V�deos de Karakia

L'esperit somrient (comunitat indon�sia)

Indon�sia �s un dels arxip�lags m�s paradis�acs del m�n, les seves 13.000 illes acullen una de les poblacions m�s grans del m�n, i alhora dels m�s heterogenis. El nombre d'indonesis que viuen a Catalunya no arriba a un centenar i, potser pel fet de ser una comunitat tan petita, estan molt ben integrats a la nostra societat.

La rambla balc�nica 2

Continua el viatge per l'occident de la pen�nsula balc�nica gr�cies a ve�ns provinents de Maced�nia, S�rbia i Alb�nia. A les seves cuines hi apareixen estrats de petjades ve�nes i llunyanes.

La rambla balc�nica 1

La pen�nsula dels Balcans conviu amb els elements heretats de l'imperi Otom� i la influ�ncia del vell continent. Hist�ricament ha estat un lloc de trobada i confrontaci� on, sovint, la cruenta realitat no ens ha perm�s res m�s que enumerar algunes de les cultures i nacionalitats que des de fa segles conviuen en aquesta terra.

La cuina del sol (comunitat �frica oriental)

La poblaci� africana a Catalunya �s majorit�riament de l'�frica mediterr�nia o de la zona subsahariana. L'�frica Oriental �s poc coneguda aqu�. Els t�pics parlen d'una Eti�pia que recorda la fam... o de K�nia com a dest� tur�stic per fer-hi safaris.

La s�nia dels sabors-2

Segon viatge a algunes de les cultures que formen el Pr�xim Orient mediterrani, aquest cop a trav�s del poble kurd, el jord� i el palest�. La seva gastronomia porta un cop m�s pels camins d'unes terres des d'aqu� llunyanes, per� que al llarg de la hist�ria han deixat una empremta important a tota la conca.

La s�nia dels sabors - 1

Des de fa molts anys, el Pr�xim Orient conviu amb nosaltres. La regi� mediterr�nia, que compr�n estats com el palest�, el jord�, el siri� o el liban�s, mant� forts vincles amb Catalunya a trav�s de la seva gent. Ara, la majoria ja no s�n nouvinguts, la seva gastronomia forma part de la vida quotidiana, i els seus gustos, a poc a poc, han anant enriquint la cultura catalana.

Els ve�ns de dalt (comunitat francesa)

Fran�a sempre ha estat un pa�s proper tant per dist�ncia geogr�fica com per la influ�ncia de la seva cultura, llengua i manera de fer. Intentem con�ixer una mica m�s aquests ve�ns aprenent els secrets d'una de les cuines m�s exquisides del m�n. No hi falten els formatges, el foie, els croissants o el caf� amb llet, per� tamb� hi haur� temps per als costums.

Matrioshkas en �rbita - 2

En aquest acostament als ve�ns provinents de R�ssia no es podia deixar de banda l'her�ncia de la gran pot�ncia que va fer que, durant anys, molta gent an�s amb l'hora de Moscou. L'Alexandre Korotov cuinar� una de les sopes m�s populars, anomenada "schi", i amenitzar� la sobretaula amb el seu bayan, un acordi� crom�tic de botons.

"Nam-Viet Gan" (Contxinxina propera)

D'aquest pa�s asi�tic, el Vietnam, en deien la Cotxinxina, i durant molt temps va ser als confins de la Terra. En l'era de les comunicacions, el Vietnam continua sent un pa�s molt desconegut i s�n ben pocs els ve�ns que arriben d'aquelles terres.

Dulce de milonga-2

Els signes d'identitat de la cultura argentina tenen connexions arreu, per� hi ha una Argentina no extingida, hereva dels inques, que mant� intactes algunes de les seves tradicions m�s antigues.

Dulce de milonga-1

L'Argentina t� un ample espectre cultural que permet con�ixer moltes nacionalitats en una. Les arrels italianes s�n presents en el costumari popular dels argentins i plats com els nyoquis els permeten repetir un ritual de retrobament el dia 29 de cada mes.

Acollidora Boh�mia (comunitat txeca)

Parlar de comunitat txeca a Catalunya no �s f�cil. Potser no tant perqu� els ve�ns que han arribat d'aquell pa�s siguin pocs (actualment superen els tres centenars), sin� m�s aviat perqu� la seva r�pida integraci� ha fet m�s ocasionals les seves trobades.

