Què en sabem de la llet de camella? Ben poca cosa, vivint aquí a Catalunya! Repassem informacions:
Algunes comunitats de pastors de Somàlia i Eritrea en crien per obtenir-ne la llet, un aliment molt preuat, sobretot en èpoques de sequera.
Una enginyera industrial nascuda a Anglaterra va crear una empresa làctica que elabora formatges amb llet de camella.
Els productes fets amb llet de camella són baixos en lactosa, comparant-los amb els fets a partir de llet de vaca.
La llet de camella no se'n pot fer mantega, perquè té els glòbuls greixosos massa petits.
En resum: és una llet de molt bona qualitat, però exòtica per a nosaltres. Però, us imagineu algun dia productes elaborats amb llet de camella als lineals dels nostres supermercats?

Potser us sembla una idea extravagant, però hi ha qui pensa que no ho és. Tot just es comença a investigar la possibilitat de convertir la llet de camella en un producte de consum. Però hi ha altres recerques que ja han donat fruit, i han originat nous aliments fins ara impensats. Un exemple, el batut de cacao amb llet de cabra: el cabracao!
Aquest producte tan sorprenent ha sorgit de la Universitat Autònoma de Barcelona, al CERTA, el Centre Especial de Recerca de Tecnologia dels Aliments, on hi ha un grup de científics que tenen idees molt innovadores i nutritives.
Al CERTA desenvolupen nous productes alimentaris per al consum humà, en col·laboració amb diverses empreses del sector. Aquí, treballen amb llets a les quals extreuen els greixos animals, i hi afegeixen productes vegetals, com oli de gira-sol i blat de moro. Així s'aconsegueixen productes baixos en colesterol i amb un perfil d'àcids baixos més saludables.
Per crear un nou producte alimentari se n'han de definir les matèries primeres, i assegurar que durant l'elaboració conservarà tot el valor nutritiu. A més, cal determinar-ne les característiques organolèptiques, com ara el gust, l'olor, el color i la textura.
I ja des de la seva concepció, cal tenir en compte que ha de satisfer les demandes modernes dels consumidors. En aquest sentit, com més va més informació hi ha sobre els beneficis per a la salut dels aliments frescos, com les fruites i les verdures.
Per facilitar-ne el consum, i pal·liar l'escassetat de temps de molta gent, s'han creat les fruites i verdures de l'anomenada quarta gamma: rentades, pelades, i a punt per menjar! Però que conservin totes les propietats.
El repte és que aquests productes frescos es mantinguin naturals i siguin sanitàriament correctes.
Per aconseguir-ho, aquí al CERTA disposen de la tecnologia necessària per fer totes les proves del procés industrial.
Abans d'arribar al punt de venda, a alguns aliments se'ls (destruyen) eliminen els microorganismes i altres elements que els poden malmetre, amb la tecnologia anomenada UHT, ¿Ultra High Temperature', és a dir, sotmetent-los a temperatures de 140 graus durant períodes de quatre a sis segons.
Amb aquesta finalitat, s'envasen els aliments en un envàs flexible i es sotmeten a altes pressions isostàtiques per conservar-los sense modificar-ne les característiques organolèptiques.
Se'ls introdueix en una cambra amb aigua bombada on la pressió arriba a deu mil bars, unes deu vegades la pressió que hi ha al punt més profund de l'oceà Pacífic.
D'aquesta manera s'inactiven enzims i microorganismes que podrien malmetre el producte, sense alterar-ne el gust, l'olor, el color o la textura, ni les propietats nutritives.
Les altes pressions isostàtiques, és a dir, iguals en totes les direccions, ajuden a millorar la conservació dels aliments, però en certs casos també poden servir per transformar-los. En el cas dels formatges, n'acceleren la maduració.
El gran avantatge d'aquests processos tecnològics és que permeten conservar els aliments utilitzant molt pocs additius. Ara només falta que, quan aquests productes arribin al supermercat, ens agradin, ens hi acostumem, i no ens haguem de gratar massa la butxaca a l'hora d'adquirir-los!