V�deos de Valor afegit

M�s feli�, m�s productiu

Analitzem la relaci� entre felicitat i productivitat a les empreses. Moltes empreses estan descobrint que la millora de les relacions entre el personal s'acaba reflectint en el compte de resultats.

L'energia solar

Gratu�ta, neta, inesgotable, l'energia solar ofereix un munt d'avantatges, per� tot i que el nostre pa�s �s un territori ben assolellat, encara no s'ha desenvolupat prou. Les coses, per�, comencen a canviar. Hi ha iniciatives privades, grans centrals de captaci� i les anomenades "hortes solars" que comencen a proliferar pel territori convertint els raigs de sol en quilowatts.

L'economia cultural

El pes econ�mic de la ind�stria cultural a Espanya �s similar al del sector energ�tic. I a Catalunya? La cultura aqu� mou molts diners, per� el seu pes econ�mic �s menor que en el conjunt de l'estat. Som l�ders en el sector editorial, per� molt menys importants en sectors com el de les arts pl�stiques.

El m�rqueting dels sentits

El m�rqueting dels sentits s'ha introdu�t ja en el m�n comercial com una t�cnica m�s de venda. L'analitzem al programa amb el lema "L'economia de les emocions".

Romania, una altra Uni� Europea

Tot i l'adhesi� a la UE, Romania arrossega problemes econ�mics estructurals. Tot est� per fer i un dels problemes principals �s que hi ha un accentuat d�ficit de m� d'obra, sovint emigrada a altres pa�sos de la Uni�. Les campanyes engegades pel govern roman�s fent una crida al retorn dels seus compatriotes no estan donant tots els resultats que voldrien. Viatgem fins a Romania, parlem amb romanesos que han tornat al seu pa�s i comprovem com viu i treballa un dels socis m�s pobres d'Europa.

Jes�s Encinar (Idealista.com)

El creador i conseller delegat del portal immobiliari m�s important d'Espanya, Idealista.com, ens explica com va crear l'empresa i quines expectatives hi ha en el sector de la intermediaci� d'habitatge.

iFest'08

Els dies 10, 11 i 12 de juliol, Infonomia torna a organitzar una trobada d'innovadors i inquiets diversos... Es tracta d'un espai on es creen les condicions perqu� gent molt diferent es trobi. En definitiva, m�s de 400 persones fent contactes, compartint idees i inspirant-se a l'edifici F�rum de Barcelona.

El model d'infraestructures xin�s

La Xina, el gegant asi�tic, est� fent una aposta clara tant en la construcci� com en el model de gesti� p�blic i privat de les infraestructures. Un grup d'empresaris del sector privat ha visitat el pa�s i ha buscat referents importables a Barcelona a l'aeroport de Hong Kong i al port de Shangai.

Mines de Cercs

Al desembre del 2007 es va extreure per �ltima vegada carb� d'una mina a Catalunya. Una activitat econ�mica d'una gran import�ncia a la zona de l'Alt Bergued�. Hem visitat la col�nia de Sant Corneli on avui dia s'allotja el museu de la mina de Cercs.

Pedro Arg�elles, president de Boeing Espanya

Sabrem quins s�n els interessos de la gran ind�stria aeron�utica nord-americana a Europa. A Madrid, hi ha la representaci� de la companyia per a Europa i un important centre d'investigaci�.

El poder de la marca blanca

Amb els preus pels n�vols, quin paper poden jugar les marques blanques? Creix el consum d'aquests productes, amb preus m�s competitius, sovint, amb la mateixa qualitat. Com es fabriquen? Quina pres�ncia tenen al mercat? Fan sentir al consumidor m�s "espavilat" perqu� gasta menys?

Territori desigual

La crisi de l'aigua ha tornat a evidenciar la concentraci� de poblaci� de l'�rea metropolitana. Falta aigua o sobren habitants? Parlem de l'equilibri territorial de Catalunya i veiem quina ha estat l'evoluci� de l'economia segons les zones geogr�fiques del pa�s. Analitzem, tamb�, quin paper juguen i han jugat l'administraci�, les empreses i els ciutadans en el disseny de l'actual territori.

