El llegat dels romans és palpable en molts àmbits de la nostra vida, des de la persistència del dret romà, fins a l'arquitectura civil, passant pels textos clàssics.
Però, a més de tot això, molts dels gestos que fem, tenen l'origen a la cultura romana. Un grup d'investigadores de les Universitats de les Illes Balears i de la Universitat de Barcelona estan treballant en un projecte sobre la gestualitat romana a partir de textos llatins que els describeixen i amb l'observació de testimonis artístics com pintures i escultures de l¿època.

M. Antònia Fornés, professora de Filologia Llatina de la UIB ens explica que, en primer lloc, busquen paraules clau de parts del cos com "nas", "boca", "orella" a fonts de literatura digitalitzats en CD Rom, en totes les declinacions i així identifiquen fragments referits a gestos.
Per exemple: Que ens estirin de les orelles és un gest força comú el dia del nostre aniversari. És possible que tingui relació amb el fet que, a Roma, l'orella es considerava la seu de la memòria com demostra aquest text de Plini Est in aure ima memoraiae locus.
També s'han trobat altres gestos:
- el d'adoratio que consistia, en unir els dits índex i gros, portar-los fins els llavis i llançar un petó quan es passava per davant d'un objecte sagrat, o quan s'adoraven els déus, és l'origen del que fem servir actualment per llançar un petó a algú o demostrar trobem alguna cosa excel·lent.
- el de fer petar els dits, que es feia per cridar algú amb l'objectiu que fes alguna cosa que ja sabia. Curiosament en diversos textos que han trobat els investigadors, el feia un senyor al seu criat perquè li portés l'orinal!
- les llengotes, que ara ho identifiquem com un gest de burla. Però a l'època romana, aquest gest significava "estar assedegat de sang". I va ser per influència dels gals que va adoptar el significat de burla.

I ara deixem les escenes domèstiques per parlar d'espectacles. Són fidels a la realitat els gestos que veiem a les pel·lícules per perdonar la vida o per condemnar els gladiadors?
Als textos llatins és difícil trobar-hi referències clares a la gestualitat associada als gladiadors, i sembla que els gestos que veiem a les pel·lícules no són del tot fidels a la realitat històrica. Sembla que per perdonar la vida s'amagava el dit polze entre els altres dits. Per decidir matar el gladiador es mostrava el polze dirigit cap al pit o cap a terra.
Encara us podem explicar moltes més coses dels gestos romans: que la negació es feia tirant el cap enrere; que tenien un sistema de gestos per comptar desenes, centenes i milers amb els dits de la mà; que feien banyes per allunyar les malediccions, i en senyal de burla. I que quan volien fer callar algú, ho feien com nosaltres.