Els ratpenats frugívors de l'illa Rodrigues són uns dels mamífers més rars dels món. Es calcula que els anys setanta en quedaven menys d'un centenar. Al zoo de Chester col·laboren per salvar l'espècie del perill d'extinció amb un projecte de cria en captivitat.

Però el fet de tenir ratpenats captius planteja problemes. Si no tenen prou espai per volar, aquests animals es tornen mandrosos i s'engreixen. I en comptes de tenir ratpenats en forma, tenim ratpenats obesos. I uns animals així no podrien trobar menjar tots sols en llibertat.

Per aquesta raó, el zoo de Chester va construir una cova enorme, la més gran d'Europa, on viuen dos-cents cinquanta ratpenats. Alguns són de Rodrigues i d'altres són frugívors d'altres espècies. Aquests ratpenats són els que estan més en forma de tota la Gran Bretanya. Cada dia els reparteixen fruita fresca per tot el recinte. Així, els ratpenats han de buscar aliment i cremen calories. Però no sempre ha estat així. Abans vivien en un recinte molt més petit, no volaven tant i anaven a buscar el menjar caminant. Des que els van posar en aquest recinte, s'han aprimat molt.

És molt important que aquests animals estiguin en forma, ja que formen part d'un projecte de cria en captivitat i són la xarxa de seguretat de la seva població, per si s'arriben a extingir en estat salvatge. Gràcies a aquesta cova tan gran, els ratpenats de Chester estan sans i en bona forma. Però què passa amb els zoos que no es poden permetre aquest luxe? Es podria inventar algun dispositiu que ajudi els ratpenats a lluitar contra el greix visquin on visquin?

La resposta és un dispositiu d'alimentació que obligaria els ratpenats a fer exercici si és que volen menjar. Hi ha un enginyer que ha tingut una idea. El dispositiu és molt senzill. Quan un ratpenat aterra sobre el dispositiu, el pes de l'animal fa baixar el mecanisme. I aleshores l'eix gira i allibera una quantitat determinada de menjar. I aquesta és la clau, només una quantitat determinada de menjar. Si el ratpenat en vol més, s'ha d'enlairar i s'ha de tornar a posar sobre la màquina per repetir el procés.

Tothom s'ha d'amagar perquè els ratpenats puguin investigar. Al principi, els ratpenats no s'hi acosten. Al cap de vint minuts, la cosa ja ha canviat. Sembla que el dispositiu els atreu i els fa fer una mica d'exercici. Però els ratpenats no hi vénen volant, s'estimen més caminar. El dispositiu ha funcionat, però els ratpenats no volen si no s'hi veuen obligats, i hauran de col·locar l'invent en un lloc on, per arribar-hi, hagin de volar.

Amb unes quantes millores, aquest dispositiu podria ser la solució per als ratpenats de tots els zoos. Els mantindria prou sans i en forma per sobreviure tots sols si els haguessin d'alliberar.