V�deos de Thalassa

Els �ltims pescadors de Montgat

Montgat guarda entre la remor de la via del tren i la platja uns secrets de domini p�blic. En una passejada �s f�cil trobar els racons t�pics de la tradici� marinera, les cases de pescadors, la platja i la primera via de tren de tot l'Estat. Si el mar ho permet, hi ha rituals que comencen cada dia.

Llagosta misteriosa

Des de fa poc m�s d'una d�cada, al Centre Oceanogr�fic de les Balears, a Palma, es du a terme un ambici�s projecte de recerca sobre la biologia i l'ecologia de la llagosta. El projecte, finan�at per la Secretaria General de Pesca Mar�tima, va sorgir de la necessitat d'obtenir una base cient�fica sobre la llagosta, per poder gestionar correctament aquest important recurs pesquer en el futur.

Les dones de Pointe Sar�ne

Pointe Sar�ne, el petit poble pesquer de la Petite C�te del Senegal, �s conegut arreu del pa�s pels mol�luscs que es pesquen no gaire lluny de les platges. Aqu� tothom viu dels mol�luscs, del cargol de punxes i del "yeet". Aix� es nota a la platja, on hi ha esteses milions de clo�sses sense que ning� s�piga qu� fer-ne. Les dones tamb� s'han organitzat per no quedar al marge de l'activitat pesquera.

Corto Malt�s, l'aventurer del mar

El programa fa un recorregut pel personatge de c�mic en qu� intervenen l'escriptor Ignasi Vidal-Folch i el dibuixant Jos� Luis Mart�n, entre d'altres.

Un mar de llibres

Recull d'experi�ncies liter�ries de gent relacionada amb el mar (pescadors, navegants oce�nics...) i rep�s dels mites m�s importants de la literatura mar�tima ("Ulisses", "Moby Dick", "L'illa del tresor"...). Molta gent s'ha acostat al mar a partir de la literatura, per� molts d'altres que no tenen un contacte directe amb el medi mar� tamb� naveguen pels mars literaris amb veritable passi�.

Els nous pescadors

Algunes confraries catalanes busquen alternatives per superar la complicada situaci� que viu el sector. Els pescadors s'han adonat que han de fer alguna cosa perqu� el seu producte tingui m�s sortida i tamb� que s'hi han d'implicar m�s per transformar-lo i comercialitzar-lo.

El dibuixant de peixos

Els humans van aprendre molt abans a dibuixar que a escriure. Durant segles, el treball cur�s dels il�lustradors ha estat l'�nic referent de moltes de les realitats que hi havia m�s enll� dels horitzons. Als ulls de tothom, aquells dibuixos precisos, gens imaginatius, eren la prova evident del resultat de moltes expedicions i avui s�n la prova de vida d'esp�cies que ja no existeixen.

El capit� Tormenta

A 69 anys, el mallorqu� Xisco Estarellas continua pensant que rec�rrer els mars �s la principal font de goig i llibertat. En Xisco fa 30 anys va saltar a l'Atl�ntic per travessar-lo per primera vegada i des de llavors ha fet nou vegades el viatge d'anada i tornada.

Capricis de mar

Coneixem alguns capricis de mar i les seves curiositats. Les espardenyes de mar s�n l'�rgan reproductor d'un dels animals m�s lletjos del Mediterrani i el seu consum alimenta algun dels mites que envolten els productes del mar.

Caiac, la navegaci� m�s simple

Hi ha passions pel mar que naveguen tan silenciosament com una piragua. Aquesta petita embarcaci� recreativa permet a molts aficionats gaudir de l'aigua durant tot l'any.

Mariscadors a Ma�

Al port natural m�s gran d'Europa hi conviuen vaixells, iots, muscleres i vivers amb bastanta harmonia. Avui nom�s s�n sis, els homes que tenen llic�ncia per mariscar a Menorca, l'illa verda. Uns homes que viuen pendents del que passa a les voreres, aprofitant el que la natura els brinda generosament sense demanar res a canvi.

La volta al m�n de l'Albert Bargu�s

L'11 de novembre del 2007, l'Albert Bargu�s i la Servane Escofier van comen�ar la volta al m�n a dos. Per la Servane �s la primera cita als oceans australs; per l'Albert, aquesta segona volta al m�n va carregada de simbolismes i motivacions.

Les dones del mar

Corme �s un dels pobles m�s petits i pobres de la Costa da Morte, per� t� una riquesa: el peu de cabra. Com que n'�s una de les poques feines lucratives, ja fa molt de temps que tamb� les dones es dediquen a pescar-lo.

Alerta! Oceans sense vida

La pressi� per fer noves i grans reserves marines arreu del m�n creix sense parar. Els estudis de cient�fics aposten per noves �rees de protecci� al mig del mar. La seva import�ncia es revela cabdal.