Diagn�stic i seguiment de la crisi

Hem demanat a alguns dels participants de les jornades del Cercle d'Economia -que en aquesta edici� celebra el 50� aniversari- el perqu� de la crisi i qu� es pot fer perqu� duri el menys possible.

Nous conqueridors

Els grans cavistes catalans, Codorniu i Freixenet, desembarquen a l'Argentina, on han trobat un lloc idoni per a la producci� amb uns costos molt competitius. A m�s, el Con Sud �s una bona plataforma per introduir-se a tots els mercats del continent americ�.

L'excel dels mileuristes

Sovint, un full de c�lcul �s la millor manera d'organitzar les despeses familiars quan s'ha de mirar fins a l'�ltim euro. En aquesta situaci� es troba bona part de la poblaci� que es veu obligada a passar el mes amb un sou de mil euros. Com s'organitzen? En qu� gasten m�s? Quin �s el seu model de vida? S�n nom�s joves? Com �s el seu "excel"?

Jaume Masana

Parlarem amb el nou director general adjunt de Caixa Catalunya sobre la crisi financera i sobre les cr�tiques que han rebut les entitats d'haver tancat l'aixeta del finan�ament a particulars i als promotors immobiliaris.

Vides per llegir

Tenir un fill, plantar un arbre, escriure un llibre... Probablement aix� �ltim �s el m�s complicat de fer al llarg d'una vida. Hi ha una manera d'aconseguir-ho: encarregar a alg� que investigui i escrigui la hist�ria de la pr�pia fam�lia. Luis Ignacio Manegat �s periodista, historiador i escriptor d'hist�ries de fam�lies. Rep enc�rrecs regularment, normalment d'empresaris, que volen fer un recull dels seus or�gens, de la traject�ria familiar i dels negocis que regenten, gaireb� sempre amb la voluntat de deixar un llegat m�s simb�lic que material als seus hereus.

Un any despr�s de la Llei de Depend�ncia

Per primera vegada a la hist�ria, tots els ciutadans han vist reconegut el dret a rebre ajudes a la depend�ncia. Per�, dotze mesos despr�s de l'entrada en vigor de la llei, com ha anat? Com es fan els processos d'avaluaci�? Se sap com i de quina manera es cobren les ajudes? Tamb� abordem els problemes que hi ha per trobar m� d'obra qualificada per a un sector on els sous, sovint, estan per sota dels mil euros.

Instal�ladors polivalents

Qui no ha tremolat alguna vegada davant la necessitat de trucar un instal�lador perqu� faci alguna reparaci�? Costa quadrar el dia i l'hora i, quan acaben, costa entendre la relaci� entre el que cobren i el que han fet.

Grup Tragaluz, locals singulars

Entrevistem Rosa Esteva i Tom�s Tarruella, mare i fill, fundadors i m�xims responsables del grup Tragaluz, un del grups de restauraci� i hoteleria m�s innovadors a Catalunya.

I quan passi la crisi, qu�?

Amb una economia basada en el totxo i amb el totxo en crisi... com preparar-se per al futur? Sectors amb un important valor afegit com l'aeron�utic, el biotecnol�gic o les energies renovables s�n clau per donar un nou impuls al creixement econ�mic. Per� l'aposta ha de ser decidida, constant i pacient, perqu� els resultats s�n a llarg termini.

Benigne Andr�s (Punto Blanco)

El drector general de Punto Blanco ens explica les estrat�gies d'una empresa que, just aquest any, compleix 60 anys.

Immobili�ries a la Xina

Hi ha empreses immobili�ries que miren de buscar nous mercats menys saturats... i la Xina comen�a a ser una oportunitat, tamb�, per al sector de la construcci� d'habitatges.

