A la "Funderia Condals" de Manresa, defensen aferrissadament el renaixement del ferro, un material que s'elabora, sobretot, a partir de ferralla i que té la mateixa resistència i el mateix pes que l'alumini. Però de quin ferro parlem?
No tot el ferro és igual. El ferro laminar o gris és el ferro tradicional, que s'ha fet servir al llarg de la història, en què la principal característica és que el grafit, l'estructura interna, és en forma de làmines.

Per contra, el ferro nodular esferoïdal té una estructura interna en forma de nòduls o esferes; gràcies a aquesta estructura, que té unes elevades característiques mecàniques, tant si són de resistència com d'elasticitat, es poden fabricar peces crítiques. El ferro nodular ha de tenir una baixa proporció de sofre i de fòsfor i s'obté mitjançant la introducció controlada de magnesi o coure en el ferro fos.
El punt de partida, però, és el mateix per a aquests dos tipus de ferro. La primera matèria són les restes d'altres processos de la indústria metal·lúrgica. A la "Funderia Condals" també es reaprofiten els retorns de material, que signifiquen un 50 per cent de la fabricació.
Tot i així, no tot és reciclat. També es fan servir lingots de material de primera fusió, produïts als alts forns dels Estats Units, Suècia, Rússia o el Brasil.
A la sala de control dels forns hem descobert algunes dades:
- Cadascun dels tres forns d'aquesta foneria tenen una capacitat de fins a sis tones.
- Perquè el ferro es fongui i es mantingui fos fins a colar-lo, s'ha d'arribar a temperatures de 1.500 graus. Quan el ferro és fos, es recull amb culleres adequades, i, si cal, s'hi 'afegeixen els additius, com el magnesi o el coure.
- Els forns són d'inducció. És a dir, no hi ha cap combustible extern! El ferro que s'hi aboca passa a fer de nucli d'una enorme bobina, que per l'efecte del camp magnètic produït per uns immensos electroimants externs s'escalfa per resistència a causa dels corrents elèctrics induïts.
Els motlles per colar el ferro són bàsics en una foneria. Per aconseguir-los s'han de construir primer les plaques motlle de la peça final i amb les plaques es premsen els motlles de sorra i a dins s'hi cola el ferro fos.
La sorra de sílice, amb un aglomerant natural afegit perquè es mantingui compacte el ferro, es premsa amb les plaques, que hi donen el relleu precís. A la sorra també s'hi afegeix carbó mineral polvoritzat per crear una atmosfera entre la sorra i el metall que dificulti la penetració del ferro entre els grans de sorra, i així millori la superfície de les peces.
Si la peça ha de tenir forats interiors, haurem d'introduir mascles que facin de barrera a la colada.
El procés de colada és continu. Per aconseguir-ho, cada motlle de sorra té dues cares: una a la part dreta de la peça i una altra a la part esquerra. Disposats l'un al darrere de l'altre, van formant al mig el volum de les peces que s'han de colar!
Al final del procés, la sorra s'extreu per vibració, la peça es refreda i les plaques se separen manualment. Amb la peça ja fora del motllo comença el cicle de nou.