Les reserves marines dels pescadors

A l'estat espanyol creixen les iniciatives per preservar els caladors tradicionals del litoral. Els pescadors, fa temps contraris, col�laboren i potencien reserves marines per tal de preservar les seves �rees de feina tradicionals.

El tresor amagat del cap de Creus

Els cient�fics de l'Institut de Ci�ncies del Mar de Barcelona han detectat als profunds canons marins del cap de Creus una gran varietat de vida.

Enric Sala i les reserves marines

Enric Sala �s un bi�leg catal� que ha treballat als Estats Units i va ser projectat per l'equip del National Geographic com a explorador emergent. Aix� li ha perm�s investigar en mars d'arreu del m�n.

Corders de marina

Ni els vaixells m�s ben dissenyats ni les millors tripulacions podrien sortir de port sense l'ajut d'una corda.

Peix espasa: una pesca d'hivern

El Parrell �s un dels quatre palangrers que a Catalunya t� llic�ncia per pescar peix espasa, una captura no tradicional al litoral catal� que avui d�na bons rendiments.

El veler dels somnis

El dissenyador naval nord-americ� Sam Crocker va construir el Mercury per enc�rrec el 1938, en una drassana de Dorchester, Massachussets. Va ser el disseny n�mero 191 i un dels seus projectes m�s reeixits

A l'estel�la de Sindbad

L'�ltim llibre de l'arabista, escriptor i fot�graf barcelon� Jordi Esteva, "Los �rabes del mar", �s el resultat de m�s 25 anys de recerca pel sud d'Ar�bia i la costa est africana.

Les goletes de Fr�sia

A les illes Frisones (Pa�sos Baixos), cada any hi ha una fita molt important: les regates de les antigues barques de feina.

L'explorador del gla�

En Ram�n Larramendi representa a la perfecci� el perfil de l'explorador contemporani. Interessat per les regions polars des de petit, ha viscut m�s de sis anys en aquestes zones i ha rebut diversos premis per les seves fites.

Els pols, els �ltims desconeguts

Els pols, les zones m�s inh�spites i inhabitades del planeta Terra encara amaguen avui en dia secrets.

Shackleton: La quimera de l'Ant�rtic

L'epopeia d'Ernest Shackleton, l'explorador irland�s que va aconseguir sobreviure gaireb� dos anys atrapat al gla� de l'Ant�rtida.

Les illes C�es

L'arxip�lag que hi ha a la bocana de la ria baixa de Vigo, les illes C�es, s�n un petit parad�s en fr�gil equilibri amb la conviv�ncia humana que formen part des de l'any 2002 del Parc Nacional Mar�tim-Terrestre de les Illes Atl�ntiques.

Les almadraves dels Guzm�n

Als fenicis se'ls atribueix la invenci� de l'almadrava, tot i que van ser els �rabs els que ens en van llegar el nom actual. Guzm�n el Bo, conqueridor de Tarifa pels cristians, es va encarregar que aquest art no desaparegu�s.

La guerra de la clo�ssa

A la costa d'Andalusia occidental, a les aig�es de l'Atl�ntic, tothom busca petits tresors. Amb estris arcaics, vaixells adaptats, aspiradors aqu�tics o petits bots de motor, tothom grata el terra per treure'n algun benefici.

Thalassa

Es Vedr� �s l'illot m�s alt de les illes de Ponent d'Eivissa, una gran roca fer�stega que no deixa indiferent ning�. Sempre ha estat deshabitada, per� al segle XIX, un frare carmelita, hi va passar llargues temporades d'a�llament.

Gal�cia, l'origen de les conserves

Fa poc m�s de quaranta anys, una f�brica de conserves de l'illa d'Arousa va fer emmudir les seves m�quines. La petita nau industrial, la primera que es va construir a Gal�cia, va quedar en silenci.

Sorrento, la Festa dels Gozzo

A mitjans de juliol, es va organitzar per primera vegada a Sorrento, a la badia de N�pols, una prova del Circuit Mediterrani de vela llatina que va atreure els amants d'aquest tipus de navegaci� tradicional.

La guardiana de l'arxiu

Isabel �lvarez de Toledo, XXI duquessa de Medina Sidonia, t� a les seves mans la cust�dia del palau ducal de la fam�lia, que acull l'arxiu hist�ric privat m�s important d'Europa.

Barcelona World Race

Falten dos dies perqu� comenci una nova regata oce�nica i es preveu que sigui una de les m�s dures que s'han fet mai. �s la volta al m�n sense escales amb dos tripulants i Barcelona n'�s el punt de sortida i arribada.

