cent mil confidents, van espiar els sis milions de ciutadans de l'Alemanya de l'Est. El resultat van ser documents escrits que, degudament ordenats, ocupaven dos-cents quilòmetres d'arxius.

La caiguda del mur va sorprendre la Stasi i només van tenir temps d'estripar manualment els documents, perquè alguns ciutadans van entrar als arxius i van espatllar les màquines de destrucció de documents que hi tenien. L'any 1995, l'Arxiu Oficial de l'Alemanya reunificada va començar una tasca ingent: recompondre els més de sis-cents milions de fragments i recuperar els documents originals.

S'havia començat a resoldre el que es coneix com el puzle Stasi...!

L'organisme Birthler de Berlín va ser l'encarregat d'iniciar aquesta feina. Hi treballaven quinze persones dedicades a recompondre documents a partir dels bocins de paper de setze mil sacs.

Però amb sort i molt d'esforç, només podien arribar a reconstruir deu documents al dia. A aquell ritme, els caldrien quatre-cents anys per acabar la feina!

Davant d'aquest panorama, el govern va demanar públicament ajuda a entitats i empreses del país.

Bertram Nickolay, de l'Institut Fraunhof, ens explica que "en un reportatge de televisió vam veure que unes persones componien manualment trossets de paper per reconstruir pàgines senceres. Això ens va fer pensar si no seria possible establir un procés metòdic, mitjançant l'ajuda d'ordinadors i mètodes de processament d'imatge, per accelerar aquest procés."

Per avaluar l'envergadura de la feina, l'Institut Fraunhof va escanejar alguns trossets de paper. Un cop digitalitzats, un programa els classificaria a partir de diferents paràmetres: reconeixement del text, identificació del tipus de paper, del color i, fins i tot, del gra de cadascun dels trossos.

La prova va ser un èxit!

El prototip que es feia servir fins llavors es basava en un maquinari i un programari estàndards. La reconstrucció es pot fer perfectament en un procés paral·lel. Tot el procediment es pot efectuar mitjançant l'ordinador.

Vam calcular que necessitàvem uns cent ordinadors estàndards per poder reconstruir les actes de la Stasi en uns cinc anys.

L'Institut Fraunhof tenia el programari però no sabia com manipular amb eficàcia 600 milions de petits fragments de paper.

Llavors va ser quan Lufthansa es va afegir al projecte. Van oferir la seva gran experiència en l'administració de gran quantitat de dades: cada any escanegen i classifiquen fins a 100 milions de documents.

Tenien el programa, tenien la logística. Ara només calia posar-se a treballar. Per sort, els trossets de documents no s'havien barrejat d'un sac a l'altre.

Günter Küchler de Lufthansa comenta que "les màquines que tenim poden escanejar fins a deu mil documents per hora, però nosaltres també hem de ser capaços de preparar aquests deu mil documents utilitzables en el mateix temps."

Amb força cura, es treuen els bocins per capes i es numeren per poder-ne seguir el rastre. S'agrupen els trossos de paper entre dues làmines de plàstic transparents, se solden al buit i s'escanegen en color pels dos costats.

Les imatges resultants es van gravant en DVD. Es calcula que un cop s'hagin escanejat tots els bocins, s'hauran de manipular uns quaranta mil DVD.

Ara, el govern alemany espera que d'aquí a cinc anys el puzle de la Stasi estigui totalment resolt. La història podrà recuperar, gràcies a la tecnologia, una part de la memòria. Però, això sí: massa tard perquè les víctimes reclamin res. Les responsabilitats civils no criminals dels agents de la Stasi van prescriure al mes de desembre passat!