V�deos de 30 minuts

L'exportaci� dels castells

Castellers a 12.000 km de Catalunya. Una tradici� catalana travessa l'Atl�ntic per convertir-se en un argument contra la marginaci�, carregat de valors positius. Els castells humans a Catalunya tenen 250 anys, i avui s'han convertit en un esport tradicional i una de les refer�ncies m�s vives de l'anomenada cultura popular. Per� fins ara no havien viscut un fenomen d'internacionalitzaci� com el que s'est� comen�ant a produir.

Aigua, encara m�s justa

A primers de juliol del 2007, "30 minuts" va emetre un reportatge premonitori. Es titulava "Aigua, la justa". En la nota de presentaci� del tema es deia: "De les decisions que es prenguin ara dependr� que en el futur hi hagi conflictes territorials per l'aigua." Un any despr�s, les previsions m�s pessimistes s'han complert.

Las Vegas, els Monegres

Al mig dels Monegres, un consorci de 12 empreses internacionals hi vol edificar un complex que seria una barreja de Las Vegas i Orlando. Com ho veuen els pobles de la comarca? Qui hi ha darrere els promotors?

Dubai, construint un somni

Dubai s'est� convertint en un centre immobiliari, financer i tur�stic de primer ordre. Sota la batuta del xeic Mohamed bin Rachid al-Maktoum, l'emirat est� duent a terme una s�rie de projectes que, pel seu luxe i espectacularitat, han fet parlar de Dubai arreu del planeta: l'hotel m�s lux�s del m�n, la torre m�s alta del m�n, l'aeroport m�s gran del m�n, una pista coberta d'esqu� al mig del desert... Per�, sens dubte, els projectes m�s ambiciosos han estat la construcci� de diferents illes artificials.

Es busca metge: incorporaci� immediata

Falten metges a Catalunya? Hi ha qui diu que s�, i hi ha qui diu que estan mal distribu�ts. Els gerents dels hospitals, sobretot aquells mitjans i petits de zones allunyades de Barcelona, tenen problemes per trobar metges.

La ceba d'or

Qui m�s qui menys, la majoria de catalans fan una cal�otada a l'any. Es tracta d'una tradici� familiar que va n�ixer a Valls, a la comarca de l'Alt Camp.

Made in Pakistan

Pantalons texans de primeres marques mundials, a 3 euros. Empresaris multimilionaris i sous de mis�ria. Una combinaci� que ha traslladat el t�xtil d'Europa, Catalunya inclosa, a pa�sos com el Pakistan, i molts pakistanesos cap a Europa, i Barcelona, en busca d'un futur i una vida millors.

Anatomia del Raval

No hi ha res com ser metge perqu� la gent t'obri les portes de casa seva i fins i tot del seu cor sense cap mena de recan�a. I encara m�s si els teus pacients et coneixen des de fa gaireb� 20 anys.

Vides minades

El reportatge acompanya el fot�graf Gervasio S�nchez en un viatge per retrobar tres dels joves amputats per mines antipersones, als quals fa deu anys va fotografiar. Sabrem com els ha anat la vida.

Consumint el planeta

Mentre que per una gran part d'economistes continuar creixent indefinidament �s l'�nica recepta possible, un moviment nou que neix a Catalunya est� guanyant for�a en molts pa�sos. Proposa aturar-se a buscar alternatives, tendir al creixement zero i a un control personal de les despeses.

El mur de sorra

Un mur de sorra de 2.700 km de longitud, constru�t per l'ex�rcit marroqu� i flanquejat per camps de mines, travessa el desert del S�hara i divideix el poble saharaui en dues meitats.

Tot esperant l'AVE

La hist�ria de l'arribada de l'AVE a Catalunya �s una hist�ria de retards: a Lleida va arribar gaireb� un any m�s tard del que estava previst per problemes amb els sistemes de seguretat, i Barcelona tampoc se n'escapa.

