A mig camí entre Marràqueix i Fes hi ha la ciutat de Beni Mellal, el lloc d'on va sortir fa 25 anys l'Ahmed Yusuf. Va venir a Catalunya a treballar i des de fa un temps, a part de presidir l'Associació Cultural Mediterrània, retransmet amb l'Àlex Castells els millors moments d'un partit setmanal de la lliga i la copa marroquina. Aquest espai s'emet cada dissabte de 15.00 a 15.30 pel 33.

Com vas acabar retransmetent partits de la lliga del teu país per Televisió de Catalunya?

Ahmed: La Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya va trucar a la meva associació preguntant-nos si ens interessaria col·laborar en aquest projecte i nosaltres, molt contents, vam dir que si.

Com està responent la comunitat marroquina a aquesta iniciativa?

Ahmed: Doncs ja t'ho pots imaginar; moltes associacions de tot Catalunya em truquen ben sovint demanant-me: "Ahmed! Posa'm un partit del Raja de Casablanca, que l'altre dia veu posar un del FAR de Rabat!" i així molt altres, que em truquen demanant-nos que radiem partits de l'equip de la seva ciutat. La majoria, però, són del nord del Marroc, i em demanen partits del Tànger o el Tetuan.

Jo tenia entès que al Marroc hi havia més interès per la Lliga espanyola que per la marroquina. És cert?

Ahmed: Això és totalment veritat. La rivalitat Barça ¿ Madrid es viu tant o més al Marroc que aquí. Fins i tot hi ha bars de cada equip a ciutats del sud com Marràqueix. El que passa és que a la gent li agrada el futbol; el bon futbol, i és lògic que la lliga espanyola ens tingui enganxats.

De quin equip eres tu allà?

Ahmed: Bé he de reconèixer que era del Reial Madrid. Pensa que durant els 80, l'equip de la "Quinta del Buitre" era l'equip guanyador, i la televisió marroquina només retransmetia els seus partits, així que havia de ser del Madrid per força! Ara hi ha més varietat de partits i la gent és de més equips diferents. I la veritat és que els marroquins són sempre primer del seu equip estranger, i després del de la seva ciutat.

El futbol és també l'esport més popular allà?

Ahmed: És l'esport principal. Tots els nens juguen a futbol al carrer, el problema és la manca d'infraestructures que tenim. Els camps no solen estar en les millors condicions, tant pels jugadors com pels espectadors.

Quines característiques té el futbol marroquí?

Ahmed: Hi ha de tot. Hi ha equips prou bons, com el Wydad i el Raja de Casablanca o el FAR de Rabat. Molts d'aquest equips pertanyen a escoles del Barça o el Madrid, fet que els dóna un plus de qualitat. Pel que fa al públic, dir-te que allà som molt apassionats. Vivim els partits a flor de pell i ens agrada molt animar l'equip. El problema és que les entrades són molt cares, i només uns privilegiats hi poden accedir: les classes més altes.

Creus que del Marroc tornaran a sortir estrelles cap a la Lliga espanyola com ara Naybet o Moha?

Ahmed: No tindria perquè no ser així, però fa temps que no succeeix. Ara està més de moda el futbol de l'Àfrica negra, i molts clubs busquen allà els seus fitxatges, però a les lligues francesa, belga o italiana, sí que hi ha més jugadors marroquins, demostrant que també són competitius.

El fet de retransmetre aquests partits, ajuda a tendir ponts entre els marroquins que resideixen aquí i la resta de la societat catalana?

Ahmed: L'esport és una eina magnífica perquè la gent s'integri a la societat on acaba d'arribar. El tema de la llengua també és molt important. Jo, sense anar més lluny, encara he de millorar el meu català, com molta més gent. El fet de veure un marroquí treballant a la televisió pública catalana retransmetent partits del seu país d'origen en la llengua del seu país d'acollida és, sens dubte, un fet que valorem molt positivament.

Tu i l'Àlex no us limiteu a narrar les jugades del partit.

Ahmed: Efectivament. El que intentem és parlar de la ciutat o la regió que acull el partit. Parlem de costums, fets recents que han succeït, etc. La majoria de catalans i europeus en general no han viatjat mai al Marroc, tot i ser un país bastant proper geogràficament parlant. És un país molt divers (el Rif, les grans ciutats, l'Atlàntic, el desert....) i trobo molt interessant donar algunes pinzellades perquè els espectadors catalans ho coneguin. A mi m'han arribat a preguntar: "escolta, un cop passat Tanger, és tot desert o què?". El Marroc té molts problemes, però és molt més que pasteres i camells. Tenim indústria, universitats... el país s'està desenvolupant. També vull que la gent sàpiga que el marroquí és molt hospitalari. Vull que la gent vingui al Marroc i ens conegui de primera mà.