V�deos de Qu�quicom

La bala de l'addicci�

El programa cient�fic del 33 tracta el tema de les drogues i els efectes que tenen sobre la salut. Amb el lema "C�nnabis i coca�na: qu� se n'ha de saber", oferim diversos reportatges sobre aquestes drogues, les subst�ncies m�s consumides a Catalunya.

El cord� umbilical i la curaci� de la leuc�mia

El programa aprofundeix en el tema a trav�s de testimonis de malalts i de l'opini� de metges i investigadors.

Tint�n i l'aventura de la ci�ncia

En el centenari del naixement del dibuixant Herg�, repassem la ci�ncia que hi ha al darrere de les aventures de l'intr�pid reporter Tint�n. Quan l'home va trepitjar la lluna, Tint�n ja feia 15 anys que hi havia anat. El periodista Miquel Piris entrevista Andreu Ripoll, que va treballar a la NASA com a enginyer en el programa Apol�lo per veure si, efectivament, Herg� va anticipar correctament el viatge a la lluna.

Veure per creure

El reporter Pere Renom i l'equip del programa examinen amb lupa els trucs del mag Lari, tant en una actuaci� en un escenari com amb trucs de prop, per� topen amb l'habilitat de l'artista per manipular la percepci� visual humana. Alejandro Maiche, psic�leg de la UAB, sotmet en Pere Renom a nous reptes, en qu� hi pot participar el p�blic des de casa i posar a prova la seva percepci� visual. Per� qu� ens enganya, la vista o el cervell?

Tocar de peus a terra

Mirant com es gasten les soles de les sabates es pot saber si una persona camina b� o malament. Al programa ensenyem quina �s la pressi� que han de suportar els peus per caminar sense dolor. I el que �s m�s important, l'estudi es fa en moviment dins un espai virtual.

"L'era de l'hidrocarbur"

Els productes derivats del petroli, els hidrocarburs, s�n la causa m�s important de l'escalfament global del planeta.

"L'efecte hivernacle i el canvi clim�tic"

Analitzem l'arribada d'animals del sud, certs canvis en la vegetaci� i els registres meteorol�gics com a indicadors clars que est� passant alguna cosa.

El cervell i la parla

Per primera vegada, podem veure com es forma l'�rea del llenguatge al cervell d'un nen gr�cies a imatges preses amb la resson�ncia magn�tica. A m�s a m�s, presenciem una operaci� de cervell que identifica l'�rea de la parla.

El naixement del sistema m�tric decimal

Quina relaci� tenen el Paral�lel de Barcelona, l'avinguda Meridiana de Barcelona i la platja d'Ocata? La seva vinculaci� al sistema m�tric decimal. Expliquem la hist�ria del metre i la seva relaci� amb Catalunya, ja que just despr�s de la Revoluci� francesa es va decidir que la nova mesura de longitud es basaria en una fracci� del meridi� que passa per Par�s i Barcelona.

El canal Segarra-Garrigues

El programa mostra en exclusiva les imatges de la construcci� del canal Segarra-Garrigues. Mostrem la seq��ncia de construcci� d'un gran aq�educte del canal, que permetr� regar una superf�cie set vegades m�s gran que el terme municipal de Barcelona, i garantir el consum d'aigua de boca de Cervera i d'altres poblacions.

Ensinistrar gossos sense castigar-los

Imatges d'un experiment fet expressament per experts en comportament animal, que han aconseguit ensinistrar gallines perqu� reconeguin colors i superin circuits d'obstacles utilitzant t�cniques que s'apliquen als gossos. Es tracta de refor�ar el comportament de l'animal sense castigar-lo ni renyar-lo mai.

Els mec�nics de la F1

Mostrem les interioritats del m�n de la F�rmula 1 en un reportatge fet al Circuit de Catalunya, fent un seguiment del treball dels experts de la mec�nica.

