Un coet Delta 2 de la Nasa ha posat en òrbita des de Califòrnia la sonda Gravity Prove B, un dels ginys més precisos construïts mai per l'home.

La sonda, que ha costat 350 milions d'euros, tractarà d'aportar més proves a la teoria de la relativitat d'Einstein.

Fa més de 80 anys, Einstein va dir que els cossos còsmics més grossos -com ara forats negres, planetes i estrelles- alteren el temps i l'espai al voltant seu per la força de gravetat.

A principis dels seixanta es va definir l'experiment que podia demostrar o no la teoria; però llavors no es va poder dur a terme perquè no hi havia encara la tecnologia necessària per construir un mecanisme prou precís.

Ara, però, dins la Gravity viatgen quatre esferes de quars, les esferes més perfectes mai construïdes.

Un cop la sonda Gravity estabilitzi l'òrbita a 640 quilòmetres d'altura i faci una volta a la Terra cada 97 minuts i mig, el satèl·lit s'alinearà amb l'estrella Pegasi de tal manera que els eixos de les quatre esferes de quars apuntin l'astre.

Llavors les esferes, de la mida de 4 pilotes de ping-pong que viatgen congelades a una temperatura propera al zero absolut en una càmera segellada al buit, començaran a girar.

Si Einstein tenia raó, d'aquí a menys d'un any les esferes hauran experimentat una desviació de l'eix de rotació, amb un angle de 6.6 milionèsimes de segon i amb una desviació en el temps de 40'9 milionèsimes de segon.

Unes xifres extraordinàriament petites que poden demostrar una de les teories més grans del segle passat: la teoria de la relativitat d'Einstein.