V�deos de El medi ambient

Breus de medi ambient

Els reportatges d'aquest divendres es titulen "La contaminaci� ofega el perfum", "Contra la crisi, l'hort a casa" i "Jocs Ol�mpics amb menys bosses". Tamb� parlem del llibre "El parque de las hamacas".

Biodi�sel sense conreus

Els olis usats i altres residus s�n una bona alternativa per obtenir biocombustible. Aquest oli usat t� un rendiment molt alt, ja que tant com n'entra, en surt.

El balan� dels biocombustibles

S�n una bona alternativa al petroli, per� dep�n de quin en sigui l'origen. El balan� energ�tic i ambiental dep�n de la mater�a primera utilitzada.

Vigilant els volcans

Cient�fics colombians intenten trobar els senyals que permeten preveure amb temps una erupci�. Dades com l'elevaci� del s�l, els canvis de temperatura i de contingut qu�mic i els moviments s�smics donen pistes de la probabiltat d'una erupci�.

Rastrejadors del clima (9): Morsa, foca ocel�lada i foca de Weddell

En el nov� episodi de "Rastrejadors del clima" la morsa, la foca ocel�lada i la foca de Weddell ens expliquen les dificultats que han de superar cada dia i ens demanen ajuda.

Breus de medi ambient

Els reportatges d'aquest divendres es titulen "Did�ctica, bot�nica i negoci", "Vi de l'altra banda de la M�nega" i "Roques profundes per produir electricitat". Tamb� parlem del llibre "Plantes de muntanya".

Rastrejadors del clima (8): Mosquiter xiulaire, mastegatatxes i cotxa cua-roja

En aquesta vuitena entrega seguim tres aus que s'enfronten al canvi clim�tic: el mosquiter xiulaire, el mastegatatxes i la cotxa cua-roja. Aviat, els seus h�bitats hauran canviat. �s el moment d'actuar.

Los Jardines de la Reina

Un dels indrets del Carib on el medi mar� est� m�s ben conservat �s Los Jardines de la Reina, a Cuba. �s una estreta barrera d'illes de m�s de 130 quil�metres de longitud, situada a una dist�ncia d'entre 40 i 100 quil�metres de la costa.

Reproducci� d'amfibis en perill

El Zoo de Barcelona est� immers en el projecte mundial "Arca dels amfibis", que consisteix a criar esp�cies considerades en perill d'extinci� imminent. L'objectiu �s disposar d'un estoc de poblacions captives per poder retornar els animals al medi ambient quan les seves condicions millorin.

El fartet a les aules

Alumnes de l'escola Vent�s Mir han apr�s que el fartet �s un peix en perill d'extinci� i tamb� com es reprodueix. Han tingut fartets als aquaris de les aules i, un cop acabat el proc�s de reproducci� en captivitat, han tornat els peixos a la llacuna origin�ria.

Breus de medi ambient

Els reportatges d'aquest divendres es titulen: "Les teulades verdes a les F�roe", "El llac contaminat i l'activista" i "Marr�queix: turisme contra palmeres". Tamb� parlem del llibre "Guia d'identificaci� de minerals".

Tremp i la cust�dia del territori

Amb 303 quil�metres quadrats, Tremp �s el municipi m�s gran de Catalunya. Ara b�, nom�s t� 6.700 habitants. Disposa d'una gran riquesa natural, per� pocs recursos econ�mics per protegir-la. Per aix� ha optat pels anomenats acords de cust�dia.

Rastrejadors del clima (7): Ping�� de corona blanca, orca i dof�

En el set� episodi de "Rastrejadors del clima" el ping�� de corona blanca, l'orca i el dof� ens expliquen quins s�n els problemes amb qu� es troben a diari i ens demanen ajuda.

Reproducci� en captivitat del trit� del Montseny

El trit� del Montseny �s un amfibi que nom�s es troba en aquest mass�s. Es tracta d'un animal molt exigent amb les caracter�stiques del seu h�bitat. Nom�s viu en aig�es r�pides i fredes situdes a m�s de 600 metres d'altitud. Es calcula que en total n'hi ha nom�s entre 1.000 i 1.500 exemplars.

La davallada dels estocs d'anxova

De tant en tant se sent a dir que, si no s'aprofita, l'aigua de rius com l'Ebre es perd al mar. Per�, entre altres funcions, els rius aporten sediments al litoral i nutrients a les aig�es marines. I aix� �ltim permet que el sector de la pesca obtingui millors resultats.

Breus de medi ambient

Els reportatges d'aquest divendres es titulen: "Panells flexibles i lleugers", "Un jard� a vista d'ocell" i "El met� pot ser una mina". Tamb� comentem el llibre "Biodiversidad".

Controlar gavians a Girona

Gavines i gavians s�n ocells que associem amb la costa, per� ja fa molts anys que el gavi� argentat s'ha establert a l'interior i Girona n'�s un bon exemple. Pot provocar mol�sties, problemes d'higiene i, a m�s, captura esp�cies de ribera.

