Tots recordem aquell anunci que deia que les piles duren i duren i duren... Però, per més que durin, al final s'acaben, i si les llencem a les escombraries amb la resta de residus, arriben als abocadors i contaminen i contaminen i contaminen... Per això les piles s'han de tractar com un residu especial. Com ho fem a Catalunya?

Es calcula que entre rellotges, joguines i altres aparells electrònics que funcionen amb piles, cada persona consumeix unes set piles l'any. Això suposa un volum enorme de residus contaminats, ja que els diferents tipus de piles que hi ha, les piles botó, de bastó, o altres tipus de bateries, contenen metalls pesants, com l mercuri, cadmi, zinc, manganès o plom.

Si les piles s'enterren als abocadors, els metalls pesants acaben contaminant les aigües i el sòl a través dels lixiviats. Si es cremen, els gasos resultants contaminen l'atmosfera. Per això a Catalunya es fa una recollida selectiva de piles des de l'any 1992, i hi ha una planta de reciclatge de piles al Pont de Vilomara, comarca del Bages, que funciona des del 1997.

El director de la planta, l'enginyer industrial col·legiat Valentí Baylina, ens comenta que "cada any es comercialitzen unes dues mil tones de piles a Catalunya, i a la planta se'n reciclen unes 600/700 tones, és a dir, un terç de les que s'usen."

Una pila botó pot arribar a tenir un 30%de mercuri. I una pila bastó com aquesta està composta en un 70% per metalls pesants. El primer que fan a la planta de reciclatge de piles és classificar-les, abans de sotmetre-les als processos que permetran recuperar aquests materials. Amb el garbellat, se separen les piles botó i els objectes aliens de la resta de piles.

Les piles botó se sotmeten a altes temperatures perquè el mercuri s'evapori i es pugui recuperar després per condensació. Les piles bastó es trituren i se'n separen els materials que les componen: el plàstic i el paper; els elements fèrrics; els no fèrrics, com el coure i el zenc, i els metalls pesants. La pols que conté els metalls pesants se sotmet a tractaments químics que permeten recuperar aquests materials.

Jordi Ribera, químic de la planta, explica que "els dos productes principals que obtenen són el sulfat de zinc i el sulfat de manganès. El segon serveix com a adob i el primer el compren empreses que fan processos d'electròlisi de zinc."

El mercuri que es recupera de les piles botó s'aprofita després per fer termòmetres. Però no tot el mercuri prové de les piles. També se'n recupera dels fluorescents reciclats.

Dels fluorescents, n'escalfen les puntes i en treuen els capçals. Després, amb una escombreta recullen la pols de l'interior, que conté el mercuri. Com a resultat, se'n reaprofita, a més del mercuri, l'alumini i el coure dels capçals i el vidre.

Fruit de la feina de reciclatge que es fa aquí al Pont de Vilomara, s'aprofiten materials per fer pantalles acústiques, eines, aixetes, fil elèctric, acer, pneumàtics i termòmetres. I és que, si no volem acabar vivint enmig d'un gran abocador, el que hem de fer és reciclar i reciclar i reciclar.