La Molly Hawcroft, de cinc anys, té moltes ganes de tenir un germanet o una germaneta. Els seus pares, la Joanne i en Chris, també. Ara, la Joanne està embarassada, però per desgràcia, fa dos anys va perdre una nena que va morir per la malaltia de rhesus. Durant aquest embaràs, el fetus també ha estat en perill. El problema és el tipus de sang de la criatura.

La criatura és Rh positiu i la Joanne és Rh negatiu. O sigui que el cos de la Joanne produeix anticossos contra la sang del fetus. En casos greus, això acaba provocant anèmia i aturada cardíaca.

Aquesta forma greu de la malaltia de rhesus, en la majoria de casos es pot tractar amb transfusions, per substituir la sang danyada del fetus. Però cada any hi ha un petit nombre de criatures que no es poden salvar. I lamentablement, això és el que li va passar a la nena de la Joanne i en Chris.

Sovint, la malaltia de rhesus empitjora amb cada embaràs successiu. Per això, quan la Joanne va saber que estava embarassada un altre cop, es pensava que tornaria a perdre la criatura. Però hi ha un tractament que ha donat esperances a la família.

Al llarg de tot l'embaràs, la Joanne i en Chris han vingut regularment al Queens's Medical Centre de Nottingham per mirar de salvar la criatura. El tractament consta de diverses parts. En primer lloc, subministren immunoglobulina a la mare. A la Joanne n'hi van injectar cada mes durant les primeres divuit setmanes. Després, els vasos sanguinis del fetus ja són prou amplis per fer-li una transfusió. El Dr. James explica que creuen que la immunoglobulina funciona a tres nivells:
Travessa la placenta i cobreix els glòbuls vermells del fetus i els protegeix de l'atac dels anticossos de la mare.
Redueix el traspàs d'altres anticossos que poden travessar la placenta.
Redueix els anticossos que produeix la mare.

Sense aquest tractament, la situació hauria estat molt diferent. És pura especulació, però si la mare no s'hagués tractat amb immunoglobulina, el fetus potser no hauria sobreviscut.

La immunoglobulina es combina amb transfusions regulars de sang al fetus. El cos humà necessita glòbuls vermells sans per transportar l'oxigen. Si els glòbuls vermells estan danyats, no poden fer aquesta funció, i això provoca anèmia. Si una mare és Rh negatiu i el fetus és Rh positiu, cada vegada que els anticossos de la mare entren en contacte amb els glòbuls vermells del fetus, els destrueixen.

La immunoglobulina recobreix la superfície dels glòbuls vermells i els protegeix. Però l'efecte dura poc. Els glòbuls vermells tenen una vida molt curta, i així que se'n produeixen de nous, els anticossos de la mare comencen a atacar-los un altre cop. I quan passa això, la criatura agafa anèmia. La seva sang no pot transportar prou oxigen, i al final se li atura al cor. Per impedir-ho, el fetus necessita sang nova.

Aquesta és la sisena, i si tot va bé l'última transfusió que necessitarà la criatura de la Joanne i en Chris. "A través de la pantalla he de veure on és el fetus, explica el Dr. James, i decidir quin és el millor lloc per arribar amb l'agulla fins al fetge." La Joanne està sedada, i així tant ella com la criatura estan tranquil·les durant el procés. I encara que la mare és conscient de tot el que passa, l'únic que nota és una pressió molt suau. El professor James li insereix una agulla a l'abdomen. Aquest procediment exigeix una precisió absoluta, i el metge només disposa de les imatges borroses dels ultrasons per guiar l'agulla cap al fetge diminut del fetus.

La nova sang substitueix els glòbuls vermells que els anticossos de la Joanne han danyat. La transfusió de sang representa un perill per a la criatura, i per això després li han de controlar el ritme cardíac durant una estona.

Gràcies al tractament, la família Hawcroft espera un germanet o una germaneta per a la Molly abans de quinze dies. I en Chris i la Joanne ja tenen ganes que neixi.