B�snia, malferida

Qui creu en B�snia i Hercegovina? De qu� van servir els m�s de tres anys de guerra -entre el 1992 i el 1995- i els dotze anys de postguerra? Esclatarien un altre cop les hostilitats si la policia i l'ex�rcit internacionals abandonessin la zona?

El refer�ndum de Ch�vez

La societat vene�olana cada vegada sembla m�s dividida entre els partidaris del president vene�ol�, Hugo Ch�vez, i els seus detractors. La revoluci� vene�olana esta portant una radicalitzaci� pol�tica dins mateix de les fam�lies.

Despr�s de la bombolla

Aquest any, el mercat immobiliari s'ha capgirat, i el "boom" de preus i vendes ja �s hist�ria. Aqu�, i en mercats com el del Regne Unit o Irlanda. Promotors, constructors, agents immobiliaris, notaris, banquers, alts c�rrecs europeus i acad�mics comenten aquest canvi de cicle del sector, i com a la frenada immobili�ria s'hi ha afegit un altre factor desequilibrant: la crisi de confian�a financera.

La funa de V�ctor Jara

El reportatge �s la hist�ria de la preparaci� de la "funa" a Edwyn Dimter Bianchi, conegut com "El Pr�ncep", inculpat per l'assassinat del cantautor xil� V�ctor Jara. Cantautor de tota una generaci�, les seves can�ons es van convertir en s�mbols contra el cop d'estat i la repressi� militar en molts pa�sos de Llatinoam�rica.

La gran apagada

Ja fa mesos que els ciutadans de Catalunya pateixen greus defici�ncies en infraestructures b�siques. I aquest estiu se n'hi va afegir una de nova: a Barcelona hi va haver una gran apagada que va durar gaireb� tres dies i va deixar m�s d'un mili� de persones sense llum.

El museu enfonsat

El 16 d'octubre, una patrullera de la Gu�rdia Civil va capturar en aig�es d'Algesires l'"Odyssey Explorer", un vaixell propietat de l'empresa de ca�atresors nord-americana Odyssey. Havia sortit pocs minuts abans del moll militar de Gibraltar, on havia estat refugiat durant sis mesos sota protecci� brit�nica des que, a mitjans d'abril, va treure el tresor submergit m�s gran de la hist�ria d'una misteriosa nau protegida per un nom en clau: Black Swan (Cigne Negre).

Connexi� Madrid

Tres anys i mig despr�s de la massacre de Madrid, la investigaci� judicial i policial explica detalladament com es va fer, per� tot just apunta el perqu�. Qu� va induir un fan�tic religi�s i un narcotraficant de Madrid a organitzar la matan�a?

L'Argentina, punt i seguit

L'Argentina ja t� el desaparegut 30.001. Es tracta de Julio L�pez, l'home que ha tingut el trist honor de convertir-se en el primer desaparegut de la democr�cia. Ara ha fet un any de la seva desaparici� i sembla que ha tornat un dels malsons de la dictadura: els detinguts desapareguts.

Els fums de la Xina

M�s de dues d�cades de miracle econ�mic han deixat una factura ambiental inc�moda a la Xina. Mentre el govern intenta aturar i corregir els creixents problemes ecol�gics, el descontentament entre la poblaci� est� canalitzant canvis pol�tics importants.

Redissenyant la Barceloneta

�s un barri �nic. Pisos min�sculs -amb prou feines 30 metres quadrats-, 250 anys d'hist�ria, vistes espectaculars al mar, roba estesa als balcons, gastronomia reputada i regust mariner. La Barceloneta, a primera l�nia de platja, s'ha posat de moda.

La metamorfosi de T�rrega

Cada any, durant quatre dies de setembre, la ciutat de T�rrega experimenta una metamorfosi. Passa de ser una tranquil�la capital d'una comarca essencialment rural a ser el centre de la far�ndula europea.

Mars d'acer

Qu� s'ha de fer amb els vaixells quan s�n vells? Al m�n hi ha una flota immensa d'embarcacions, comercials i militars, que es podreixen als ports sense trobar un dest�.

