Els científics investiguen el gran nombre d'espècies d'animals i plantes que hi ha als tròpics per trobar noves fonts naturals de productes químics. Però la bioinvestigació no es limita a buscar nous medicaments, sinó que també pot afectar el que mengem i bevem.

No hi ha res com una bona tassa de cafè, i una bona part del cafè prové de Costa Rica. Però produir cafè no és gens fàcil, ja que les plantes pateixen l'atac constant de tot un exèrcit de plagues microscòpiques. Una de les principals plagues de les plantes de cafè és a les arrels. Són uns cucs nematodes microscòpics que penetren per les arrels i s'empassen els nutrients de la saba. Un atac de nematodes microscòpics pot fer malbé una collita de cafè, ja que fa que es redueixi la qualitat i la quantitat dels grans de cafè.

Per protegir les plantes, els cultivadors les ruixen amb un pesticida organofosforat tòxic. L'Edgar Alpízar és el director d'una plantació de cafè de més de cinc-centes hectàrees i el preocupa la incidència que els pesticides tòxics poden tenir en la salut i el medi ambient.

A l'Inbio, l'Institut de Biodiversitat de Costa Rica, els científics treballen en una manera no tòxica de controlar aquests nematodes. I això depèn de la bioinvestigació, que vol dir buscar productes químics en el món animal i vegetal. I ho han aconseguit.

Al començament de la recerca, els científics coneixien una substància natural descoberta els anys setanta, anomenada DMDP, que tenia uns efectes molt interessants en els nematodes. El DMDP no és cap verí. No funciona com un pesticida normal, sinó que actua d'una altra manera: aparta els nematodes de l'aliment.

Si els nematodes deixen de menjar-se les plantes de cafè, els científics confien que ja no seran cap amenaça. El problema és que, perquè el DMDP sigui un pesticida viable, s'ha de trobar una font natural que en produeixi molt. I els científics no trobaven cap planta que complís aquest requisit fins que van venir a investigar els boscos secs de Costa Rica, a la província de Guanacaste.

Com a part d'un projecte de bioinvestigació, els científics van descobrir una espècie d'arbre nova, el Lonco Carpus Philipii, i a les seves fulles hi van trobar grans quantitats de DMDP natural. Les fulles del Philipii s'envien al laboratori, a San José, i els científics n'extreuen el DMDP i elaboren grans quantitats d'aquest pesticida líquid de color verd. Després es porta a una plantació de cafè als afores de San José perquè el provin. L'Edgar és un dels pioners en la prova de pesticides biològics. Com que aquest no és tòxic, no hi ha perill de malmetre el medi. I ni tan sols ha de portar roba de protecció.

L'única manera de veure si el tractament és eficaç és mirant les arrels de les plantes, on es fiquen els nematodes. En una arrel infectada es poden veure uns nòduls que és per on els nematodes ataquen la planta. En una arrel tractada, no hi ha cap nòdul. Amb la utilització del DMDP s'ha de repetir el tractament antiplaga menys vegades i s'obté més cafè i de més bona qualitat.