V�deos de �gora

Ja se'n pot dir crisi

L'economia espanyola no passa per un bon moment. Els �ltims mesos i setmanes han sonat paraules com "frenada conjuntural", "desacceleraci�", "dur reajustament econ�mic" o fins i tot, "recessi�", en boca d'alguns c�rrecs del govern socialista que semblaven resistir-se a pronunciar el terme "crisi" per descriure i parlar de la situaci� econ�mica actual.

Una Esquerra nova?

Analitzem l'actual situaci� que viu Esquerra Republicana de Catalunya, despr�s del congr�s del 14 de juny. Xavi Coral reuneix quatre periodistes que analitzen els resultats: Salvador Cot, Jordi Juan, Vicent Partal i Joan Tapia.

Immigrar en temps de crisi

Economistes, empresaris i pol�tics defensaven durant els �ltims dotze anys la necessitat d'assumir l'arribada d'immigrants com una necessitat per poder mantenir el creixement econ�mic i trobar m� d'obra per empreses de construcci� i serveis. Per� ha arribat la crisi, i els primers colpejats per la frenada econ�mica han estat els immigrants.

El PP, al seu laberint

Dues maneres d'entendre la dreta espanyola enfronten aquests dies els militants i seguidors del Partit Popular. La derrota electoral del 9 de mar�, tot i la millora de resultats, ha destapat una crisi latent fa ja m�s de 4 anys. En parlem amb Ricard Fern�ndez Deu, Carmen Gurruchaga, Cristina Losada, Jos� Manuel Mart�nez i Javier Rubio.

Quo vadis Esquerra?

En les eleccions generals del 2004, ERC tocava el seu sostre electoral. Aconseguia un nombre de vots espectacular i passava d'un a vuit diputats al Congr�s. Des d'aleshores per�, els resultats han anat reculant a poc a poc, una tend�ncia que es va accentuar en les passades eleccions del 9 de mar�: ERC va perdre 350.000 electors, i va ser l'�nic partit de l'arc parlamentari amb m�s exvotants que votants.

"Ibarretxe: del pla, al refer�ndum"

Analitzem l'actual situaci� d'Euskadi amb experts analistes pol�tics: Mariano Ferrer, Miquel Sellar�s, Alberto Surio i Edurne Uriarte.

Finan�ament: Catalunya obre el ball

Parlem del nou finan�ament auton�mic amb economistes experts en el tema: Luis �ngel Hierro, economista de la Universitat de Sevilla; Josep Oliver, economista de la UAB; Ramon Tremosa, economista de la UB, i Enrique Villarreal, economista de la Universitat de Val�ncia.

Maig 68: demanar l'impossible 40 anys despr�s

Analitzem els valors de la revolta estudiantil que hi va haver a Par�s durant el mes de maig del 1968, ara que se'n compleixen 40 anys. En parlem amb Ferran Mascarell, Xavier Rubert de Vent�s, Ferran S�ez i Xavier Sala i Mart�n. Qu� queda del maig del 68?

Dones al poder

Analitzem el paper de les dones a l'Espanya d'avui amb quatre dones especialistes en pol�tiques de g�nere: Consuelo Le�n, Mary Nash, Magda Oranich i Rosa Palau.

"Pequ�n, la llarga marxa fins als Jocs"

Pequ�n �s la ciutat amfitriona dels Jocs Ol�mpics 2008. Ho va decidir el Comit� Ol�mpic Internacional el 2001 quan va fer guanyadora la seva candidatura. A quatre mesos vista que arribi la cita ol�mpica, totes les mirades estan posades a la Xina, per� per una altra q�esti�: el respecte dels drets humans al pa�s.

Zapatero 2.0

Analitzem com ser� la segona legislatura Zapatero amb els periodistes i analistes de l'actualitat pol�tica Francesc-Marc �lvaro, Antonio Avenda�o, Anna Maria Bordas, Joan Carles Girauta i Joan Vall i Clara.

La sequera ofega Catalunya

Analitzem la sequera que afecta Catalunya i les solucions que vol aplicar el govern d'entesa amb Josep Alabern, enginyer industrial; Gabriel Borr�s, Ag�ncia Catalana de l'Aigua; Ramon Folch, bi�leg; Narc�s Illa, portaveu comunitats de regants del Ter, i Manel Tom�s, portaveu Plataforma en Defensa de l'Ebre.