La tonyina dels ous d'or

Un seguit d'estudis alerten sobre el perill de col�lapse de la pesca. Els recursos de peixos i mariscos corren perill si no s'actua decididament per aturar el ritme de sobreexplotaci� actual i es recupera la biodiversitat.

El valor d'un paisatge

El paisatge de Catalunya est� canviant de forma radical. El que abans semblava inalterable ara est� en permanent estat de transformaci�, i costa trobar els paisatges familiars enmig de la proliferaci� de nous barris, carreteres i rotondes.

L'hotel dels dofins

L'estret de Gibraltar, on coincideixen les fredes aig�es de l'oce� Atl�ntic amb el c�lid mar Mediterrani, ofereix una combinaci� especial de nutrients que el converteix en un lloc idoni per a dofins, balenes, orques i tortugues.

30 minuts - La proliferaci� de les meduses

Cada vegada n'hi ha m�s i cada vegada arriben m�s a les platges. La proliferaci� de meduses �s un fenomen mundial que no nom�s afecta el turisme.

Aigua, la justa

A Catalunya, hi ha l'aigua justa -encara que mal repartida- per mantenir la bona qualitat ambiental dels rius i per als usos agr�coles, urbans i industrials.

R�ssia per la for�a

Un exsoldat que va ser ferit a Txetx�nia, una mestra que prospera socialment i dos joves universitaris disposats a recuperar l'orgull del seu pa�s. Aquests s�n els protagonistes principals d'una passejada pel paisatge social de la R�ssia de Putin.

L'etanol, el combustible que es planta

El bioetanol �s el combustible de moda. �s un alcohol d'origen vegetal que pot substituir, en diferents proporcions, la gasolina. Qualsevol vehicle pot utilitzar-lo en una proporci� m�xima del 10% sense cap problema.

Guernica, pintura de guerra

Documental al voltant de la hist�ria del fam�s quadre de Picasso. El 27 d'abril del 2007 es compleixen 70 anys del bombardeig massiu que va patir aquesta petita poblaci�, en plena Guerra Civil espanyola, i que va inspirar el pintor.

V�ctimes en conflicte

S�n la cara m�s dolorosa i la m�s feble d'un conflicte, i una de les q�estions m�s delicades d'abordar en una negociaci� de pau. F�cilment manipulables, el dolor de les v�ctimes s'ha utilitzat pol�ticament en molts conflictes del m�n. El Pa�s Basc no �s una excepci�.

Oh, Europa!

El reportatge "Oh Europa!" s'acosta a diferents ciutadans europeus per viure, a trav�s d'ells, alguns dels canvis m�s substancials que hi ha hagut al continent en aquest mig segle d'hist�ria.

La fi de la bombolla

El "boom" que des de l'inici de la d�cada ha disparat els preus i la construcci� d'habitatges s'est� esgotant. La bombolla immobili�ria es desinfla. El mercat ja d�na els primers senyals d'alentiment, i s'han frenat els preus, la concessi� d'hipoteques i les vendes.

La llei de l'emb�s

Uns 400.000 vehicles entren i surten de Barcelona pels 55 carrils de circulaci� que hi donen acc�s. Si no hi ha cap sorpresa, es poden moure amb una certa flu�desa. Per� si plou o hi ha accidents greus o en llocs cr�tics, la cosa es pot complicar molt i els temps de viatge es poden doblar.

Un germ� per salvar el nostre fill

L'Erine �s una nena que necessita un donant concebut "in vitro" i manipulat gen�ticament per assegurar-ne la total compatiblilitat amb ella i poder curar-se d'una greu malaltia. Per aix�, els seus pares han decidit tenir un fill per salvar-la.

Habitacions a preu de pis

Tenen una situaci� econ�mica i un entorn social normalitzat. Es consideren de classe mitjana. Tenen m�s de 30 anys i volen estabilitat. Per� l'encariment del preu de l'habitatge ha fet que, per viure, no tinguin m�s remei que compartir pis amb desconeguts.

