Va viure fa tretze milions d'anys i ha saltat a la fama a les acaballes de l'any 2004.
És una peça que ajuda a reconstruir el puzle de l'evolució de les espècies, des dels primats fins als homes.
Per als científics es diu Pierolapithecus Catalaunicus. Per a la majoria de nosaltres, es diu Pau!

Les restes del Pau, els 83 elements identificables del seu esquelet, es van trobar a l'abocador de Can Mata, al terme de la població dels Hostalets de Pierola, comarca de l'Anoia.

Els científics que han treballat en la datació i la valoració de la importància dels fòssils pertanyen a l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont, de Sabadell.

"Quan es va trobar la cara pràcticament sencera, ja vàrem veure que la troballa podia ser molt important", ens explica el paleontòleg Salvador Moyà, "però va ser després, a l'any següent, que vàrem començar a trobar ossos de l'esquelet i vàrem notar que estàvem davant d'una troballa veritablement sensacional"

Els investigadors eren ben conscients de les relacions de parentiu que hi havia entre els homes i alguns primats, amb els quals compartim diverses característiques. Pensaven, que devia haver existit una espècie antecessora comuna de la família dels ximpanzés, els goril·les, els orangutans... i els homes.

Els ximpanzés, els goril·les, els orangutans i els homes formen una família de primats diferenciada, que presenten les següents característiques morfològiques comunes:
La forma de la cara sense musell, és a dir, plana entre els dos ulls.
Tenir els omòplats a l'esquena, cosa que permet aixecar els braços per sobre el cap.
El tòrax ample, la mida de la columna i la manera com estan posades les costelles, que permeten mantenir la posició erecta per pujar als arbres o per caminar.

El gran repte era trobar aquestes característiques en un fòssil, per identificar una espècie antecessora d'aquesta família de primats.
Existia aquest avantpassat comú? Com era? On vivia? De què s'alimentava? La troballa del Pau, un mascle de 35 quilos i un metre d'altura, ha permès anar més enllà de la teoria i començar a donar resposta a totes aquestes preguntes.

Una altra de les característiques que confirmen el Pau com l'avantpassat que no trobàvem és l'articulació del canell, que li permetia fer rotacions i doblegar la mà cap als costats.
La zona on s'ha trobat el Pau, fa tretze milions d'anys era una selva densa de clima tropical. Entre la vegetació frondosa, el Pau s'alimentava bàsicament de fruites, encara que potser també d'herbes i d'insectes.

Al jaciment de l'abocador s'hi han trobat fins a tres mil vuit-cents fòssils d'animals que compartien l'hàbitat amb el Pau, com per exemple rinoceronts, elefants, esquirols voladors i moltes tortugues.
Entre aquests animals hi havia depredadors famolencs, un dels quals es creu que va posar fi a la vida del Pau quan va baixar d'un arbre, potser per anar a beure aigua. Els carronyers van fer la resta, dispersant els ossos del Pau per l'àrea on els han trobat.

Ara bé, els Pierolapithecus Catalaunicus són originaris del continent d'Euràsia o provenen de l'Àfrica, bressol de tots els antropoides?
La paleontòloga Meike Köhler ens explica que la hipòtesi amb què treballen és que els "Pau" vinguessin d'Àfrica, però no travessant l'estret de Gibraltar sinó passant per l'Orient Pròxim, Turquia, Grècia, Hongria... fins arribar a la Península Ibèrica.

Encara que l'escenari de l'abocador de can Mata sigui poc romàntic, és científicament molt profitós. El moviment de terres constant a què se sotmeten els terrenys pot ser l'origen de futurs descobriments tan importants com el del Pau.

Podreu saber més coses sobre el Pau i el seu hàbitat si visiteu l'exposició "Els Tresors de l'abocador", als Hostalets de Pierola.