Els piocs salvatges d'Arag�

Els piocs salvatges fa m�s de trenta anys que van desapar�ixer dels secans de Lleida, per� encara se'n veu algun dels que crien als ve�ns Monegres. Els ornit�legs estimen que la poblaci� mundial de piocs �s de 30.000 individus, dels quals 20.000 es troben a la pen�nsula Ib�rica.

Rastrejadors del clima (6): cabirol, c�rvol i uapit�

El sis� episodi de "Rastrejadors del clima" est� dedicat al cabirol, el c�rvol i al uapit�. Aquests animals ens expliquen els problemes que troben i ens demanen ajuda.

La F-1, una mica m�s sostenible

Els cotxes de F�rmula 1 consumeixen un litre de carburant per quil�metre, per�, tot i aix�, el consum de combustible al llarg de tota la temporada equival al que gasta un avi� entre Pequ�n i Los Angeles. La Federaci� Internacional d'Automobilisme (FIA) ha fixat diverses normes d'estalvi i se n'estan investigant d'altres.

Breus de medi ambient

Inclou els temes: Rio, l'amena�a de l'abocador; Pistes de gel sense gel; Llibre: "Caca", i Buscant petroli a Dakota.

Vint anys estudiant papallones

Les papallones di�rnes o ropal�cers han estat un dels grups d'insectes m�s atractius per als naturalistes de totes les �poques, fins al punt que en alguns pa�sos europeus, com Anglaterra, hi ha tractats de papallones datats del segle divuit.

Nous regadius: menys aigua, m�s aliments

Ens fixem en com reduir el consum d'aigua en l'agricultura sense afectar la producci�. A Catalunya, l'agricultura utilitza el 73 per cent de l'aigua disponible i rega 250.000 del mili� d'hect�rees conreades.

Investigant l'ofegabous

En pocs minuts, Diego Mart�nez treu una vintena d'ofegabous d'una de les 50 basses en qu� viuen, a les comarques de l'Ebre.

Rastrejadors del clima (5): cornella negra, cucut i gall fer

En el cinqu� episodi de "Rastrejadors del clima" la cornella negra, el cuct i el gall fer ens expliquen les dificultats amb les que es troben en el seu dia a dia i ens demanen que acutuem el m�s aviat possible.

Breus de medi ambient

Els reportatges d'aquest divendres es titulen: "El pant� recuperat", "Energia sostenible" i "Tor� combat els residus". Tamb� parlem del llibre "Fauna urbana de Girona i rodalies".

Rastrejadors del clima (4): tigre de Bengala, orangutan i lleopard

El tigre de Bengala, l'orangutan i el lleopard de la neu ens expliquen els inconvenients que es troben i ens demanen que actuem perqu� la seva situaci� millori. Aquests tres animals s�n els protagonistes del quart episodi de la s�rie "Rastrejadors del clima".

Merc� Rodoreda i Romany� de la Selva

Uns itineraris recorden la relaci� de l'escriptora Merc� Rodoreda amb la zona de les Gavarres on va passar els �ltims anys de la seva vida.

Rentar camions, reutilitzar l'aigua

Rentar un cami� en �poca de sequera pot semblar un malbaratament d'aigua. El t�nel de rentat que l'empresa My Truck Wash t� a Tarragona gasta 5.000 litres d'aigua per cada vehicle, per� gaireb� tota es torna a utilitzar en altres rentats.

Turisme sostenible al delta de l'Ebre

Amb sis-cents mil visitants anuals, el Parc Natural del Delta de l'Ebre �s un dels espais naturals m�s visitats de Catalunya. I tamb� un dels que han demostrat saber gestionar m�s b� la pressi� que aix� comporta.

Breus de medi ambient

Els reportatges d'aquest divendres es titulen: "�ssos amena�ats per la bilis", "Sostenibilitat per als llam�ntols" i "'Sayonara' al paper". Tamb� parlem del llibre "Bandas, enjambres y devastaci�n".

Xerojardineria: vistositat i estalvi d'aigua

La xerojardineria va trobant, de mica en mica, un espai en el mercat a mesura que es descobreix la gran riquesa de les plantes aut�ctones, tan interessants com les al�l�ctones, per� m�s resistents a les plagues i a les sequeres.

Rastrejadors del clima (3): caiman, tortuga verda i tortuga lla�t

En aquest episodi de "Rastrejadors del clima" desvetllem alguns dels inconvenients amb els quals topen el caiman, la tortuga verda i la tortuga lla�t.

La dessalinitzaci� i els seus impactes

Les plantes previstes al litoral catal� dessalinitzaran 316 milions de litres diaris d'aigua gastant menys de l'1% de tot el cosnum el�ctric de Catalunya i generaran 400 milions de litres diaris de salmorres.