El batec dels fogons (�frica austral)

El cam� entre l'�frica austral i Catalunya �s llarg i potser per aix� no �s f�cil trobar gaires habitants d'aquesta regi� al nostre pa�s. Angola i Mo�ambic s�n les comunitats predominants, per� tamb� coneixerem alguns ve�ns provinents de Botswana, o de Zimbabue.

L'�ndia interior - 2

La imatge que sovint ens arriba de l'�ndia contrasta amb la percepci� que en tenen bona part dels ve�ns que han arribat d'aquell pa�s. Aqu�, la seva vida empresarial i de negocis ens mostra l'�ndia m�s urbana, m�s propera al tarann� econ�mic i social d'Occident.

L'�ndia interior-1

La fascinaci� que l'�ndia continua exercint sobre nosaltres no ha minvat amb els anys. Tot i que �s un pa�s cada cop m�s visitat tur�sticament, l'inter�s per la seva antiga civilitzaci� i el misticisme de les seves creences es renova any rere any.

Noves anades i vingudes (Comunitat portuguesa)

Portugal i Catalunya sempre han estat a prop per la seva litoralitat i lluny per la terra que les separa. A mesura que t'endinses en la seva cultura i gastronomia, t'adones de les simetries que acosten les dues cultures. El bacall�, els vins, les sopes...

Dol� espai de mem�ria - 2 (comunitat cubana)

Les danses i les creences "yoruba" van engendrar a Cuba tot un univers propi, on la cultura i la religi� dels esclaus es va barrejar, com va passar al Brasil, amb la dels colonitzadors.

Dol� espai de mem�ria - 1 (comunitat cubana)

La m�sica, el son, la cultura en general dels habitants de Cuba han marcat sovint els vincles del seu pas per Catalunya. La seva cuina, hereva de la pres�ncia espanyola i africana, es va haver d'adaptar en les �ltimes d�cades a les mancances d'un territori amb forts condicionaments socials i pol�tics.

El cam� del temps (comunitat grega)

Des de fa milers d'anys els grecs han anat arribant al nostre pa�s: els Foceus a Emporion, els bussos grecs que venien a buscar esponges marines o els restaurants, que sota l'aparen�a de taverna s'han convertit en un referent a l'hora de triar una cuina estrangera.

L'esgla� del mig (comunitat tailandesa)

La comunitat tailandesa est� considerada pels paladars occidentals una de les m�s excitants i harmonioses. La cuina tailandesa va rebre durant segles les influ�ncies de la cuina xinesa, de l'�ndia i dels colonitzadors europeus.

La mar de Corea (comunitat coreana)

El mar de Corea �s un top�nim que no existeix als nostres mapes. Les aig�es que envolten aquest pa�s porten els noms de la Xina i el Jap�, els dos pa�sos que durant segles han eclipsat, pel que fa a Occident, la cultura coreana. Lluny del seu pa�s, per�, els coreans han apr�s a integrar-se en les societats que els han acollit sense perdre de vista la seva her�ncia cultural.

"Entre sorra i terra" - Comunitat algeriana

Alg�ria batega entre la sorra del desert i la mar Mediterr�nia. �s un pa�s ple de contrastos que intentem con�ixer a trav�s dels habitants que han vingut a Catalunya. D'entrada, el poble amazic ens endinsa en les arrels del Magreb.

La mem�ria de l'ambre-1

Litu�nia �s el pa�s b�ltic amb m�s pres�ncia a Catalunya i, per aix�, el primer cap�tol el dediquem �ntegrament a con�ixer aquests nous ve�ns. Provenen d'un pa�s petit i encara prou desconegut, per� que viu amb orgull els trets m�s caracter�stics de la seva identitat.

El Raval f�rtil (Comunitat bengalina)

Les persones origin�ries de Bangla Desh que viuen a Catalunya formen una comunitat molt present al Raval de Barcelona, la zona de la ciutat on m�s es deixa notar la seva activitat, eminentment comercial.

Comunitat tibetana-mongol: Paisatges n�mades - 2

Tot i que el budisme tibet� tamb� �s la religi� de la Degui i l'Ogui, dues germanes de Mong�lia que viuen a Badalona, l'her�ncia xam�nica de la seva cultura �s molt present encara en nombrosos rituals quotidians o en el joc endevinatori del shagai, que forma part dels costums i celebracions del Tsagaan Sar, el cap d'any mongol.

