Estudiant accidents de cotxe al laboratori, els científics descobreixen la manera com reaccionen diferents vehicles a una topada. Però en els accidents de trànsit reals, això tan sols és una petita part d'un procés molt més extens. Al Laboratori d'Investigació del Transport, a Berkshire, a Anglaterra, uns especialistes esperen fins que hi hagi un accident. Formen part d'una nova unitat que porta la ciència dels accidents de trànsit fora del laboratori, a la carretera. Quan els arriba un avís, els membres de l'equip es desplacen cap al lloc de l'accident. L'equip treballa amb tota mena d'accidents.

Per entendre un accident, s'analitzen tres aspectes:

- Quines maniobres han fet els conductors dels vehicles.

- Quins danys han sofert els vehicles i com han protegit els ocupants el xassís i els diferents dispositius de seguretat.

- Com és la carretera per veure com ha contribuït a l'accident.


Hem fet venir un equip d'especialistes que han de simular un accident. El procés de l'accident no el sabrem fins d'aquí a una estona. Ara els investigadors tenen el repte de valorar el lloc de l'accident i descobrir què ha passat. Tot i que és un accident simulat, s'ha fet de la manera més realista possible. Es tracta de reproduir una topada real. Tots dos cotxes han patit molts danys.

Arriba la unitat de reacció, i l'Stuart i en Mike es posen a treballar de seguida. En Mike estudia el vehicle. La seva missió és descobrir si els ocupants han patit algun dany i si és gaire greu. I també veure si el cotxe els ha protegit i quins moviments han fet dins del vehicle. En Mike troba marques de desgast al cinturó. Això vol dir que el conductor d'aquest cotxe el portava posat en el moment de la topada, i això ha impedit que tingués danys greus al pit.

L'Stuart és especialista en carreteres. Es mirarà els voltants i estudiarà la calçada. La seva missió és analitzar l'escenari de l'accident. Primer resseguirà la carretera dos o tres-cents metres enrere. Es mirarà tots els angles del lloc de l'accident i intentarà establir si hi ha alguna cosa que hagi pogut fer que els conductors perdessin el control dels vehicles. Es fixa en les marques de les pedretes soltes de la carretera que ha arrossegat el cotxe. O sigui que per aquí hi ha passat un pneumàtic bloquejat. Arribar a l'escena de l'accident quan totes les proves encara són recents és bo per a la investigació.

Per la seva part, l'Ewan Parry ha preparat l'escàner perquè faci una imatge en tres dimensions del lloc de l'accident. L'escàner envia un raig làser intermitent que mesura uns punts en tres dimensions. Després, amb aquests punts, l'ordinador forma un model tridimensional del lloc. Això ens ajuda a conservar la informació que trobem a l'escena de l'accident, com ara la ferralla, els danys dels vehicles i fins i tot el traçat de la carretera.

Una investigació com aquesta pot trigar hores, però al cap de tan sols quaranta minuts ja tenen una conclusió: "Creiem que el cotxe més petit, el Citroen, ha sortit de la cruïlla i s'ha posat al davant del Cavalier. El conductor del Cavalier ha frenat de cop i ha patinat fins al lloc de la topada. I al final, els dos cotxes han quedat tal com els veiem."
A la gravació de l'accident es pot comprovar que l'equip d'investigació l'ha encertat.

Gràcies a la recollida de dades i a les conclusions que s'obtenen del seu estudi, es pot ajudar a millorar la seguretat dels vehicles i del disseny de les carreteres. Es poden evitar accidents i, per tant, es podran salvar vides.