Quino, el cor de les profunditats

El 28 d'agost el cor de Joaqu�n �ngel Rodr�guez Castelao va deixar de bategar a la coberta del seu vaixell, el Nemo, despr�s d'haver fet als 73 anys el que per a ell era una immersi� rutin�ria amb aire a 96 metres de profunditat per pescar corall vermell al canal de Menorca.

Cl�ssics a Ma�

El mes d'agost, m�s d'una cinquantena de vaixells cl�ssics d'arreu del m�n es van reunir en aig�es de Menorca per celebrar la Cinquena Copa del Rei de Vaixells d'�poca.

El moll del Rellotge

La torre del Rellotge ha estat, des que es va construir, el 1772, el sentinella de l'activitat portu�ria de Barcelona. Concebuda inicialment com un far, al segle XVIII va quedar terra endins i la llanterna es va convertir en un rellotge.

Hassani, el pescador de l'atol

Matemwe �s un petit poblat a l'est de l'illa de Zanz�bar que dia rere dia es lleva acariciat per l'oce� �ndic; aqu�, tothom viu del mar.

Cala Ratjada, la reserva dels pescadors

Per als pescadors artesanals de cala Ratjada, la rutina pesquera no existeix. Durant l'any canvien l'objectiu de les pesqueries fins a cinc o sis cops, i tamb� les arts de pesca.

La recol�lecci� de les algues

Les algues ofereixen a Gal�cia un nou mercat de futur i una diversificaci� en la recol�lecci� de productes marins.

Thalassa - Inspiraci� a Menorca

Menorca va seduir, ara fa 25 anys, el pintor David Monr�s. Venia d'un poblet de l'interior de Catalunya i havia passat els primers anys de joventut a Barcelona, per� als 22 anys el mar va esdevenir un element cabdal en la seva vida.

Corto Malt�s, l'aventurer del mar

El personatge de c�mic fa 40 anys. Les aventures d'aquest mariner transcorren en el primer ter� del segle XX, i encarnen l'ideal de llibertat. El personatge creat pel dibuixant veneci� Hugo Pratt continua avui, despr�s de 40 anys, amb bona salut.

Aventura a l'Atl�ntic

El 2 de desembre del 2006, l'Andreu Mateu, amant de les aventures, va sortir de l'illa can�ria de la Gomera amb l'objectiu de travessar l'oce� Atl�ntic a rem, en solitari i sense assist�ncia.

Taurons en perill

Prop de 400 esp�cies diferents de taurons poblen actualment els oceans del m�n des de les fosques profunditats fins a la superf�cie. Alguns gaireb� no es mouen i d'altres s�n grans viatgers.

Els mariscadors del Delta

De mariscadors artesanals a Catalunya nom�s en queden a la Confraria de Deltebre, on han passat de 130 mariscadors inscrits a 35.

Vela per a tothom

Lliscar per l'aigua sembla f�cil. Nom�s una mica de vent i uns quants coneixements permeten fer-ho a qui li agradi navegar. Per� no per tothom �s igual, hi ha gent que ha hagut de fer un esfor� especial d'adaptaci�.

El cor de l'"Hidria"

L'"Hidria", un vaixell cisterna de trenta metres d'eslora, va ser constru�t l'any 1966 a les drassanes de Jos� Roberto Rodr�guez, per subministrar aigua dol�a als mercants de la ria de Vigo.

El mar a casa

El fet de portar el mar a casa i poder contemplar el misteri i la bellesa dels fons submarins ja va captivar fa molts segles xinesos, egipcis i romans.

El canvi clim�tic i els oceans

Donem veu als investigadors marins catalans, que ens expliquen la relaci� de les seves investigacions amb l'escalfament clim�tic; un tema en qu� es coneixen moltes respostes, per� que encara t� obertes grans inc�gnites.

Temps de s�pia

Amb l'arribada de la primavera, la s�pia, una de les esp�cies m�s comunes del litoral catal�, enceta un intens per�ode de reproducci� que la portar� fins a la mort.

Garotes: menjar de pobres, menjar de rics

Menjar garotes ha estat fins fa ben poc un costum molt local d'alguns pobles costaners i desconegut per la resta. El primer consumidor de garotes del m�n �s el Jap�. A Europa, Fran�a �s el pa�s que en t� m�s tradici�.

Els nens i nenes de Bombai

En Jaume Sanllorente �s un periodista catal� que va arribar a Bombai ara fa tres anys. Amb la creaci� del projecte que ha batejat com "Somriures de Bombai", els nens i nenes del port reben una educaci� i tenen una nova vida.

Angules: un tresor que s'esgota

Una de les activitats m�s singulars i exclusives del delta de l'Ebre tradicionalment ha estat la pesca de l'angula. Els alevins de les anguiles van a les desembocadures i remunten els rius buscant aigua dol�a per desenvolupar-se com a adults.