Andratx, corrupci� vora el mar

Expliquem les infraccions i la suposada trama corrupta que hi havia instaurada en aquest poble mallorqu�. "Tothom ho sabia", comenta la gent d'Andratx, per� ara hi ha por perqu�... s'hauran d'enderrocar les cases constru�des il�legalment? Hi haur� dret a indemnitzacions? Qui les pagar�?

Ambaixadors del gust

La cuina catalana i l'espanyola no havien arribat mai tan lluny. Veiem l'impacte de les noves creacions culin�ries en alguns pa�sos, com els Estats Units. Els cuiners d'�xit s'han convertit en ambaixadors econ�mics i culturals.

Hurac� Ch�vez

El reportatge intenta respondre a la pregunta de qui �s Hugo Ch�vez i qu� �s la seva "revoluci� bolivariana", que aixeca tant una gran passi� com un gran odi, a dins i a fora del pa�s.

Euskadi, la pau en joc

El Pa�s Basc viu moments contradictoris. Per un costat, les perspectives d'avan�ar cap a una sortida de pau omplen d'il�lusi� una part de la poblaci�, per� altres sectors mostren el seu escepticisme.

Turisme o negocis?

Els experts consideren que l'aeroport �s clau en el futur econ�mic d'un territori. L'aeroport del Prat �s, aparentment, un dels de m�s �xit a Europa, per� un estudi recent demostra que �s l'aeroport europeu amb menys vols.

Lleida: el cam� de la fruita

El sector fruiter lleidat�, un dels principals motors de l'economia de la demarcaci�, va viure, la campanya anterior, la pitjor crisi de preus des de l'any 1992. A principis del juny, el sector s'ha mobilitzat per demanar als majoristes que evitin comprar productes d'altres pa�sos.

La Boqueria, un mercat retratat

El mercat de la Boqueria �s un dels espais m�s visitats de Barcelona, m�s, fins i tot, que la Sagrada Fam�lia. I com les fotografies que fan cada dia els turistes, el mercat �s un reflex de la societat que abasteix.

Marroc: al ritme de la paraula

A Fes s'ha celebrat la 12a edici� del Festival de M�siques Religioses. Nacions Unides el considera una de les majors contribucions al di�leg entre civilitzacions. Hi van participar m�sics de tots els continents i tradicions espirituals, i s'hi van dur a terme debats que plantejaven el perqu� del conflicte entre cultures.

Eivissa: de l'amor a la guerra

L'illa d'Eivissa est� des de fa uns quants mesos espantada. La construcci� de tres grans projectes viaris -dues autovies i un segon cintur� de ronda de la ciutat- t� la poblaci� dividida.

Les raons de Bol�via

Acompanyem Evo Morales en alguns actes celebrats a Bol�via i passem revista als grans reptes que el president bolivi� t� pendents: el refer�ndum sobre les autonomies, el problema de la producci� de la coca, les pr�ximes eleccions a l'assemblea constituent, l'excessiva relaci� amb Ch�vez i Castro, el perill de l'autoritarisme...

L'amena�a del ciment

Les �ltimes zones verges del Mediterrani estan cada cop m�s amena�ades per l'expansi� d'un urbanisme sense control. La Uni� Europea ja ha mostrat la seva preocupaci� pel perill que aix� representa, especialment a les zones protegides, com, per exemple, el Parc Natural del Cap de Gata.

Contrarellotge

Llargues jornades laborals que no deixen temps per a la vida personal i una sensaci� �mpliament compartida que, a les societats occidentals, ens falta temps per viure i temps per estar-nos al costat dels fills.

Tor: la muntanya male�da

Fa cent anys, el poble era un dels m�s rics del Pirineu, per� odis personals, contraban, pistes d'esqu�, especulaci� immobili�ria i assassinats van canviar el panorama. �s la maledicci� de Tor.

El fot�graf de l'�xode

L'argent� Juan Medina va arribar a Espanya fa 20 anys buscant un futur millor. Es va establir a Fuerteventura, i poc s'esperava que seria testimoni del tr�gic �xode afric� cap a Europa. Ha fotografiat bona part dels naufragis que hi ha hagut davant l'escarpada costa volc�nica.