El trencaclosques catalanista

Analitzem el futur de les anomenades forces catalanistes en una legislatura en qu� el bipartidisme �s m�s fort que mai al Congr�s dels Diputats. Tractem el tema amb Agust� Colomines, Juan-Jos� L�pez Burniol, Enric Mar�n i Jordi S�nchez.

Eleccions 2008: I ara qu�?

Analitzem els resultats electorals amb els periodistes Consuelo �lvarez de Toledo, Antonio Franco, Llu�s Foix i Vicent Sanchis.

Eleccions 2008: el model territorial

La legislatura 2004-2008 ha estat una de les m�s mogudes en el tema territorial. La reforma de l'Estatut catal� i el rebuig de l'anomenat "pla Ibarretxe" han marcat les relacions entre PP, PSOE i les forces nacionalistes. En parlem amb els candidats al Senat Isidre Molas (Entesa Catalana de Progr�s); Montserrat Candini (CiU) i Carme Argil�s (PPC).

Eleccions 2008: els reptes socials

Debat amb Esperan�a Esteve (PSC), Carles Campuzano (CiU), Georgina Oliva (ERC), Alicia S�nchez-Camacho (PPC) i N�ria Buenaventura (ICV-EUiA).

Eleccions 2008: el pes de l'economia

"�gora" comen�a el paquet de debats electorals tem�tics previstos per a les eleccions generals del 9 de mar� de 2008. Aquesta setmana, el pes de l'economia centra el debat dels candidats. A la taula: David Vegara (PSC), Josep S�nchez Llibre (CiU), Llu�s Aragon�s (ERC), Jorge Fern�ndez D�az (PPC) i Joan Josep Nuet (ICV-EUiA).

Eleccions amb ulls digitals

Parlem de les eleccions del 9 de mar� i del seu reflex a internet amb Sa�l Gordillo, Jaume Reixach, Xavier Rius i Jorge Val�n.

La revoluci� del model familiar

Parlem de les lleis socials impulsades pel govern socialista aquesta passada legislatura i de la reacci� de l'Esgl�sia davant algunes d'aquestes iniciatives. Per analitzar el tema, Xavi Coral reuneix Daniel Arasa, Eudald Carbonell, N�ria Chinchilla, Magda Oranich i Jordi Petit.

La batalla pel centre pol�tic

Parlem de la batalla pel centre pol�tic de cara a les eleccions generals que tindran lloc el 9 de mar�. Per analitzar el tema, Xavi Coral reuneix Manuel Cuy�s, Carlos Jim�nez Villarejo, Manuel Mili�n Mestre i Margarita S�enz D�ez.

L'energia despr�s del petroli

Parlem del petroli, de la viabilitat de l'energia nuclear com a alternativa de futur i de les energies alternatives. Tot, en el marc de l'escalada de preus del cru.

Zapatero: balan� i compte enrere

El president Jos� Luis Rodr�guez Zapatero dissol el Parlament espanyol i convoca ja les eleccions pel dia 9 de mar� de 2008. Fem balan� d'una legislatura completa, llarga, dif�cil i pol�mica: de la retirada de les tropes de l'Iraq al matrimoni homosexual, de les relacions amb els EUA a la llei d'igualtat i de la reforma dels estatuts i el redisseny territorial d'Espanya a les relacions Esgl�sia-Estat.

2008, v�nen les vaques magres

Experts analistes valoren la situaci� econ�mica al m�n, a Espanya i a casa nostra de cara al nou any que comen�a. En parlem amb Miren Etxezarreta, Josep Oliver, Ram�n Tamames i Ramon Tremosa.

2007, l'any de les avaries

Fem balan� del 2007. Un any marcat per les fallades de les infraestructures de llum i ferrocarril, per la reivindicaci� del dret a decidir i per unes municipals caracteritzades per l'abstenci�.

Sentir-se segur i no tenir por

En un any, els Mossos d'Esquadra han completat gaireb� del tot el seu desplegament, fins a convertir-se en la policia responsable a les comarques de Catalunya, tret de Tarragona. Un desplegament accelerat per la necessitat de substituir les forces de seguretat de l'Estat, que cada cop tenien m�s problemes per completar les plantilles de les casernes i les comissaries. La falta d'efectius policials ha fet que la inseguretat ciutadana passi a ser percebuda com un greu problema a pobles i ciutats de Catalunya, i obligu�s a accelerar el desplegament de la policia catalana.

