El 1799, el tinent francès André Joseph Boussard va trobar a Rosetta, Egipte, una estela de pedra de basalt negre que havia de fer història. Tenia gravat un decret datat feia dos mil anys, escrit en tres caràcters: jeroglífics, demòtics i grecs va ser molt important perquè Jean François Champollion descifrés el contingut dels misteriosos pictogrames egipcis.

Al cap de dos-cents anys, la humanitat està a punt d'arribar a una nova pedra, i trobar potser la resposta a un misteri ancestral: el de l'origen de la vida a la Terra. Un misteri que, segurament, s'amaga en els cometes. Aquest cop, però, l'expedició haurà d'arribar fins el cometa Churyumov-Gerasimenko, un cometa de quatre quilòmetres de diàmetre que es va descobrir l'any 1969, i que l'Agència Espacial Europea ha escollit per fer-hi arribar la nova Rosetta, un laboratori en miniatura de cent quilos de pes que viatja en aquests moments dins d'una sonda de tres tones.

Des del punt de vista tècnic, es considera la missió més difícil de tota l'era espacial.

El 2 de març, l'Arianne 5 es va enlairar des de la base de Kourou, a la Guaiana Francesa, amb la Rosetta a bord. El primer repte per al coet europeu ha estat aconseguir posar per primer cop un giny més enllà de la gravetat terrestre. I per aconseguir-ho, no n'hi ha prou amb els quatre milions de cavalls de potència que donen els cinc coets de l'Arianne. La sonda necessitarà altres fonts d'energia per arribar al cometa.

Les turbines, que seran dirigides des de la Terra o bé des del programari de la nau, estaran alimentades només per generadors fotovoltaics. El problema és que durant el viatge cap al cometa, la "Rosetta" s'allunyarà cada cop més del Sol. Fins al punt que quan estigui a punt per aterrar, només li arribarà un 4% de l'energia solar que ens arriba a la Terra. Això ha obligat a dissenyar unes cèl·lules solars noves que es distribueixen en dues ales de trenta metres de llargada i que desplegades ocupen una superfície de seixanta-quatre metres quadrats. Amb aquest dispositiu solar es podran obtenir uns 400 watts.

Sens dubte, la part més crítica de la missió serà acostar-se al cometa i l'aterratge posterior. A l'agost del 2014, la "Rosetta" estarà a sis-cents setanta-cinc milions de quilòmetres del Sol. El cometa, en el fred de l'espai, no genera encara la clàssica cua que lluirà quan s'acosti a la nostra estrella. En aquell moment, es podran obtenir imatges del cometa des d'una distància que no s'havia aconseguit mai.

Tot i que s'han desenvolupat models informàtics de com pot ser el sòl del cometa, només es podrà saber del cert després de l'aterratge del laboratori. Tot i que no se'n sap exactament la massa, la "Rosetta", que a la Terra pesa cent quilos, només pesarà uns quants grams a la superfície del Chury, per la qual cosa el sistema d'airbags faria rebotar la sonda cap a l'espai exterior. Per això, el minilaboratori s'haurà d'anocorar a la superfície del cometa amb tres arpons. Mentre es desenvolupi la maniobra, un sistema de càmeres panoràmiques ens donarà una visió general de la zona d'aterratge.

Poc a poc, el cometa, amb la "Rosetta" com a passatger al damunt, s'anirà acostant al Sol en un vol rasant a cent trenta-cinc mil quilòmetres per hora. La seva temperatura anirà augmentant. Llavors començarà ser actiu. Quan s'escapin gasos i pols de dintre seu, ja es podrà observar la cua del cometa. De les anàlisis d'aquests gasos i d'aquesta pols que farà el laboratori "Rosetta", s'espera trobar la resposta a l'enigma de l'origen de la vida al nostre planeta.

Així que d'aquí a uns deu anys sabrem si la Rosetta respon -com en el seu moment ho va fer la seva pedra homònima amb els jeroglífics egipcis- al misteri de l'origen de la vida a la Terra.