V�deos de Tot un m�n

Fugir per viure

La labor period�stica i humanit�ria de l'Emana Kanas en contra de l'ocupaci� de l'Iraq va obligar-la a sortir del pa�s a causa de les amenaces de mort que havia rebut. Ara �s una refugiada pol�tica al nostre pa�s.

Un negoci familiar

Quan Wang Xueying es va casar, ella i el seu marit van decidir muntar un negoci propi. Vivien a Santa Coloma de Gramenet i van decidir agafar un bar de tapes que es traspassava a Esparreguera. Ara tenen l'ajuda del germ� i els cunyats de la Xueying.

Arquitectures

Les dificultats a l'hora d'homologar els t�tols d'arquitectura d'Ethel Baraona i C�sar Reyes els van emp�nyer a agafar camins alternatius a l'exercici de la professi� per a la qual havien estudiat. C�sar s'ha doctorat en arquitectura bioclim�tica i Ethel ha creat una editorial especialitzada en arquitectura en la qual treballen tots dos.

Investigar la llum

Alejandra Valencia �s f�sica i es dedica a estudiar la llum al laboratori de l'Institut de Ci�ncies Fot�niques. Li interessa especialment el comportament individual dels fotons i com es pot utilitzar per a aplicacions m�s generals com la sincronitzaci� del GPS o per fer transaccions m�s segures.

Plataforma global

Quan termes com retroalimentaci� o web 2.0 ens semblem cada dia m�s pr�xims, hi ha iniciatives associatives com R�dio Paca, una r�dio de dones que emet nom�s per internet, que aprofiten les possibilitats que ofereix una xarxa de comunicacions cada cop m�s global. Des d'all�, Lilia Villafuerte ens acosta al m�n de les noves tecnologies.

Usos ling��stics

V�ctor Coronas va fer Filologia a M�xic, el seu pa�s, i un cop a Catalunya, va orientar la seva tesi sobre els usos ling��stics dels estudiants de l'Am�rica llatina i els rols que la llengua juga dins i fora de l'escola. Per aix� durant vuit mesos va entrar a les vides d'un grup de joves que trobava al parc de la Pegaso, al costat d'un institut, en hores de classe. Pel V�ctor, el rebuig al catal� d'alguns alumnes t� m�s a veure amb l'obligaci� d'aprendre'l que amb la llengua mateixa i per aix� proposa m�todes diferents per ensenyar-la.

Arrels de l'art

Des de la seva galeria, Edith Mbella ens explica com, quan es tracta de peces africanes, el ritual i la religiositat de l'art tradicional primen sobre el factor est�tic. Amb una vinculaci� inherent a les seves arrels, l'artista reflexiona sobre el paper de l'art com a mitj� d'expressi� a la societat.

Equilibri i salut

El Ying i el Yang �s el s�mbol de la medicina xinesa i representa l'harmonia del cos amb la natura. Acompanyem la doctora Wen Hsiu Hu a l'escola de medicina xinesa on fa classes i entendrem com l'equilibri en qu� es basa aquesta filosofia pot ser tamb� una forma de fer salut.

Porta d'entrada

Recollim la hist�ria del roman�s Florin Bojor, que va arribar a Catalunya fa gaireb� quatre anys i va descobrir que aqu� es parlava catal�. Es va adonar que no hi havia cap diccionari roman�s-catal� i va decidir fer-lo ell mateix.

Entre lletres

Reportatge sobre la jove escriptora Najat el Hachmi, autora de "L'�ltim patriarca", la novel�la guanyadora del Premi Ramon Llull. En l'entrevista, El Hachmi parla del descobriment de la literatura, una passi� que la va dur a llegir i a escriure des de ben petita.

Q�esti� d'imatge

El color de la pell i el vel. Per Absetou Traore, aquests eren els motius pels quals despr�s d'estudiar un curs d'administraci� i finances a Lleida i ser de les primeres de la classe no va aconseguir trobar cap empresa privada per fer-hi les pr�ctiques.

Viure amagat

El Youssef Boussaine no t� papers i fa un any que gaireb� no surt de casa per por de ser detingut si ho fa. Tot i que aquesta �s una actitud que adopten alguns dels ciutadans que es troben en aquesta situaci� administrativa, d'altres com l'Aziz Baha, portaveu de l'ONG Cornell� sense Fronteres i amic del Youssef, creuen que amagar-se no �s un bon plantejament, i que el millor �s fer vida normal participant de les activitats dels llocs on viuen.

Estatut de refugiada

La Bibiana Lopera va haver de marxar de Col�mbia perqu� podia ser empresonada i un cop a Catalunya va demanar l'estatut de refugiada. Malgrat haver-se vist obligada a canviar de pa�s, la Bibiana no ha silenciat en cap moment les seves idees i continua compromesa en les mateixes lluites.

