A Catalunya, entre el 1999 i el 2003, hi van morir en accidents de trànsit setanta-un nens menors de dotze anys, sis-cents set van resultar ferits de gravetat i cinc-cents cinquanta-quatre van patir ferides lleus. El 70% dels nens que van morir no feien servir cap tipus de sistema de seguretat infantil.
Són dades d'un estudi publicat l'any passat pel Servei Català de Trànsit i l'empresa Play, que fabrica i comercialitza sistemes de retenció i altres productes per a nens.

El primer pas per fer augmentar la seguretat dels nens és conscienciar els pares perquè facin servir els sistemes de retenció infantil.
Segons l'estudi que us hem esmentat, més de la meitat dels nens viatgen sense protecció.
Com més criatures vanhi ha en un vehicle, menys es fan servir els sistemes de seguretat, i deixa de ser habitual quan tenen més de sis anys.
Una dada positiva de l'estudi és que un 86% dels nens i nenes que fan servir sistemes de retenció infantil van als seients del darrere del vehicle.
Tot i així, van en un dels costats, i el més recomanable és que seguin al mig, per evitar lesions en cas d'impactes laterals, que són habituals en trajectes urbans.
Els productes que han de garantir la seguretat infantil a l'interior del vehicle passen unes proves d'homologació, d'acord amb una normativa europea de l'any 1995.
Les criatures poden anar al seients del davant o del darrere, però cal tenir en compte tot un seguit de recomanacions de les Nacions Unides.
Els nens de fins a deu quilos han de viatjar amb cabàs o portabebès, i s'han d'instal·lar en posició transversal o en sentit contrari al de la marxa.
A partir dels nou quilos ja poden seure en el sentit de la marxa i s'ha de fer servir el cinturó de seguretat de tres punts.
Des dels nou fins als divuit quilos han d'anar en cadireta.
Dels quinze als vint-i-cinc quilos poden fer servir cadireta o cadira elevadora.
La cadira elevadora s'ha de fer servir a partir dels vint-i-dos quilos, i fins als trenta-sis.
Per garantir la seguretat dels nens i nenes als vehicles, les proves d'homologació dels sistemes de retenció són importants. Una de les proves és l'anomenat "assaig dinàmic", en què es fan servir sis maniquins de mides i pesos diferents, segons les classificacions en què es divideixen les cadires, sempre en funció del pes dels nens que han de protegir.
La plataforma sobre la qual s'instal·la la cadira arriba a una velocitat de cinquanta quilòmetres per hora en el moment de simular l'impacte.
La prova s'enregistra amb una càmera i després es reprodueix en vídeo alentida, per mesurar el desplaçament del cap del maniquí.
Als maniquins se'ls col·loquen uns acceleròmetres, que mesuren les desacceleracions del cap i del pit en les proves d'impacte frontal, lateral i posterior.
També són importants en la seguretat dels nens els avenços tecnològics, com ara l'Isofix, un sistema que subjecta la cadira al seient del cotxe directament, sense necessitat del cinturó de seguretat.
Però no podem oblidar que l'última responsabilitat és dels pares. Les dades són clares: fent servir els sistemes de retenció infantil i respectant els límits de velocitat, estalviaríem un 75% cent de morts i un 90% de lesions als nenes i nenes.