Catalunya amb ulls joves

Despr�s de la manifestaci� pel dret a decidir, i coincidint amb el primer aniversari del govern catal� d'entesa, volem saber qu� n'opina la generaci� de joves que comencen a accedir a llocs de responsabilitat en la nostra societat.

Ensenyament catal�: l'�ltim de la classe

Tractem del frac�s escolar a Catalunya. Segons un informe presentat per la Fundaci� Jaume Bofill, la qualitat de l'ensenyament a casa nostra es troba a la cua d'Europa i d'Espanya i registra els �ndexs m�s baixos de taxa de graduaci�, aix� com els m�s alts d'abandonament escolar prematur.

TV: entre l'escombraria i la qualitat

Tractem la situaci� que viu actualment la producci� televisiva; una producci� que es polaritza en dues de les opcions controvertides, l'anomenada teleescombraria i la televisi� de qualitat. En parlem amb professionals del sector: Valerio Lazarov, Francesc Escribano, V�ctor Amela, Jordi Arqu� i Jos� Mar�a Irisarri.

Pol�tics en temps de crisi

Tractem del possible distanciament entre la ciutadania i la classe pol�tica catalana. El clima de descontentament general creix, i existeix una possible creixent desafecci� de Catalunya vers Espanya.

Rodalies, l'�ltima crisi d'infraestructures: Catalunya resignada?

Fa 15 dies, una esquerda al t�nel dels Ferrocarrils de la Generalitat a l'estaci� de Gornal provocava el que ja es veia a venir com a inevitable. La suspensi� del servei de Rodalies i de Ferrocarrils, la suspensi� de les obres de l'AVE i la necessitat d'utilitzar transport per carretera per traslladar els 120.000 usuaris de Rodalies de la l�nia sud del ferrocarril.

Tribunal Constitucional: l'�rbitre, sota sospita

Tractem la crisi del Constitucional despr�s de la recusaci� de set dels seus magistrats. Aquest �s l'�ltim esgla� de la polititzaci� de la just�cia que ha dut al col�lapse l'alt tribunal.

"Tarradellas, 30 anys: el llegat d'un president"

Debat amb Ramon Espasa, Josep Fornas, Salvador S�nchez Ter�n i Josep Maria Sol� i Sabat�.

Refer�ndum contra bombes, bombes contra refer�ndum

Tractar� del futur del Pa�s Basc, del refer�ndum Ibarretxe i del trencament definitiu del proc�s de pau. Per parlar del tema, a la taula hi ha Antoni Batista, Carmen Gurruchaga, Gorka Landaburu i Gorka Kn�rr.

Frankfurt: la projecci� d'una llengua

Parlem del futur de la llengua catalana aprofitant que �s la convidada d'honor a la Fira del Llibre de Frankfurt. Xavi Coral parla amb Josep Bargall�, Baltasar Porcel i Antoni Comas.

"A 80 km/h"

Estrenem la 10a temporada amb un debat de la m�xima actualitat com �s la limitaci� a 80 quil�metres per hora en els accessos a la ciutat de Barcelona, el que es coneix com la primera corona metropolitana.

El terrorisme internacional

L'"�gora" analitza la situaci� que es viu al m�n occidental despr�s dels �ltims atemptats terroristes al Iemen. Ramon Rovira en parlar� amb Joan B. Culla, Manuel Ballb�, Manuel Coma, Laura Feliu i Jos� Mar�a Mendiluce.

Rodalies Renfe

Debat per analitzar la greu situaci� que viu la xarxa de rodalies i la regional de Renfe a Catalunya. En parlem amb Francesc-Marc �lvaro, Jordi Prat, Miguel �ngel Remacha, Ricard Riol, Enric Tic� i Manel Villalante.

Futbol: m�s enll� del Bar�a i dels resultats

En aquest debat s'analitza el complex m�n del futbol, m�s enll� de l'estricta competici� esportiva, amb Javier Garc�a S�nchez, Jaume Sobrequ�s, Fernando Tr�as de Bes i Daniel V�zquez Sell�s.

