Sabeu que a nivell del mar, una persona sana pot reduir la respiració o deixar de respirar fins a deu vegades quan dorm? Se'n diuen apnees, són aturades d'uns quants segons, i el fet és totalment normal. Aquest comportament és el que s'observa a nivell del mar, o aquí, a 500 metres, però això pot canviar amb l'altitud: aquest percentatge pot augmentar a partir dels 3.500 metres.
Què ens podria passar, doncs, si dormíssim a 4.000 o 5.000 metres d'altura?

Aquest és un punt de partida de l'apassionant estudi que fa l'equip del Dr. Eduard Escrich sobre els trastorns del son en altitud, un tema d'importància vital per als grans muntanyencs. I per fer-ho, ja ha anat a l'Aconcagua amb dues expedicions, l'última amb el programa de TV3 "El Cim"!

El Doctor Escrich, del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, va ser el fisiòleg de l'expedició del programa de TV3, i es va emportar tot un equip científic per fer diverses investigacions.

L'aire que respirem conté aproximadament un 21% d'oxigen. Aquesta proporció no varia amb l'altitud, però la pressió atmosfèrica sí que varia, com més altitud, menys pressió. A Barcelona, a nivell del mar, la pressió és de 760 mm; en canvi, al cim de l'Aconcagua és de 308 mm. És per això que allà dalt ens arribaria menys oxigen a la sang i, per tant, a totes les parts del cos: cervell, cor, músculs...
L'organisme es defensa contra aquesta manca d'oxigen amb el que s'anomena hipòxia: respirant més vegades i més intensament i, de mica en mica, va desenvolupant tot un seguit d'altres mecanismes que l'ajuden a adaptar-se a l'altitud. Sovint, però, aquestes reaccions fisiològiques es desborden i apareix el "mal de muntanya". I entre els trastorns d'aquest "mal", el de la son...
El Dr. Escrich, abans d'anar-se'n va fer un estudi complet del son dels expedicionaris a l'Hospital del Sagrat Cor de Barcelona. Són el que s'anomenen les dades de control.
En cadascun dels campaments, es feia el mateix estudi a cada expedicionari, fins a obtenir les gràfiques d'evolució individual. Com a Barcelona, se'ls prenia diversos paràmetres: respiratoris, cardíacs, neurològics.
A més a més, l'estudi que fa el Dr. Escrich ens revela que també hi ha un important component de susceptibilitat individual. És a dir, que l'altitud a la qual es comencen a fer apnees és diferent en cada persona.

Es pot concloure que són únicament les apnees centrals i les hipoapnees les que augmenten quan es dorm progressivament a més altitud; mentre que les apnees obstructives, que són les que caracteritzen les patologies obstructives respiratòries, no s'influencien pel factor altitud. Tampoc no s'alteren les mixtes.
L'estudi també suggereix una possible associació de les apnees d'alta muntanya amb el temps que s'està en l'altitud, l'edat de l'expedicionari, i amb el sexe. Els més grans tenen tendència a tenir més apnees i també se n'observen més en els expedicionaris de sexe masculí. Finalment, com més temps, més tendència a fer més apnees.
I tot això només és la punta de l'iceberg. L'equip del Dr. Escrich va arribar aquí amb moltes més dades, tant sobre les alteracions del son com sobre altres paràmetres fisiològics propis de l'adaptació de l'home a les grans altures. I en l'estudi del son, fins ara s'han observat parcialment els paràmetres respiratoris, però encara s'han de completar i començar a analitzar els paràmetres cardiològics i els neurològics.
Com veieu, el programa de TV3 "El Cim" ha anat molt més enllà de l'àmbit de l'entreteniment televisiu: Ha estat una plataforma de proves per a estudis d'àmbit universitari que es publicaran en les revistes mèdiques més prestigioses. Nosaltres els seguirem la pista i us en informarem a mesura que en tinguem dades significatives.