Comunitat tibetana-mongol: Paisatges n�mades - 1

L'Oyuna �s de Buri�tia, la rep�blica russa fronterera amb Mong�lia que s'est�n al llarg del llac Baikal i que conserva amb gran zel les tradicions de la seva her�ncia mongol. Actualment viu a Terrassa, des d'on intenta transmetre la seva cultura a trav�s de la m�sica i el folklore buriats.

Dol� refugi - Comunitat austr�aca

Hi ha una certa tend�ncia a confondre la cultura alemanya i l'austr�aca. L'Ursula i el Hans ens ensenyaran les difer�ncies i farem un dels pastissos m�s populars d'�ustria, el nussstrudel.

Arrels de la terra llarga 2 - Comunitat xilena

Aquest segon cap�tol, dedicat a la cultura i a la gastronomia xilenes, tamb� el comencem amb l'Andr�s, ling�ista i representant a Catalunya del koyaktu, el parlament del poble maputxe.

Arrels de la terra llarga - Comunitat xilena

La gent s'adapta al lloc on viu. Apr�n altres idiomes si cal o acomoda el seu a la parla local. Tamb� els xilens, que en aquest cap�tol ens acosten a la seva cultura, s'han amarat aqu� de paraules noves, costums i paisatges.

Mama Afrika - Comunitat centreafricana

"Karakia" dedica aquest cap�tol a la comunitat centreafricana que viu a Catalunya, "Mama Afrika" ("Mare �frica").

Comunitat turca - Camins de mar afins 2

En aquest segon cap�tol dedicat als ciutadans catalans d'origen turc, continuarem resseguint els camins d'anada i tornada que han unit els dos pa�sos.

Camins de mar afins, 1 (comunitat turca)

En aquest cap�tol de "Karakia" coneixem alguns dels turcs que viuen a Catalunya i conformen una petita comunitat. Els turcs van saber barrejar plats hitites, perses, �rabs, bizantins i romans, i van crear una cuina pr�pia que �s la mare de moltes altres cuines.

Alla polaca (comunitat polonesa)

Coneix amb aquest v�deo la gastronomia polonesa de la m� de la comunitat d'aquest pa�s que viu a Catalunya. Descobrir�s qu� �s el kluski, el knedle o la zupa og�rkowa, entre d'altres.

Els colors del verd-2 (comunitat colombiana)

En C�sar �s originari de l'altipl� and�. Ensenyar� com fan els tamales, un plat que es troba, amb algunes difer�ncies, a molts pa�sos llatinoamericans.

Els colors del verd-1 (comunitat colombiana)

L'aproximaci� a aquesta comunitat es fa a partir d'una de les manifestacions festives m�s grans de Col�mbia, el Carnaval de Barranquilla. Els colombians que provenen d'aquella ciutat costanera s'han acabat afegint a la rua del Carnaval de Barcelona.

Maky Ra - El sol protector (comunitat eg�pcia)

Ens acostem als dos Egiptes, l'antic i el modern, que a vegades ens costa dissociar. Parlem d'hist�ria i d'egiptologia, de qu� menjaven els antics habitants del delta, per� tamb� de la vida quotidiana i la gastronomia d'ara.

Past�s generacional-1 (comunitat alemanya)

La majoria dels alemanys que arriben a Catalunya (ja en s�n m�s de 10.000) ho fan per motius de feina o per q�estions de parella. Alguns dels antics alumnes del col�legi alemany de Barcelona, la Barbara, en Florian, la Monika o en Dick es convertiran en protagonistes d'aquest primer cap�tol dedicat a la comunitat alemanya.

Sagarmatha, el cap al cel (comunitat nepalesa)

Pel fet d'estar situat al bell mig de l'Him�laia, sembla que el Nepal ha de ser un pa�s molt inaccessible. El cert �s que fins que aquest antic regne no va obrir les portes al m�n, cap als anys cinquanta, els seus habitants vivien tancats en les seves pr�pies tradicions, marcades per un fort component religi�s.