Els pactes

"�gora" analitza el panorama pol�tic a Catalunya despr�s dels pactes per a la constituci� dels ajuntaments. Per parlar d'aquest tema, Ramon Rovira reunir� experts que analitzaran la situaci�.

Fi de la treva, legislatura esgotada?

Parlem del trencament de la treva d'ETA i de la perspectiva que aix� obre de cara a la situaci� pol�tica espanyola i a les pr�ximes eleccions generals amb els periodistes Jordi Juan, Isa�as Lafuente, Cristina Losada, Pablo Mu�oz i Giles Tremlett.

Balan� de les municipals

"�gora" analitza i fa balan� dels resultats de les eleccions municipals despr�s de la jornada electoral de diumenge amb periodistes i experts en el tema.

Eleccions 2007: municipals, prim�ries o segona volta?

Debat amb Celestino Corbacho (PSC), Llu�s Recoder (CiU), Xavier S�ez (ERC), M. �ngeles Olano (PPC) i Llu�s Tejedor (ICV-EUiA).

Municipals 2007: impostos i serveis

En qu� es gasten els diners els ajuntaments, qui rep serveis i com s'ha d'assumir, per exemple, la despesa que origina l'arribada de la immigraci� als diferents municipis?

Municipals 2007: urbanisme i vivenda

L'acc�s a la vivenda �s un dels problemes que m�s preocupen els catalans. El dret a l'habitatge digne, descrit a la Constituci�, xoca amb els preus que s'han de pagar per aconseguir un pis en condicions.

Municipals 2007: seguretat i civisme

Primer debat d'una s�rie tem�tica amb motiu de les eleccions municipals del 27 de maig. Aquest est� centrat en la seguretat i el civisme. En parlem amb Joan Antoni Bar�n (PSC), Teresa Jord� (ERC), Ricard Gom� (ICV-EUiA), Carles Pellicer (CiU), i Alejandro Fern�ndez (PPC).

Catal�: l'agonia d'una llengua viva?

Debatem sobre la salut del catal� coincidint amb el dia de Sant Jordi, Dia del Llibre. M�s del 90% de la gent ent�n el catal�, el 75% el llegeix sense problema, el 80% dels universitaris el domina, per� nom�s la meitat de la poblaci�, poc mes del 50,1%, el parla de manera habitual.

Terrorisme internacional: l'amena�a permanent

Parlem de l'augment dels actes de terrorisme internacional quatre anys despr�s de la caiguda del r�gim de Saddam Hussein a l'Iraq i coincidint amb els �ltims atemptats d'Al-Qaeda al Magreb.

Autodeterminaci�, s� o no?

La proposta d'ERC a CiU posa de manifest la lluita pel vot nacionalista de cara a les municipals. Per�, la imatge d'ERC ha quedat perjudicada, li far� guanyar vots, o provocar� desmotivaci� a l'electorat? Aix� evidencia un sobiranisme limitat de CiU, com denuncia ERC?

Els anys de la crispaci�

Balan� dels tres anys de govern de Zapatero i de la situaci� de crispaci� social i pol�tica que enfronta PSOE i PP. Debat amb Rafael Vera, Graciano Palomo, Rafael Nadal, Ernesto Ekaizer, Jordi Barbeta i Julio Ariza.

De Juana, xantatge o llei?

Debatem la pres� atenuada decidida pel govern de Zapatero per a l'etarra De Juana Chaos i la manifestaci� de rebuig convocada pel PP. Ho fem amb els pol�tics i analistes Teresa Cunillera (PSC), Jordi Moragas (PP), Francisco Javier P�rez Royo (catedr�tic de Dret Constitucional) i Edurne Uriarte (catedr�tica de Ci�ncia Pol�tica).

Madrid-Barcelona, la guerra de les infraestructures

Debatem sobre les difer�ncies que hi ha entre les infraestructures de qu� disposen Madrid i Barcelona i el desequilibri d'inversions fetes a cada ciutat.

Fet diferencial o caf� per a tothom

El manifest d'harmonitzaci� auton�mica de l'executiu de Zapatero, juntament amb altres propostes legislatives i decisions com la discussi� sobre el futur de l'aeroport del Prat, ataquen directament algunes de les principals compet�ncies catalanes.