De ben segur que a molts pares novells els agradaria algú amb els ulls ben oberts que els vigilés el seu fill mentre dormís, i els avisés a l'instant de qualsevol incidència que observés.
El nostre cibercangur d'avui és un sistema que pot funcionar com un emissor i receptor d'imatge i so. Es col·loca la càmera enfocant el nadó i se'n controla la imatge remotament amb el receptor fins a un radi de 100 metres.

El receptor funciona amb piles, té una pantalla TFT d'u coma cinc polzades, i s'activa automàticament quan a l'habitació del nen es capta algun so.
El sistema està equipat amb un dispositiu d'infrarojos que permet captar la imatge del nadó fins i tot en absència de llum.
La transmissió del senyal entre la càmera i el receptor és sense cables, ja que s'aprofita la conductivitat de parets, sostres i terres.
Es pot connectar el sistema a un televisor i rebre la imatge que enregistra la càmera en un dels canals de l'aparell.

Però el cibercangur que us presentem avui pot fer més coses. Si volem que a més de controlar el nadó el vigili per nosaltres, hem de connectar el sistema a un ordinador.
Es connecta el receptor a un digitalitzador de la imatge , i després a l'ordinador. L'ordinador pot ser portàtil o de sobretaula, però ha de tenir un processador de com a mínim u coma quatre o u coma sis gigaherzs per poder arribar a processar deu "frames" per segon.
Amb aquest simple equipament i el programari adequat, tenim un cibercangur que interpreta intel·ligentment les imatges que
veu!
El programari que fa possible aquest sistema, el "Babywatch", es basa en l'anàlisi i intepretació de les pautes de moviment que ofereix la imatge digitalitzada.
No és una tasca gens fàcil, si tenim en compte l'aleatorietat dels moviments dels nadons, que ni tan sols quan respiren adormits fan uns moviments constants i regulars. Per això la detecció de moviment del "Babywatch" ha de ser tan acurada.
A la pantalla de l'ordinador podem veure la imatge del nadó, un gràfic del moviment captat per la càmera, una finestra en què es notifiquen missatges escrits i un personatge virtual que emet missatges sonors.
El sistema avisa quan el nen s'adorm o es desperta, i quan capta una absència total de moviment, és a dir, en cas que no respiri. En aquest cas, al cap de deu segons emet un missatge escrit i al cap de trenta avisa amb una alarma sonora.
El "Babywatch" és innovador perquè ens introdueix a casa una tecnologia complexa, la de visió per computador, que fins ara es reservava a altres camps.
De la mateixa manera que no podem comparar el funcionament del cervell humà amb el d'un ordinador, tampoc no podem comparar la visió humana amb la visió per computador.
Però la capacitat de les màquines d'analitzar una matriu de píxels i treure'n conclusions ja s'aprofita no tan sols per cobrir necessitats de grans empreses, sinó també per a d'altres de tan domèstiques com tenir cura d'un nadó. I això és una cosa que ens toca molt de prop!