ASIMO és l'acrònim en anglès d'alguna cosa com ara: Caminador Avançat amb Mobilitat Innovadora.

L'Asimo, que està de gira per Europa i que a Barcelona l'ha presentat la Fundació la Caixa, és un robot capaç de reproduir els desplaçaments dels éssers humans i obeir unes 30 instruccions, entre d'altres: Caminar. Desplaçar-se lateralment. Moure els braços gràcies a 26 graus de llibertat o articulacions. Pujar i baixar escales. Aguantar l'equilibri sobre una sola cama.

Pesa 52 quilos, fa metre vint d'alçada, té un moviment continu d'1,6 quilòmetres per hora i està alimentat per una bateria hidràulica de níquel de 38 volts que li dóna una autonomia de 30 minuts.

Asimo és, en aquests moments, el robot humanoide més evolucionat del món. Una evolució que va tenir el seu punt de partida ara fa gairebé vint anys.

L'any 1986 Honda va crear l'E zero, un robot bípede que caminava, tot i que perdia l'equilibri amb facilitat i era força lent: trigava cinc segons a fer cada passa.

Trigava tant perquè a cada passa feia reposar el centre de gravetat a la planta de cada peu.

Analitzant la manera de caminar dels humans, els enginyers d'Honda es van adonar que nosaltres no caminem així: en el desplaçament continu caminem amb el centre de gravetat en una àrea delimitada pels peus, la qual cosa ens permet un desplaçament àgil i equilibrat.

Tanmateix, no va ser fins a començaments dels anys noranta que amb la tercera generació de robots es va aconseguir un desplaçament estable en un entorn de vida humana i sobre qualsevol tipus de superfície.

Per aconseguir-ho es van definir tres controls de postura: el control de reacció respecte a terra, el control de posició amb el peu posat a terra i el control d'equilibri en la posició d'aturada.

La clau, un cop més, es troba en el desplaçament humà: quan caminem en línia recta i abans de tombar per una cantonada, els humans -per mantenir l'equilibri- desplacem inconscientment el centre de gravetat cap a l'interior del gir. Quan l'Asimo va poder fer el mateix es va poder moure més ràpidament i amb força més seguretat.

Un cop solucionat el tema de la mobilitat, es va incorporar al robot un cos amb un ordinador a l'esquena i un mecanisme d'accionament motoritzat. Era l'any 93. Havia nascut el robot P2.

Podia empènyer un carro, collar cargols, encendre i apagar interruptors, obrir portes, agafar objectes i pujar i baixar escales de manera totalment autònoma. Només tenia un problema: pesava 210 quilograms i feia gairebé dos metres.

Per poder arribar a les mides d'avui en dia del nostre amic, els enginyers d'Honda el van alleugerir amb una estructura de magnesi i un recobriment de plàstic.

L'Asimo actual té aquestes mides: 45 d'amplada, 44 de fons i 120 centímetres d'alçada.

L'objectiu del projecte Asimo és crear un robot humanoide capaç d'interactuar i ajudar les persones. Avui en dia només el lloguen per fer feines de recepcionista a raó de 160.000 euros l'any.

Però en un futur no gaire llunyà, es pensa que aquests robots poden ser de gran ajuda, sobretot per a la gent gran i els discapacitats.

I és per això que es treballa en una versió millorada de l'Asimo que desenvolupa el reconeixement de persones i la possibilitat de salvar obstacles d'una manera aleatòria.