A Portsmouth, a la costa sud d'Anglaterra, hi ha el Victory, el magnífic vaixell insígnia de Lord Nelson i de la marina britànica. És un cofre de tresors de la història naval, tant a la superfície com al fons del mar.

Es calcula que al voltant d'Anglaterra hi ha dos-cents vaixells enfonsats, però només una cinquantena estan protegits oficialment per la unitat d'immersions arqueològiques del govern. Avui volem provar un nou escàner acústic per examinar les restes del
Hazardous, un vaixell que van capturar els francesos el 1704 i es va enfonsar dos anys després durant una tempesta a Solent. El 1977 el van descobrir uns submarinistes i, durant més de vint anys, un grup d'aficionats locals ha anat salvant els tresors únics que contenia abans que desapareguessin.

L'Ian Grant, l'impulsor d'aquests esforços conservacionistes, acompanya la unitat d'immersions arqueològiques en aquesta investigació sobre el Hazardous i ens explica que "quan el van trobar, només quedava la meitat del vaixell. I ja ha desaparegut una tercera part del que hi havia aleshores". La feina de l'Ian és controlar l'erosió dels llocs on hi ha vaixells enfonsats i impulsar-ne la conservació.

Els submarinistes fan servir càmeres sub-aquàtiques i cintes mètriques per elaborar una imatge del llit marí que envolta el vaixell i controlar els canvis amb relació a l'any anterior. Però aquesta feina depèn d'una bona visibilitat sota l'aigua. El cap dels submarinistes, l'Steve, no ho veu gaire clar: "Necessitarem moltes hores d'immersions per valorar com ha canviat el vaixell. Amb la llum frontal només s'hi veu a uns vint-i-cinc centímetres, que no és gaire."

En aquestes condicions, el nou escàner acústic del llit marí podria oferir una imatge millor. L'encarregat de provar l'aparell és en Mark Lawrence, que espera que "l'escàner doni més informació dels sediments sobre els quals descansa el vaixell." Així es podran fer una idea de quina estabilitat té.

Mentre el temps empitjora, l'embarcació recorre amunt i avall l'emplaçament del vaixell enfonsat, i un emissor fixat al buc envia senyals acústics. Allà on el fons marí és accidentat, l'eco s'hi escampa, però una bona part de l'energia torna a la superfície. Una fracció d'aquesta energia torna a rebotar cap al fons, i un segon eco mostra la densitat del fons marí. Com més feble és el reflex, més tou és. I si els sediments són tous, vol dir que el vaixell enfonsat està exposat a l'erosió. L'embarcació d'estudi torna a port, i en Mark ja ha processat les dades de l'escàner.

En Mark diu que "per desgràcia, per culpa del temps no hem pogut fer tantes passades com hauríem volgut per sobre del vaixell enfonsat."

Uns punts vermells indiquen les parts més exposades a l'erosió del vaixell. Si hi superposem la forma del vaixell, veiem on és la proa. A pesar dels problemes causats pel mal temps, l'Ian Grant està convençut de les possibilitats del nou escàner.

L'Ian explica que "si podem comprovar que es perd llit marí al voltant del vaixell, i per tant que es perden parts del vaixell, podrem decidir a on volem dedicar més hores d'immersió per salvar el vaixell".

I aquest és l'objectiu del nou sistema. Encara que avui no hagi pogut destacar gaire, els arqueòlegs creuen que podria ser una eina molt útil per impedir que el llegat marítim se l'enduguin les marees.