Quan comprem aparells tan corrents com una impressora, un espremedor, una planxa o un assecador de cabells, ho fem convençuts que ens donaran un bon rendiment i que els podrem fer servir amb total seguretat.
Però per poder-nos imprimir un document, fer-nos un suc, planxar la roba o assecar-nos els cabells, l'electrodomèstic nou ha d'haver passat per un camp de proves molt rigorós.
Totes les proves de certificació es fan al centre tecnològic d'Applus+, a Bellaterra, que abans era el Laboratori d'Assajos i Investigacions de la Generalitat.

Tot seguit posaran a prova una impressora. Abans que vegi la llum, protegida dins de l'embalatge, es comprova la capacitat que té de resistir cops, caigudes i pressions. Amb aquest assaig es poden reproduir tota mena de vibracions, com per exemple les que pot experimentar el producte embalat durant un trajecte en camió.
La màquina on es fa la simulació conté una bobina dins d'un camp magnètic i, segons el corrent elèctric que s'hi aplica, es transmet més o menys força de vibració, ja sigui sinusoïdal o aleatòria.
Es tracta de descobrir la freqüència de ressonància del producte, és a dir, aquell punt en què la vibració el pot trencar, per tenir-ho en compte a l'hora de dissenyar el producte i l'embalatge.
Aquest assaig es pot combinar amb la càmera climàtica, que sotmet el producte a temperatures que van dels 60º sota zero als 180º positius.
A Applus+ fins i tot s'hi analitzen els processos de pagament del producte. Es comprova que les targetes funcionin correctament i com interaccionen amb els terminals, per garantir la seguretat de les dades.
Ara col·locarem la impressora en aquesta sala semianecoica. En aquest espai, una mena de gran capsa de sabates metàl·lica o gàbia de Faraday, no hi poden entrar les ones electromagnètiques exteriors d'emissores de ràdio i cadenes de televisió.
Darrere dels panells blancs que recobreixen les parets i el sostre de la cambra, hi ha un material compost de ferrita i carbó, que absorbeix les ones electromagnètiques i impedeix que retornin. Primer, una antena capta les ones que emet l'aparell, i després se n'hi envien des de la mateixa antena, per estudiar la compatibilitat electromagnètica del producte. No fos cas que la influència d'altres aparells, com ara els telèfons mòbils, en pertorbessin el funcionament!
L'anterior era una sala reverberant per provar materials d'absorció sonora. En canvi, aquesta sala és anecoica, és a dir, sense eco, per analitzar l'acústica de productes com la nostra impressora. Les parets de la sala estan folrades amb falques de fibra de vidre per absorbir les ones de so. D'aquesta manera, el micro només rep les ones sonores del producte que s'avalua.
I una cosa que segur que no volem és que la impressora ens provoqui problemes a la xarxa elèctrica, o encara pitjor, que sigui la causa d'un accident. Per això es comproven els diferents aspectes de la seguretat elèctrica: l'etiquetatge, la temperatura dels components, els aïllaments, els sistemes de connexió, els materials utilitzats i fins i tot si hi ha parts mòbils que puguin fer mal a l'usuari quan fa servir l'aparell.
En resum: hem vist la gran diversitat de proves que fa Applus+ en el seu centre tecnològic de Bellaterra per garantir la seguretat i la qualitat dels productes. És, per tant, una empresa de certificació global que, en aquest centre, a més de les activitats que hem explicat, en fa d'altres, com ara analitzar les reaccions i la resistència davant del foc d'elements de la construcció, o la resistència a la tracció i la compressió d'elements d'obra civil. També contribueix a millorar i innovar determinats productes, i transfereix tecnologia en els camps de les aplicacions industrials del làser i la química fina.