En la investigació que us presentem es fan servir cèl·lules mare unipotents o precursores, que es transformen només en un tipus concret de cèl·lula. Aquestes cèl·lules podrien ser la clau per desenvolupar una medicina regenerativa per trobar tractaments de malalties fins ara incurables, com el Parkinson, l'Alzheimer, la diabetis, l'osteoporosi, l'infart o la ceguera.
Però malgrat les grans expectatives creades a l'entorn de les cèl·lules mare, els experts diuen que tot just som al començament d'un llarg camí.

Un grup de recerca dirigit pel Dr. Jordi Alberch en el Departament de Biologia Cel·lular i Anatomia de la Universitat de Barcelona i de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer, treballa amb l'objectiu de trobar un tractament per una malaltia neurodegenerativa: la corea de Huntington, una malaltia que afecta una de cada 10 mil persones. Els símptomes d'aquesta malaltia són moviments incontrolats del cos, tics, espasmes, desordres psíquics i demència.
La causa d'aquesta malaltia és una mutació genètica en el cromosoma 4, que és el que codifica la proteïna Hungtingtina. Com que és una malaltia genètica dominant, si un dels progenitors n'és portador, els fills tenen un 50% de possibilitats de patir-la.
Com en altres malalties neurodegeneratives, la malaltia només afecta un grup de neurones del cervell, en aquest cas del nucli caudat i del putamen, però encara que les altres zones estan sanes, la malaltia es manifesta per tot el cos.

Els investigadors treballen en dues línies diferents:
la primera vol poder utilitzar les cèl·lules mare com a bombes d'unes proteïnes protectores. Per aconseguir-ho, el que fan és posar cèl·lules mare amb uns factors que protegeixen les cèl·lules que encara no s'han mort.
La segona línia, que és a més llarg termini terapèutic, és la de substituir les cèl·lules que ja estan afectades per la malaltia i ja s'han mort. El que intenten és modificar cèl·lules genèticament i que facin les funcions de les que ja han desaparegut. Aquesta teràpia substitutiva encara és ciènciaficció. Caldria posar les cèl·lules al lloc adequat i que fessin les projeccions i els contactes de les cèl·lules "originals".
Generalment, el que es fa en les investigacions amb cèl·lules mare, és reproduir-les en cultius cel·lulars in vitro, i després dirigir-les, mitjançant diferents estímuls químics, per aconseguir les cèl·lules específiques que es volen.
En el cas d'avui, obtenen les neurones que afecta la corea de Huntington, i les estudien en ratolins transgènics que desenvolupen una patologia molt similar a la dels humans. És en aquests ratolins en què es comprova si les cèl·lules trasplantades s'integren a l'entorn i estableixen les connexions que es volen.

Segurament ens enganyaríem si penséssim que d'aquí a poc temps apareixeran nous tractaments cel·lulars per a malalties fins ara incurables com les neurodegeneratives.
Però la possibilitat d'investigar amb cèl·lules mare, sobretot les pluripotencials embrionàries, pot representar un salt molt important en la medicina del futur.