Tradicionalment, els oftalmòlegs s'han hagut de refiar del que els deien els pacients de com hi veien, per deduir com tenien la vista. Però, què us semblaria si un aparell ens mostrés en una imatge si la nostra visió té aberracions o problemes de difusió, és a dir, possibles afeccions com ara miopia o cataractes?

Això ja és possible gràcies a un aparell que han ideat al Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes de la UPC, a Terrassa, i comercialitzat per Visiometrics.

L'aparell, anomenat OQAS, Optical Quality Analysis Sistem, es basa en el principi següent: si envies llum a la retina, aquesta en torna reflectida una petita part.
Aquest fet, tan evident en els ulls dels gats quan s'il·luminen de nit, ho és menys en la retina de les persones, que tan sols reflecteix entre un dos i un tres per cent de la llum que rep.
L'OQAS funciona de la manera següent: es dirigeix a l'ull un feix de llum làser de baixa intensitat, cent vegades per sota del límit màxim permès, per guardar-nos de possibles danys.
Aquest feix de llum envia la imatge d'un punt a la retina. Després, per mitjans òptics, es condueix el reflex de la imatge generada a la retina fins a una càmera de vídeo CCD, que l'enregistra.
Si el sistema òptic de l'ull fos perfecte, la imatge que enregistraria la càmera seria el reflex d'un punt tal com l'hem enviat a la retina, nítid i ben delimitat.
Però ja sabem que els humans no ens escapem de tenir defectes, i també en tenim als ulls. Per això la imatge que retorna és més aviat una taca, a causa de les deformacions de la visió.
I encara que el reflex sempre és una taca, la forma, la mida i la nitidesa de la taca ens indiquen els defectes de visió de l'ull.
L'OQAS també ofereix informació sobre la capacitat que té l'ull d'enfocar a diferents distàncies: el que s'anomena acomodació de l'ull.
De fet, l'aparell ens fa l'equivalència entre la informació de la imatge que s'ha format a la retina, i com veuria aquest ull les lletres clàssiques de les pissarres dels oftalmòlegs.
Però les aplicacions de l'OQAS van molt més enllà de la simple graduació de la vista.

L'OQAS ofereix, a més, paràmetres objectius per decidir quin és el moment adient per fer una intervenció quirúrgica, tant si és una correcció de la visió amb làser, com si és la col·locació d'una lent intraocular en lloc del cristal·lí, en cas de cataractes.
Un cop feta la intervenció, l'aparell permetrà saber exactament com ha quedat la visió.
L'OQAS ofereix, en definitiva, una avaluació objectiva dels elements del sistema òptic abans de la retina, incloent-ne dos de tan fonamentals com la còrnia i el cristal·lí.
El CD6 és un centre de la UPC de Terrassa, punter en enginyeria òptica, on es desenvolupen projectes per sectors tan diversos com els de l'automoció, l'electrònica, l'alimentació, el tèxtil, el paperer, el biomèdic, les arts gràfiques, l'aerospacial i el de medi ambient...
Els sistems òptics que es creen al CD6 s'han converit en novetats mundials És el cas de l'OQAS que hem explicat, aplicat a l'oftalmologia, i d'un altre projecte anomenat SENSOFAR, la finalitat del qual és topografiar grans superfícies amb un detall de micres.
Gràcies a la feina feta aquí al CD6, sorgeixen sistemes òptics innovadors a nivell mundial. Avui us hem presentat l'OQAS, molt important per fer de l'oftalmologia una disciplina objectiva.
De l'OQAS en podríem fer un símil: és com si féssim una radiografia de la mirada...