El sol, tan associat a la cultura mediterrània, ens proporciona energia i un bon estat anímic, però l'hem de respectar i conèixer perquè hi compartim la vida quotidiana. El fet de sotmetre la pell a un excés de radiacions solars produeix diferents tipus de càncers cutanis.
Hi ha tres tipus de càncer de pell: el carcinoma basocel·lular, el carcinoma espinocel·lular i el melanoma maligne.

El carcinoma basocel·lular, el més freqüent, que representa un 90 % del total de casos. Si s'opera a temps té molt bon pronòstic i no té tendència a fer metàstasi. Fins fa poc afectava només persones de més de 40 anys, però cada vegada se'n diagnostiquen més a persones més joves.

El carcinoma espinocel·lular és el segon més freqüent i afecta persones grans amb lesions a la pell i pot ocasionar metàstasi.
El melanoma maligne, que és el més agressiu, té una incidència d'uns 12 casos per cada 100.000 habitants. Als Estats Units suposa l'1,3% de morts per càncer.

En qualsevol dels casos, el sol hi té una importància determinant. Està relacionat amb un 90% dels carcinomes basocel·lulars i espinocel·lulars i amb el 65 % dels melanomes.
En vista d'això el que podem fer és prevenir.

Del sol ens arriben dos tipus de raigs ultraviolats, els UVB i els UVA. Els UVB són els més intensos i produeixen danys en la superfície de la pell. Els UVA, tot i que no cremen, penetren profundament en la pell i en poden malmetre les fibres. Tots dos poden causar càncer.
Els organismes oficials donen tota una sèrie de recomanacions de prevenció: evitar les radiacions entre les 12 del migdia i les 4 de la tarda; evitar cremar-se amb el sol, és a dir, evitar posar-se vermell; fer servir protectors solars, gorres, para-sols, samarretes, i tenir molt en compte els factors geogràfics.

També cal tenir en compte que els efectes de les radiacions del sol en la pell són acumulatius i irreversibles. Per això és tan important protegir-nos des de petits, i més especialment fins als 3 anys, perquè la pell és molt més sensible i perquè el mal fet ja quedarà. Hi insistim, una cremada és un mal irreversible, tot i que a nosaltres ens sembli que es cura.

El que sempre es recomana és anar al dermatòleg quan es pertany a un grup de risc: persones que han pres molt el sol, amb més de 50 pigues o nevus, amb antecedents familiars, o davant de qualsevol canvi que hi hagi a la pell.

La tecnologia, en aquests casos, també posa a l'abast eines que en faciliten la detecció i el control. Una de les últimes tècniques és la Microscòpia d'Epiluminiscència o Dermatoscòpia que pot millorar fins a un 92% la sensibilitat diagnòstica.
Consisteix a fer un mapa corporal total, que localitza lesions i n'arxiva les imatges. Així es poden detectar canvis mínims en la superfície cutània.La sessió dura uns 40 minuts i es recomana sotmetre-s'hi dues vegades l'any.

Els protectors solars tenen un paper molt important en l'evolució d'aquests mapes corporals; en el fet que lesions o pigues no canviïn cap a diagnòstics no desitjats, però encara no en fem un bon ús. Cal posar-se el protector uns 30 minuts abans de l'exposició al sol, amb prou gruix i sense descuidar-se cap part de la pell exposada.
A més a més, cal ser conscients que el sol no es pren només a la platja. Quan som al carrer, estem constantment exposats a les radiacions, cosa que han de tenir especialment en compte els col·lectius que treballen a l'aire lliure.

Cal, doncs, aplicar les recomanacions no tan sols quan passem les vacances o el cap de setmana a la platja o a la muntanya. El sol no discrimina. I tal com hem dit al començament, cal ser especialment curosos si vivim en un país amb molts dies de sol l'any.
D'altra banda, caldria un esforç social per entendre que els criteris estètics són modes i que la moda més saludable seria estar un altre cop blancs. En el fons, aquest bronzejat que tan bé ens pensem que ens queda no és res més que una reacció desesperada de la pell per no cremar-se.