Ganes de treballar

Malgrat tenir l'edat suficient per entrar al m�n laboral, l'Evelyn, la Paulina i el Jonathan no poden treballar perqu� han arribat a Catalunya reagrupats per les seves fam�lies, fet que legalment els dificulta obtenir un perm�s de treball.

Un barri acollidor

Nou Barris va n�ixer i cr�ixer a partir dels anys 50 amb gent immigrada de la resta d'Espanya...

Combat final

Fora de joc

Les dones de l'Associaci� per Dret Propi del Garraf no van poder votar a les eleccions generals perqu� s�n ciutadanes de nacionalitat estrangera. Des de l'associaci� i des del seu programa de r�dio a Cubelles, "Barreja't amb mi", aquestes dones participen activament en la vida del municipi, per� alhora no tenen reconeguts els principals drets pol�tics, com ara el dret de vot.

Combat final

Mohamed el-Idrissi va veure truncat el seu somni d'anar a les Olimp�ades en la categoria de boxa perqu�, malgrat que feia m�s de deu anys que residia al pa�s, encara no tenia la nacionalitat espanyola. Despr�s de tota una vida lluitant pels colors de la selecci� catalana, El-Idrissi ja no competeix, per� a trav�s del seu gimn�s de Manlleu intenta transmetre als nens la passi� per la boxa i ensenyar-los valors com el respecte.

Fora de joc

Implicar-s'hi

La Mariela Murillo �s equatoriana i mai havia pensat a ser sindicalista. Ara �s la veu dels treballadors a la cadena de supermercats Sorli Discau.

De ple dret

L'advocat laboralista del Col�lectiu Ronda, Maties Griful, assegura que la pol�tica de l'administraci� �s contradict�ria quan posa traves a l'obtenci� de la ciutadania i obliga alhora a obtenir-la per la via judicial.

Ve�ns amb opini�

Al barri d'Artigues de Badalona, diversos ve�ns han format un grup d'opini�. Volen, a difer�ncia del que passa en algunes associacions de ve�ns, que hi participin els diferents col�lectius immigrats per posar en com� els problemes.

Rub�, un exemple

Arran de diversos casos de viol�ncia al barri de Rub�, algunes de les comunitats immigrades del barri van decidir integrar-se a l'Associaci� de Ve�ns les Torres Rub� 2000 per millorar la conviv�ncia ve�nal amb la participaci� de tothom.

Donar color

Alguns comerciants del barri del Raval demanen als joves que els facin grafitis per decorar les persianes dels seus establiments.

El nostre barri

La paraula "xabab" significa joves en �rab. "Xabab Farga" �s un documental fet per un grup de 9 nois i noies de la Farga de Banyoles per donar a con�ixer el barri des de la seva �ptica personal. Desestigmatitzar-lo, descobrir-ne les coses positives i, sobretot, intentar solucionar-ne els problemes s�n alguns dels objectius.

Benvinguts a Salt

Donar la benvinguda, presentar-se o informar de les obligacions ve�nals �s el que fa la Montse Prats cada vegada que arriba un nou ve� al seu bloc del carrer Torras i Bages de Salt. Aquesta peculiar comunitat de ve�ns, que s'ha convertit en els �ltims anys en un mosaic de nacionalitats, ha emp�s la Montse i el Juan, secret�ria i president de la comunitat respectivament, a adoptar aquesta actitud acollidora per fomentar una millor conviv�ncia ve�nal.

Espai de di�leg

En un moment en qu� les ordenances de civisme intenten governar els usos de l'espai p�blic, el ge�graf urbanista Jordi Borja es mostra contrari a aquestes normes impositives i defensa la recerca d'un esperit de conviv�ncia sorgit del di�leg a la societat mateixa.

Normes de Vilafranca

L'ajuntament de Vilafranca del Pened�s com a vessant institucional i l'associaci� La Llum del Nord en representaci� de la societat civil han participat activament en la difusi� del Pla per a la Conviv�ncia i el Civisme del municipi.

Espai de di�leg

En un moment en qu� les ordenances de civisme intenten governar els usos de l'espai p�blic, el ge�graf urbanista Jordi Villel es mostra contrari a aquestes normes impositives i defensa la cerca d'un esperit de conviv�ncia sorgit de la societat.

Des de la la�citat

D'entre totes les creences, l'astr�loga Carme Durich opta per l'observaci� dels cicles de la natura.

Un lloc per pregar

Despr�s de sentir la crida espiritual de D�u, en Miguel Juez ha dedicat una gran part de la seva vida a exercir de pastor de l'Esgl�sia evang�lica.

Una filosofia de vida

La Txung Takarpa segueix una filosofia de vida basada en la cerca de l'harmonia i la pau interior. Practica el budisme.

