S'estima que el tabac és la causa directa de l'aparició del càncer de pulmó en un 90 % dels casos. Entre els homes, el càncer de pulmó provoca més morts que qualsevol altra mena de càncer i entre les dones és el tercer tipus de càncer que causa més mortaldat. Malgrat els avenços en els diferents tractaments, la probabilitat de mort durant els cinc anys següents al diagnòstic de càncer de pulmó és entre el 85 i el 90 %.

Per això, des de fa anys, les autoritats sanitàries promouen campanyes de deshabituació del tabac i fan estudis sobre els beneficis de fer proves, sistemàticament, als fumadors amb símptomes de malaltia obstructiva crònica per fer un diagnòstic precoç del càncer de pulmó.

Entre els anys 70 i 80, es van fer els primers estudis de cribratge, utilitzant la radiologia simple de tòrax i en alguns casos la citologia d'esput, sense arribar a conclusions satisfactòries.

Al llarg dels anys 90, han aparegut noves tecnologies que possibilitarien l'obtenció d'un diagnòstic precoç d'aquest càncer si es fes un cribratge. El TAC, segons ens explica el Dr. Franquet, permet, en pocs segons i amb una radiació equivalent a unes deu radiografies, la detecció de lesions tumorals de diàmetre molt petit, fins i tot de menys de cinc mil·límetres i permet un diagnòstic entre tres i quatre vegades superior, que la radiografia simple de tòrax.

Entre un 80 i un 90 % dels càncers detectats en un estadi molt inicial es poden tractar quirúrgicament. La probabilitat que un nòdul detectat sigui maligne es redueix en aquells que no varien en el temps com les cicatrius; aquells que tenen un creixement lent com els tumors benignes i aquells amb un creixement molt ràpid com una infecció tuberculosa.

Per tal d'accedir a prendre mostra dels nòduls es pot optar per una punció dirigida per TAC o bé a través de una broncoscòpia o endoscòpia respiratòria. Aquesta tècnica també permet arribar als nòduls a través dels propis bronquis i prendre una mostra per a una citologia.

Però l'endoscòpia respiratòria no és tan sols útil per arribar als nòduls detectats per la TAC toràcica, sino que alhora ens permet visualitzar i estudiar tota la superfície bronquial o epiteli. Amb l'aplicació de diversos principis òptics o sonogràfics a la broncoscòpia convencional es poden detectar uns tipus de lesions que no són visibles per la TAC. En alguns casos amb alta probabilitat de malignitat es pot optar per la cirurgia directament.

Aquest esforç tecnològic per fer un diagnòstic precís del càncer de pulmó també aprofita els avenços de la biologia molecular. En una anàlisi de l'esput es poden observar variacions al nucli de les cèl·lules:

- canvis en la forma, volum, densitat i altres característiques físiques del contingut del nucli.

- alteracions de gens en forma d'inactivació per mitjà d'un canvi bioquímic com la metil·lació aberrant.

La recerca sobre el cribratge de càncer de pulmó avança acceleradament en diferents camps, però encara no s'han establert recomanacions clares i concloents per als pacients.

Però per a la prevenció de la malaltia, sí que hi ha una recomanació òbvia, clara i definitiva: no fumar!