Aquest crític i "Cinema tres" són les referències cinematogràfiques per excel·lència a TV3. Després de mil programes, el seu presentador presenta un llibre de memòries. Endevina qui t'ha parlat de cinema.

Gràcies a què o a qui sorgeix la teva passió pel cinema?

"Gràcies al meu pare. Era molt aficionat al cinema i com que era un industrial que treballava els caps de setmana, anava al cinema entre setmana, amb la qual cosa jo hi anava entre setmana amb la família i el cap de setmana amb els amics i, per tant, potser veia bastant més cinema que la majoria dels mortals d'aquell moment."



Quina és la primera pel·lícula que vas veure al cinema?

"Segurament alguna cosa infantil, però la primera pel·lícula adulta que recordo, i que em va crear una certa inquietud, va ser 'Recuerda...', de Hitchcock, perquè amb tot aquell emboltori psiquiàtric, del cervell del Gregory Peck i de l'Ingrid Bergman i tal... Jo no ho acabava d'entendre. Era bastant criatura i no sabia com explicar-me allò. El Hitchock ja em va tocar aviat."



I l'última cosa que has vist, on sigui?

"Mmm... L'última que he vist... Doncs un episodi de 'Sexo en Nueva York' en DVD [riure], que és una sèrie que m'encanta!"



Quin creus que és el moment més decisiu de la història del cinema?

"Jo crec que quan el cinema va sortir al carrer: el neorealisme italià."



Desmitifica'ns una pel·lícula clàssica o un director.

"I tant! Et destmitificaré per exemple l'Steven Spielberg, que em sembla un gran industrial, un gran professional que ha fet créixer el cinema des del punt de vista econòmic, però que em sembla que com a creador té moltes limitacions i és molt tou."



De qui sempre esperes una obra mestra?

"De qualsevol guió del Rafael Azcona, encara que en faci més pocs ara. Qualsevol cosa seva reflecteix molt bé la realitat d'aquest país i em sembla que això no és gaire freqüent."



Defenses el doblatge al català o creus que si s'abolís les llengües minoritàries hi sortirien guanyant?

"Jo crec que és tant a defensar com el doblatge al castellà, a l'italià o al lituà. El que és discutible és si les pel·lícules s'han de doblar a altres idiomes o no, ja que jo sóc partidari de la versió original. Però seria molt més partidari de subtitular en català que doblar al català, perquè la gent aprendria més català. Tot això posant-nos molt radicals, és clar. Perquè també sóc absolutament partidari de doblar les pel·lícules infantils i juvenils al català, per descomptat, però no em dóna la sensació que hi hagi, com ens volen vendre els polítics, una demanda visceral del públic català per veure pel·lícules doblades al català. Ho he de dir amb tota franquesa. Són molts anys acostumats a veure cinema en castellà i la gent veu cinema en català a TV3 amb tota naturalitat."



T'agraden els multisales? Trobes a faltar les grans sales?

"Trobo a faltar, sobretot, la cerimònia. Abans anaves al cinema, triaves una pel·lícula, triaves una sessió, treies la teva entrada, es corrien les cortines. Hi havia una mena de litúrgia. Actualment, la pel·lícula la pots disfrutar igual si tens capacitat de concentració perquè t'has d'aïllar una mica dels sorolls ambientals i del merder que hi hagi al teu costat. A un multisala sol o amb persones silencioses estic tan content com ho estava al Kursaal, al Fantasio o a l'Iluro, però ara la gent té el costum de convertir el visionat d'una pel·lícula en un pícnic."