Egipcis coptes

La fam�lia Amin-Bersy �s una de les cent fam�lies eg�pcies de Cervera que entenen el cristianisme des d'una altra vessant diferent a la cat�lica: s�n practicants de l'Esgl�sia Copta ortodoxa.

M�s enll� del vel

Zohra Magnass �s d'origen marroqu� i va decidir, per voluntat pr�pia, cobrir-se el cap amb un vel quan ja feia un temps que vivia a Catalunya amb el seu marit.

L'"evu", una manera de pensar el m�n

Els que el tenen i els que no; els que re�xen en la societat i els que no. L'"evu" �s un principi vital a partir del qual s'estructuren algunes societats africanes.

Llibertat de culte

La diversitat religiosa s'ha convertit en un fet natural i propi de la societat catalana. Per Joan Estruch, catedr�tic de Sociologia i director del Centre d'Investigacions en Sociologia de la Religi� a la UAB, tot i la major pres�ncia de confessions diferents de la cat�lica, aix� no ha generat conflictes significatius.

Meditar i compartir

El sacerdot Baba Baldev Singh i el "Guru Gansai", el seu llibre sagrat, reuneixen cada diumenge un centenar de sikhs al temple del barri del Gorg de Badalona.

Dues neveres

Entrem a les cuines de la Smilla Mitrovskaia i la Yolanda Suazo per veure els productes que tenen a les neveres.

Literatura mestissa

Com altres escriptors nascuts en pa�sos colonitzats de l'�frica, l'Agn�s Agboton converteix les llengues alienes en el seu mitj� d'expressi� art�stica.

L'�nima eslava

Un centenar de persones de S�rbia, Pol�nia, R�ssia, Bielor�ssia, Ucra�na i Cro�cia comparteixen amb un grup de catalans la celebraci� del nou any ortodox.

Femen� plural

Un cop m�s la m�sica ha estat motiu d'uni�. La vocalia de dones del barri de Rocafonda de Matar� han editat un disc amb can�ons de tot el m�n.

Break dance

Un grup de joves de Vic es reuneixen cada setmana per participar en un taller de break dance, un estil de ball urb� que forma part del moviment cultural hip-hop.

Pastorets

L'Ana, el Kobe i el Shadrak s�n tres dels actors que fa uns dies feien la representaci� dels Pastorets a Vic.

Sentits de l'humor

L'exdiaca de l'Esgl�sia evang�lica de Badalona, Mois�s Nu�ez, i Abdelatif Bekari, mediador cultural, es reuneixen a la Casa del Tibet amb el seu director, Wan Chen. Tots tres parlen del seu punt de vista sobre el sentit de l'humor i s'expliquen acudits. Un cap�tol divertit que ens descobreix si el sentit de l'humor �s universal o no.

Alliberar la cultura

L'antropologia social estudia les maneres de viure de les diferents societats, l'evoluci� de les lleng�es, la cultura i les tradicions. En els �ltims vint anys, la cultura s'ha convertit en un concepte territorial. La catedr�tica d'antropologia social Verena Stolcke alerta del risc que suposa limitar les cultures a les fronteres i que una cosa i l'altra s�n incompatibles.

Hi havia una vegada

Avui �s el dia del conte al CEIP Per� del barri de Sants a Barcelona. La peculiaritat del Per� �s que un 87% dels seus alumnes s�n fills de fam�lies immigrades.

Mares i pares

La Maria N'Go, l'Albert i la N�ria s�n de l'Associaci� de Mares i Pares del CEIP Montfalgars, un centre situat al barri de Santa Eug�nia de Girona, amb un alt �ndex de poblaci� immigrada.

Aprendre un ofici

El centre de formaci� ocupacional La Ginesta, que dep�n de l'empresa municipal Grameimpuls, de Santa Coloma de Gramenet, s'hi aprenen oficis relacionats amb la construcci� i l'hostaleria.

Fora de l'aula

Les activitats extraescolars afavoreixen l'empatia i la cooperaci�. Permeten treballar des de l'afici� per tal de superar estereotips i aquest �s el cas de l'esport.

Aprendre i coneixe's

La Marga i l'Asun s�n una de les 25 parelles ling��stiques del programa Voluntaris per la Llengua del Prat de Llobregat.

La mestra

Quan era nena, la Laila Benaliti somiava canviar la societat que l'envoltava. Aquesta il�lusi� la va dur a fer-se mestra i ara �s professora del centre El Corb de Corbera de Llobregat.

Una mirada l�cida

"Qui no ent�n una mirada, mai no entendr� una llarga explicaci�." Amb aquest proverbi �rab, Youcef Allaoui comen�a el relat de la seva experi�ncia en l'�mbit de l'educaci�. Fa gaireb� deu anys que va arribar a Manlleu. Ara �s professor d'�rab de la Universitat de Vic.