Restauraci� de fonts a les Guilleries

A les Guilleries s'ha iniciat la restauraci� de les fonts dels municipis de Folgueroles, Vilanova de Sau, Tav�rnoles i Sant Juli� de Vilatorta. Les millores les realitzen persones que pertanyen a col�lectius amb risc d'exclusi� laboral.

Breus de medi ambient

Els reportatges d'aquest divendres es titulen: "El gegant descongelat", "Pescant energia" i "Despr�s del tornado". Tamb� parlem del llibre "La meva primera guia sobre el canvi clim�tic".

El llopet del Jap�, al delta de l'Ebre

El llopet de riu del Jap� �s un peix petit d'origen asi�tic que s'ha convertit en l'en�sima esp�cie introdu�da a la fauna pisc�cola del delta de l'Ebre.

Conciliar les activitats marines

Les turbines e�liques dins del mar aprofiten millor la for�a del vent, per� �s dif�cil integrar-les al conjunt de les activitats humanes que es desenvolupen a les zones costaneres. La planificaci� de l'espai mar� �s un dels reptes de la Uni� Europea.

Rastrejadors del clima (2): �s polar

El segon episodi de la s�rie "Rastrejadors del clima" est� dedicat a l'�s polar. Aquest animal ens explica que se sent impotent davant l'escalfament global del planeta i que li costa recon�ixer el paisatge del seu voltant.

Llacunes salades dels Monegros

Ens fixem en un complex de prop de 100 llacunes situat entre Bujaraloz i S�stago (Arag�), que s'omplen i assequen segons si plou o fa calor. S'hi havien fet extraccions de sal per a consum hum�, ja que l'aigua que s'hi acumula �s deu vegades m�s salada que la del mar.

Un ramat per aturar el foc

L'Ajuntament de Matadepera ofereix diners a un pastor perqu� el seu ramat s'alimenti i de passada netegi el sotabosc proper a camins i urbanitzacions del municipi.

L'Any Internacional de la Patata

Cada any, a finals d'hivern, s'acosta el temps de sembrar les patates, i els pagesos encarreguen la llavor m�s bona per assegurar la collita. Al Prepirineu i a la Plana de Vic, la varietat m�s valorada �s amb difer�ncia la del bufet, que t� una carn blanca i melosa molt apreciada a la cuina.

Rastrejadors del clima (1): lib�l�lula i blauet

El clima canvia i aix� afecta les condicions de vida de moltes esp�cies animals. L'ONG WWF i la Comissi� Europea han triat 35 esp�cies que han anomenat "rastrejadors del clima". Avui comencem una s�rie de 12 episodis en qu� aquests mateixos animals ens expliquen qu� els passa.

Israel: aprofitar el sol del desert

Si hi ha un recurs que es pot trobar amb escreix en deserts com el del N�gueb, a Israel, �s la radiaci� solar. All� l'aprofiten gr�cies a panells solars instal�lats a les teulades de les cases.

Breus de medi ambient

Els reportatges d'aquest divendres es titulen: "Ovelles a la ciutat", "El sis� de Bengala, en perill" i "Teatre did�ctic". Tamb� parlem del llibre "Natura al teu jard�".

Recuperar alumini d'embolcalls

Molt�ssims productes fan servir embolcalls d'alumini. Ara una ind�stria ubicada a M�ra la Nova ha aconseguit el que molts equips d'investigaci� estaven buscant: poder recuperar aquest alumini.

Senegal: afrontar el canvi o fugir

L'erosi� de la costa i l'amuntegament a la capital acaben empenyent molts senegalesos cap a Europa.

Els ducs del Maresme

Les necessitats del rapinyaire de nit m�s gran del m�n s�n molt b�siques: el gran duc nom�s necessita menjar abundant i zones rocoses amb forats naturals acollidors.

Breus de medi ambient

Els reportatges d'aquesta setmana es titulen: "Uganda: mel per a l'exportaci�", "Manila: residus per fer totxos" i "Cavallets de mar al T�mesi". Tamb� us presentem el llibre "Barraques de pedra seca a Mont-roig del Camp".

Cascades submarines i captura de gamba

Les anomenades cascades submarines arrosseguen la gamba que es troba en llocs on els pescadors podrien accedir-hi i la porta a m�s de 1.500 metres de profunditat. Per aix� els anys que hi ha cascades no es fan captures.

La febre dels "cinc grans"

L'elefant, el b�fal, el lle�, el rinoceront i el lleopard s�n els "cinc grans" d'�frica. Se'ls anomena aix� perqu� s�n els cinc animals m�s perillosos pels ca�adors, per� no pas els m�s grans.

L'aplicaci� dels fertilitzants org�nics

Les dejeccions ramaderes aporten als cultius agr�coles nitrogen, f�sfor i potasi. A m�s, la mat�ria org�nica millora les propietats f�siques del s�l i en redueix el risc d'erosi�.