La Carmen fa temps que es va venir a visitar amb el Dr. Clarós per primera vegada. Buscava la solució a una malaltia que li podria haver portat molts problemes, i fins i tot la ceguera.
A la Carmen, ara se la veu totalment normal, però abans d'operar-se, els ulls li sortien cap endavant per una malaltia de la tiroides, que mèdicament s'anomena exoftàlmia endocrina.
A la Carmen li van fer el diagnòstic final a la unitat d'Oculoplàstia del Centre d'Oftalmologia Barraquer, una de les institucions catalanes més conegudes internacionalment, on cada any veuen uns 100 casos semblants.

L'exoftàlmia es presenta, habitualment, en pacients amb hipertiroïdisme, normotiroïdisme i, en alguns casos, amb hipotiroïdisme. Els principals signes externs són una retracció de la parpella, exoftàlmia, disminució de la motilitat ocular, neuropatia òptica i edema de la parpella.
Hi ha alguns factors, com els anticossos circulants o limfòcits T, que actuen sobre l'òrbita i estimulen els fibroblastos a produir més glicogen, col·lagen i mucopolisacàrids àcids, que són molt hidròfils.
Tot això fa que augmenti desmesuradament el greix de l'òrbita i de les fibres musculars, i que es presentin edemes. Aleshores queda un múscul gros i fibròtic.
Això pot ocasionar una pèrdua de visió per compressió del nervi òptic o una lesió de la còrnia per la sequedat que es produeix per la impossibilitat de tancar l'ull, úlceres bacterianes i, fins i tot, ceguera.
Davant d'aquest problema, el primer que proven els especialistes és un tractament d'hipertiroïdisme[?] no invasiu, a base de cortisona, en els casos en què encara no hi ha fibrosi muscular.
Si no es pot utilitzar la cortisona, es poden fer tractaments amb radioteràpia o amb una intervenció quirúrgica com quan hi ha risc de queratopatia lagoftàlmica o de neuropatia òptica.
El Dr. Clarós ha estat el primer cirurgià al nostre país que ha posat en pràctica intervencions per endoscòpia a través de la cavitat nasal. La intervenció consisteix a ampliar el volum de l'òrbita fent servir els espais aeris dels sins nasals, concretament l'etmoide. Un cop feta aquesta ampliació, s'obre la periòrbita, és a dir, l'embolcall de l'òrbita, i diverses incisions permeten que l'excés de greix orbitari acumulat es pugui recol·locar a l'interior dels sins nasals.
Els resultats són realment espectaculars. Després de la intervenció, l'ull torna parcialment a lloc, i després, en disminuir la inflamació, torna a la posició anatòmica normal. I tot plegat només demana una nit d'hospitalització.
A partir d'aquí el pacient torna a estar en mans dels professionals del Centre d'Oftalmologia Barraquer. Allà li faran un seguiment, ja que en molts casos tenen problemes de tancament de la parpella o la musculatura orbitària ocular es pot haver desestabilitzat a causa d'aquest canvi de volum de l'òrbitra. Es tracta d'operacions de microcirurgia realitzades a la unitat d'oculoplàstia del centre.
Moltes persones afectades no saben que l'exoftàlmia té tan bon pronòstic. Esperem haver col·laborat a difondre-ho perquè se'n puguin aprofitar tots aquells que es trobin en una situació semblant!