Segur que tots heu sentit a dir alguna vegada que l'Antàrtida no és de ningú, que no hi haurà mai activitats militars, que és un continent dedicat a la ciència i missatges similars.
Doncs bé, l'Antàrtida, no ha deixat de ser mai a l'agenda dels polítics. Hi ha països que reclamen drets territorials, militars que gestionen bases i interessos econòmics per si mai es pot explotar el continent. I això ha estat així al llarg de la història.

Per exemple, els britànics havien fet públiques les seves reclamacions territorials el 1908, però bona part dels seus territoris van passar a Austràlia i Nova Zelanda quan aquests països es van independitzar entre el 1925 i el 1933. Només els va quedar la zona de la Península Antàrtica.
Fins que els anys 40 del segle XX, l'Argentina i Xile també van reclamar la Península. Llavors, en pocs anys, la Península Antàrtica es va omplir de bases científiques plenes de militars.
I, allà on algú construïa una base, els altres dos també hi construïen la seva: A Bahía Paraíso, per exemple, la base argentina Almirante Brown té per veïna la base xilena González Videla, situada estratègicament per controlar l'accés a la badia. A Hope Bay, la base argentina Esperanza és al costat de la britànica, que va quedar destruïda en un incendi. I, a l'illa Decepción, les bases britànica i xilena, abandonades després de la darrera explosió del volcà, i l'argentina, encara en ús, ocupen les tres cantonades de Port Foster.
Tots plegats, entre argentins, xilens i britànics, van arribar a construir més de 50 bases.
Els britànics legitimaven les reclamacions apel·lant a les expedicions que els seus exploradors havien fet des del segle XIX. Els xilens ho feien amb l'argument geològic que la Península Antàrtica és la continuació de la serralada dels Andes. I, els argentins, alegant drets històrics d'abans de la independència.
Va caldre esperar fins a l'any 1957 perquè l'Any Geofísic Internacional es convertís en model de col·laboració científica. L'experiència va desembocar en el Tractat Antàrtic i, des de llavors, totes les reclamacions territorials són congelades. Però congelades, no vol dir anul·lades. Ningú no ha renunciat als seus drets.
Però, això no és tot. A les reunions del Tractat Antàrtic, és on es decideix el futur del continent. I, algun dia de l'any 2040, s'hi tornarà a discutir si s'aixeca la veda per començar a explotar els recursos minerals que hi ha sota el glaç. La qüestió és que, per ser membre consultiu del Tractat, cal participar activament en la recerca científica antàrtica. De manera que, tots els estats que volen ser a les reunions, s'han afanyat a construir la seva base científica a l'Antàrtida. Entre els quals, Espanya.
Segurament, si algun dia s'exploten els recursos minerals de l'Antàrtida, els polítics s'oblidaran dels científics i s'afanyaran a trobar drets territorials sota totes les pedres.