Ca�adors de cr�dits

Les ag�ncies financeres intermedi�ries han proliferat en els �ltims temps. S'han especialitzat, sobretot, a reagrupar els cr�dits de fam�lies sobreendeutades i d'aconseguir finan�ament per a clients amb pocs recursos. Un servei amb un cost for�a elevat i que no sempre garanteix els drets dels consumidors.

L'Escala, port d'anxoves

Sabrem la import�cia que aquest peix blau va tenir per al desenvolupament d'aquesta poblaci� de la Costa Brava.

Xavier Pascual, responsable de Toshiba a Espanya

Xavier Pascual �s un dels pocs executius catalans amb responsabilitats en una gran multinacional. Ens parla del futur del sector i dels objectius de l'empresa.

Commodities, una altra bombolla (ara d'aliments)

Les Nacions Unides han demanat un pla d'ajudes urgents per frenar la crisi aliment�ria que plana sobre milions de persones de tot el m�n per culpa de l'encariment d'aquests productes. Qui �s el responsable d'aquesta pujada?

Frau fiscal

Es calcula que el volum de l'economia submergida a Espanya arriba als 200.000 milions d'euros. Hi ha molts factors que hi contribueixen: des de la falta de consci�ncia fiscal, que porta molta gent a demanar factures sense IVA, fins als grans patrimonis, que tenen molts m�s instruments per evadir impostos.

Saber qu� mengem

Hi ha alg� que no s'hagi equivocat en comprar un iogurt? L'oferta �s tan �mplia que cada cop �s m�s dif�cil distingir el que necessitem. Si aix� �s complicat, encara ho �s m�s saber qu� contenen. Les etiquetes amb la informaci� nutricional sembla que estiguin amagades, i amb una lletra que �s tot un repte per a la vista.

Aprendre dels cavalls

Noves t�cniques en la formaci� de directius incorporen la feina amb cavalls a l'aire lliure.

La ind�stria dels embotits

Catalunya �s una gran pot�ncia en l'elaboraci� de productes c�rnics i d'embotits. Aqu� es produeix tant com a les grans empreses d'alimentaci�, aix� s�, de manera molt m�s automitzada. L'exportaci� �s un dels grans reptes d'aquests fabricants situats, sobretot, en determinades comarques convertides en aut�ntics "cl�sters" del sector.

Fluidra, molt m�s que piscines

Entrevistem el conseller delegat de Fluidra, l�der mundial en piscines i tractaments de l'aigua.

Un llibre de Galbraith

Fernando Trias de Bes ens recomana un llibre de Galbraith.

Objectiu: l'�ndia

M�s de mil milions d'habitants en un pa�s on gaireb� tot est� per fer. Infraestructures, serveis, ind�stria... La situaci� actual de l'�ndia permet que moltes empreses prenguin posicions per aconseguir part del past�s d'una de les economies emergents m�s importants del planeta. Qu� hi fa una gran constructora catalana que prepara diferents projectes al pa�s, aix� com una marca d'embotits de la Garrotxa?

Frenada, crisi o recessi�

Diuen que la millor escola �s la mateixa feina i aquesta filosofia �s la que tenen a les empreses simulades, uns centres docents impulsats i coordinats per la fundaci� Inform, on tot "sembla" veritat.

Empreses simulades

Diuen que la millor escola �s la mateixa feina i aquesta filosofia �s la que tenen a les empreses simulades, uns centres docents, impulsats i coordinats per la fundaci� Inform, on tot "sembla" veritat.

Llet, poca i cara

La llet ha estat un dels productes que m�s s'han encarit en els �ltims temps. Augment del consum i limitaci� de la producci� per part de la Pol�tica Agr�ria Comuna han fet que de llet n'hi hagi poca i sigui cada cop m�s cara. La UE prepara la retirada de les quotes per al 2015. Estarem preparats? Seguiran augmentant els preus? Qui se'n beneficia de les pujades?

L'Espanya Industrial

Coneixem la hist�ria de la que va ser la f�brica t�xtil m�s important de Catalunya. La gran f�brica de Sants...

