Per entendre millor els canvis del clima que avui ens preocupen tant, hauríem de saber què va passar centenars, milers d'anys enrere.
La Terra travessa períodes de glaciacions, en els quals el nivell del mar baixa i que es troben separats els uns dels altres pels períodes interglacials. Els períodes interglacials són més càlids i fan pujar considerablement el nivell del mar. Entre període i període poden passar uns cent mil anys. Ara fa uns disset mil anys, va començar un cicle interglacial càlid.
Un equip del Departament de Ciències de la Terra de la UIB fa un estudi sobre el canvi climàtic a les coves situades a prop de la costa, principalment a Mallorca, però també a Menorca i a Sardenya.

Una de les claus de l'estudi és que el nivell de l'aigua freàtica de dins de les coves pròximes a la costa es correspon amb el nivell del mar obert.
Si gràcies a alguns testimonis geològics enregistrats a les coves podem saber les oscil·lacions del nivell de l'aigua a l'interior, podrem conèixer científicament quines variacions ha tingut el nivell del mar.
La nostra recerca ens obliga a endinsar-nos en coves com aquestes, les del Drac, que, a més de ser una atracció turística, preserven indicis.
Per exemple, de l'estadi isotòpic número 5, que és com s'anomena l'últim precedent càlid d'abans de l'etapa actual, fa cent trenta mil anys.
L'estudi d'aquest estadi es fa amb espeleotemes freàtics. Malgrat que tenen aquest nom tan estrany, són parents de les estalagmites i les estalactites. De fet, tenen una relació tan estreta que de vegades s'hi formen al voltant!

Els espeleotemes freàtics els trobem com a engruiximents de les estalagmites i les estalactites, o a les mateixes parets de les coves. Perquè es formin, han d'estar en contacte amb el nivell freàtic durant uns quants milers d'anys, almenys. Per això són tan bons indicadors dels nivells que ha assolit el mar.
Aquests precipitats s'originen com a conseqüència de les variacions de la pressió parcial del CO2 a l'aigua i a l'atmosfera de la cova, que fan que es mantingui dissolt o bé que cristal·litzi i creï aquests dipòsits sòlids carbonatats.
Depenent, entre d'altres factors, de la temperatura ambient, els precipitats cristal·litzen en forma de calcita o aragonita, és a dir, carbonat càlcic amb cristalls de formes diferents, romboèdrics o dipiramidals.
Un cop tenim localitzats els testimonis que buscàvem i en sabem la composició, falta descobrir en quina època es van formar.
Per datar-los, es fan servir sistemes radiomètrics, com ara un mètode que calcula la velocitat de transformació de l'urani en tori i que pot arribar fins a tres-cents mil anys enrere, amb un marge d'error d'uns 600 anys.
Per localitzar els espeleotemes freàtics que són sobre el nivell del mar actual, t'has d'internar en coves de vegades d'accés difícil. Si, a més, vols trobar els que es van formar per sota d'aquest nivell, encara resulta més complicat, perquè s'ha de bussejar!
Gràcies als espeleotemes observats a sobre i a sota de l'aigua, els investigadors de la UIB han arribat a algunes conclusions, com ara que, en l'últim període interglacial ¿fa entre 80.000 i 130.000 anys¿, es van donar variacions importants del nivell del mar ¿d'entre quinze i vint metres¿ causades per canvis climàtics molt abruptes. Calculen que hi havia oscil·lacions d'uns dos mil·límetres i mig per any, és a dir, de dos a sis metres cada mil anys. Això vol dir que, sense la intervenció humana, les variacions del clima ja eren importants dins d'un mateix període interglacial.
D'altra banda, s'han trobat diversos precipitats de la mateixa edat en nivells diferents, cosa que indica que hi ha hagut un moviment de blocs geològics. Concretament, a Mallorca s'ha detectat un enfonsament de la zona d'Artà cap a Cabrera.