A l'ombra d'Ararat (comunitat arm�nia)

Per cada armeni que viu al seu pa�s n'hi ha dos que s�n fora. A Catalunya, la seva pres�ncia s'ha multiplicat per cinc en dos anys i ja s�n prop de 2.000 residents.

La cuina del sol (comunitat de l'�frica oriental)

El programa utilitza la gastronomia com a forma d'aproximaci� a la diversitat cultural dels immigrants que viuen a Catalunya. Avui: la comunitat de l'�frica Oriental.

The melting pot-2 (comunitat nord-americana)

Quatre dones, procedents de diferents estats, s'encarregaran d'ensenyar-nos l'altra gastronomia de l'Am�rica del Nord, la m�s casolana, la que, afortunadament, sembla acostar-se m�s a l'"slow food"...

The melting pot-1 (comunitat nord-americana)

Els Estats Units s�n un pa�s relativament jove, fruit de la colonitzaci� del continent per part dels europeus i de les successives migracions de gent d'arreu del m�n. Per aix� barreja diferents tradicions culturals i �tnies.

La mar de Corea (comunitat coreana)

Els coreans han apr�s a integrar-se en les societats que els acullen sense perdre de vista la seva her�ncia cultural. Ens acostem a les seves tradicions, gastronomia i manera de pensar m�s enll� de la imatge externa d'alta tecnologia que han assolit les �ltimes d�cades.

El sarr� dels tresors (comunitat hongaresa)

Amb la M�nika i en Jaime visitem el monestir de Vallbona de les Monges, el lloc on reposen les restes de Violant d'Hongria, que va ser dona de Jaume I. Aquest ser� l'inici del nostre petit viatge per la cultura magiar, una de les m�s singulars d'Europa.

El pont de les am�riques-2 (comunitat centreamericana)

Visitarem les comunitats m�s nombroses que conviuen entre nosaltres: la salvadorenca i l'hondurenya. Tots dos pa�sos viuen, des de sempre, una relaci� de rivalitat que tamb� es manifesta a la cuina.

El pont de les am�riques-1 (comunitat centreamericana)

L'Am�rica Central �s un territori amb vida pr�pia dins d'Am�rica. Exerceix de pont entre els dos grans blocs del nord i del sud i aquesta circumst�ncia d'istme ha condicionat una cultura pr�pia compartida entre les nacions centreamericanes.

Entre sorra i mar (comunitat algeriana)

El poble amazic ens endinsa en les arrels del Magrib. En Karim i en Boualem, procedents de la Cab�lia, ens descobreixen els or�gens del cusc�s, rei indiscutible de la gastronomia del nord d'�frica, i ens acosten a una cultura mil�len�ria lligada a les joies, la llengua i la m�sica.

Le plat pays-2 (comunitat belga)

Amb nom�s cinc anys, el nombre de belgues residents a Catalunya s'ha duplicat i ara ja en s�n prop de 5.000. Aquesta �s una tend�ncia que coincideix amb altres pa�sos d'Europa, que han augmentat amb escreix els nouvinguts que ens escullen.

Le plat pays-1 (comunitat belga)

Ens acostarem a la comunitat belga a trav�s de valons i flamencs, les dues cultures d'un petit pa�s que ha sabut exportar referents en tots els camps, tamb� en el gastron�mic, com en el cas de la xocolata o de la cervesa.

Muntanyes de records (comunitat boliviana)

Formen part d'una de les �ltimes comunitats que s'ha implantat a Catalunya. Un cop aqu� enyoren la calidesa de la seva gent. Per aix�, sovint �s f�cil trobar-los reunits, buscant un ambient m�s casol� al voltant d'un plat de menjar.

La mem�ria de l'ambre-1 (comunitat b�ltica)

Litu�nia �s el pa�s b�ltic amb m�s pres�ncia a Catalunya. L'Audrius combinar� un �pat t�pic de Nadal amb la narraci� de les tradicions que acompanyen la festa. Trobarem un univers farcit de m�gies i creences que es perden en una de les cultures paganes m�s antigues del continent europeu.

El ritme de la nost�lgia (comunitat brasilera)

El tarann� alegre dels brasilers no canvia fora del seu pa�s. Per comprovar-ho nom�s cal visitar la comunitat brasilera de Catalunya. Parlarem de la "feijoada", de la "moqueca" i de la "caipirinha", plats i begudes que conformen un particular univers creatiu.