Aldo Grimaldi i les autopistes del mar

Entrevistem un dels grans armadors d'It�lia, Aldo Grimaldi, fundador, propietari i president de les Grandi Navi Veloci, els ferris que fan, di�riament i des de fa deu anys, el trajecte Barcelona-G�nova.

Les edats de jubilar-se

Ara que les previsions m�s catastrofistes no s'han complert i la Seguretat Social mant� una bona salut financera, ha sorgit un altre front a causa de l'evoluci� demogr�fica, que porta a la reducci� dr�stica de les persones en actiu en relaci� amb les jubilades. A m�s, moltes empreses continuen prejubilant treballadors, mentre que s�n pocs els que allarguen la vida laboral m�s enll� dels 65 anys.

Art en venda

El mercat de les obres d'art i de les antiguitats segueix a l'al�a. Hi ha qui compra per invertir, altres per afici� o col�leccionisme, i altres per completar la decoraci�de la casa, possibilitat aquesta �ltima que s'est� posant for�a de moda.

T�nger, motor del Marroc

Una delegaci� del govern catal� far� una visita al Marroc amb l'objectiu de millorar les relacions institucionals i, sobretot, les econ�miques. Els marroquins s'han espavilat molt en els darrers temps per atreure inversions d'empreses espanyoles i, especialment, catalanes. N'�s una prova el que est� passant a T�nger.

Nous temps, noves plantilles

L'estad�stica demostra que part del talent dels treballadors es perd perqu� moltes empreses no gestionen b� els recursos humans. El tema preocupa els directius, que busquen formes diferents d'organitzar la feina amb l'ajuda de les noves generacions, que han crescut acompanyades dels videojocs. S�n els anomenats "gamers", i tenen molt per dir sobre la q�esti�.

Salvador Alemany (Abertis)

Parlem d'autopistes i d'infraestructures amb un dels homes que m�s en sap, Salvador Alemany, conseller delegat del grup Abertis des de l'any 2003, i home clau d'Acesa des de for�a anys abans.

El sentit com� de Nina

La Nina no vol deixar de pensar en pessetes per adonar-se de qu� significa pagar actualment sis euros per un quilo de perona...

Boscos, soluci� o problema?

L'aband� de l'agricultura ha fet cr�ixer la massa forestal a Catalunya fins al 60% del territori. Boscos que sovint estan descuidats i s�n un veritable polvor� que propaga els focs a l'estiu.

Barcelona, centre m�dic

La capital catalana �s tot un referent per a molts estrangers que busquen els millors especialistes m�dics. Noms com Puigvert, Barraquer, Planas o Dexeus han atret milers de pacients de tot el m�n.

Robert Solow, la saviesa d'un Nobel

La Universitat Pompeu Fabra va fer doctor "honoris causa" l'economista i premi Nobel Robert Solow. Hem pogut conversar amb ell sobre temes de l'actualitat econ�mica.

Webs de viatges...

Trobar un bitllet per internet per volar per 20 euros, a primera vista, pot semblar una ganga, per� resulta que no �s tan f�cil...

Antoni Costa , president de Paradors

Fa quatre anys que Antoni Costa va agafar les regnes de Paradors, la cadena p�blica d'hostaleria reconeguda pel seu prestigi i per haver estat capa� de potenciar zones tur�stiques d'interior.

Menjar en temps de crisi

Una tercera part de la despesa en alimentaci� es fa als restaurants, uns negocis que busquen noves f�rmules per atraure clients. Preus tancats en men�s, tamb� a la nit o elaboraci� de plats a trav�s de sofisticades i novedoses formes de tractar els aliments.

Compro, per tant existeixo

Consumisme i creixement econ�mic han anat agafats de la m� en els �ltims vint anys. El consum ha passat a ser un tret identitari de la personalitat del qual no s'escapen ni els m�s cr�tics. I, com a alternativa, hi ha corrents que intenten potenciar altres activitats, com les culturals, que estiguin al marge de les compres. Psic�legs, soci�legs i altres experts ens ajuden a analitzar el tema.