La majoria de nosaltres interactuem amb l'ordinador amb les interfícies més conegudes: el ratolí i el teclat. Però es busquen noves possibilitats d'interactuació.
A la Universitat de les Illes Balears, un equip de la Unitat de Gràfics i Visió per Ordinador del Departament de Matemàtiques i Informàtica, amb la col·laboració del Departament d'Infermeria i Fisioteràpia, treballa en un projecte europeu per crear una nova interfície basada en la integració en l'entorn virtual d'una reproducció en 3D de l'usuari.Amb aquesta reproducció que han batejat com 'Avatar', amb un simple llenguatge de gest, es podria interactuar directament amb la màquina.

El professor Francisco Perales, de la Unitat de Gràfics i Visió per Ordinador, ens explica que els sistemes tradicionals funcionen amb sensors i marcadors distribuïts pel cos de la persona, mentre que el sistema que estan creant a l'UIB funciona amb quatre càmeres sincronitzades que enregistren el moviment i el reproduieixen en 3D.
L'objectiu és que hi hagi una correspondència entre les característiques i els moviments de la persona virtual i els del seu avatar: Per aconseguir-ho, el programari ha de processar molt ràpidament gran quantitat de dades, antropomètriques, de posició del subjecte, de situació de les articulacions respecte al centre de gravetat, i d'altres, a fi de donar una resposta immediata.
La finalitat del projecte actual és desenvolupar i perfeccionar aquest programari.
Per fer servir el sistema, l'usuari se situa davant d'una estació de treball, denominada "workbench" amb unes ulleres que li permeten tenir sensació de tridimensionalitat. Les càmeres capten els seus moviments, i el sistema fa que l'avatar els reprodueixi en l'entorn virtual. El sistema reconeix l'usuari a partir de la identificació de les mans, del cap, i de color carn. La resta del cos es dedueix a partir d'aquests elements.
Ara el gran repte dels investigadors és desenvolupar el programari perquè pugui interpretar els moviments de l'usuari, i donar respostes ràpides intel·ligents. També volen que reconegui els moviments i les expressions de la cara. D'aquesta manera, per exemple, un guia virtual d'un museu podria variar el seu discurs segons les expressions que reconegui en els visitants.
Les aplicacions del sistema són interessants en la manipulació d'un objecte virtual per diversos avatars a la vegada.
D'aquesta manera, des de diferents terminals, un equip de persones podria treballar cooperativament i en temps real.
El professor Perales explica que la intenció final és que el sistema funcioni en sistemes portàtils. Per exemple en PDAs, o en PC portàtil amb dues càmeres per obtenir l'avatar de l'usuari. Aquest sistema permetria crear i enviar avatars sense saturar les xarxes perquè només es transmetria informació d'un nombre reduït de punts.
Aquestes investigacions ja tenen una aplicació en el món de l'esport: fan reproduccions 3D dels moviments dels esportistes per analitzar-ne el comportament biomecànic.
El programa de la UIB compta amb la participació del nedador Xavi Torres, un atleta mallorquí que va participat en els Jocs Paralímpics de Barcelona, Atlanta i Sydney, i que ha aconseguit dotze medalles i diversos rècords a tot el món. A partir de l'enregistrament de l'esportista amb diferents càmeres, es crea un avatar amb totes les característiques antropomètriques, que reprodueix exactament els seus moviments. L'avatar del Xavi Torres li permetrà avaluar l'eficàcia dels seus moviments, disminuir la fricció amb l'aigua, optimitzar el seu esforç, i fins i tot comparar-se amb altres atletes.