Podríem dir que, des que té ús de raó, l'home ha buscat maneres de superar les seves limitacions. Un dels seus grans anhels, per exemple, ha sigut el d'aconseguir volar. En aquest reportatge us explicarem "el bateig" en els salts de la nostra presentadora Rosa Cornet i com funciona un paracaigudes especial per a experts.En el salt amb tàndem, l'instructor es fa càrrec de la part tècnica i de seguretat. El passatger, en aquest cas la Rosa, va viure totes les emocions i sensacions del salt sense preocupar-se de res... després que s'obrís el paracaigudes.

Però hi ha persones que encara volen experimentar més sensacions des de l'aire. Es pot fer servir una granota que dobla el temps de caiguda lliure. Aquest vestit porta unes ales semblants a les membranes que tenen els ratpenats per volar. Tanmateix, la granota dificulta els moviments dins l'avió a l'hora d'embarcar i afegeix complicació tècnica durant la caiguda lliure, sobretot a l'hora d'obrir el paracaigudes.

Santi Corella, instructor del Centre de Paracaigudisme de la Costa Brava, va explicar que en obrir un paracaigudes "convencional" n'hi ha un de petit que fa de pilot i que en inflar-se estira el gros, però amb la granota posada es baixa més lentament per la qual cosa al paracaigudes pilot li costa més d'inflar-se. A més a més, les ales creen una gran turbulència que dificulta l'extracció del paracaigudes.


La granota té unes entrades d'aire que fan que s'infli, i això permet allargar el temps de caiguda lliure d'un a dos minuts. També és possible desplaçar-se horitzontalment, la qual cosa accentua encara més la sensació de volar. Els saltadors disposen de dos aparells alliberadors al costat del tronc per si volen recuperar mobilitat de braços. L'obertura del paracaigudes es fa a uns cinc mil peus, mentre que normalment es faria a dos mil cinc-cents. La diferència es deu al fet que amb aquests vestits el procediment d'emergència és més llarg. Una altra complicació és que alguns altímetres d'oïda no funcionen perquè la velocitat de caiguda és massa lenta. Es pot fer servir el d'agulla, però consultar-lo també és més complicat.

Des que a mitjan segle vint es va començar a experimentar amb vestits amb ales, s'ha recorregut un llarg camí. Probablement, qui més va fer per posar a punt aquestes granotes va ser el francès Patrick de Gallardon, però en una de les proves hi va perdre la vida. Avui dia s'ha acabat la fase experimental i es fan servir a tot el món, però cal una experiència mínima de 500 salts amb paracaigudes convencional per poder provar-los.

Si vosaltres també heu tingut algun cop el desig de volar, si us sedueix la possibilitat de desafiar la gravetat, us hi podeu iniciar llançant-vos amb un instructor, com va fer la Rosa.