La nova pastilla per aprimar-se

Mostrem el nou f�rmac que els metges i investigadors de l'Hospital Cl�nic de Barcelona estan assajant per combatre l'obesitat i fer aprimar els pacients que la pateixen, sense passar gana.

Tour cient�fic per Barcelona

Veurem diversos punts d'inter�s, que mostren tamb� la hist�ria de la ciutat. Aquests punts es concreten en el Jard� Bot�nic de Montju�c, l'Aquari i el Parc Zool�gic.

Insomni, narcol�psia i hipnosi

Estudiem l'insomni, la narcol�psia i algunes de les t�cniques per combatre aquestes disfuncions.

Els l�mits de la ci�ncia

Analitzem on es troben els l�mits de la ci�ncia a partir de la pr�ctica de geobi�legs, saurins i astr�legs per saber si determinades activitats humanes s'emmarquen dins del seu �mbit.

El mal d'esquena

D'un dia per l'altre, l'Amina, una nena de 13 anys, descobreix que t� la columna desviada 90 graus. A l'hospital de Sant Joan de D�u l'operen amb �xit. Li han posat un ferro que li aguanta l'espina dorsal.

"IgNobel, riure amb la ci�ncia"

Mostrem com es pot fer ci�ncia fent riure a la vegada. Amb diverses exemples i amb el t�tol gen�ric "IgNobel, riure amb la ci�ncia", que fa refer�ncia als premis IgNobel, uns guardons que tenen com a premissa fer pensar despr�s de fer riure.

El mag Lari

El reporter Pere Renom i l'equip del "Qu�quicom" examinen amb lupa els trucs del mag Lari, tant en una actuaci� en un escenari com amb trucs de prop, per� topen amb l'habilitat de l'artista per manipular la percepci� visual humana.

El pa que s'hi d�na

Mengem pa cada dia i pensem que fer-lo no t� cap secret, per� �s tan f�cil fer pa? Dir�eu que nom�s el fan forners? Doncs no, reben l'ajut dels llevats, uns parents dels bolets. Pa blanc, pa integral, pa de motllo, i ara tamb� pa sense gluten apte per a cel�acs, molt semblant al pa convencional.

"Tom�quets: A la recerca del gust perdut"

La millora del sistema de conservaci� dels aliments �s el tema del programa. Exposem els aven�os en la investigaci� agroaliment�ria i oferim l'informe "Tom�quets: A la recerca del gust perdut", en qu� es parla d'un descobriment sobre aquesta fruita.

C�nnabis i coca�na: qu� se n'ha de saber

Diversos reportatges sobre aquestes dues drogues, les subst�ncies m�s consumides a Catalunya, i els seus efectes sobre la salut.

Diabetis: quan el dol� amarga

Amb motiu del Dia Mundial de la Diabetis, "Qu�quicom" dedica un programa a aquesta malaltia, que a Catalunya afecta m�s de 400.000 persones. Per� no tots els afectats ho saben perqu� aquesta malaltia no acostuma a donar senyals fins que ja est� avan�ada.

Sense perdre el nord

�s cert que les dones no saben llegir els mapes? Samantha Vall s'ha d'enfrontar a un campi� en curses d'orientaci�. En aquest cap�tol ho apr�n tot sobre els mapes: com es fan i com s'interpreten.

A 80

El govern de la Generalitat vol reduir la velocitat dels vehicles de bona part de l'�rea metropolitana de Barcelona. Totes les persones que circulin per la segona corona de Barcelona, que t� els extrems a Granollers, Terrassa i Martorell, no podran passar de 80 per hora.

"Immersi�: sota el gran blau"

Investiguem els l�mits del cos hum� sota l'aigua en apnea i en immersi� amb botelles. El r�cord mundial d'apnea �s capa� d'aguantar set minuts sota l'aigua sense respirar. Luis Mart�nez, un dels campions de Catalunya d'apnea, se submergeix en una piscina instal�lada en un plat� de TVC per intentar batre el seu r�cord personal.

Cr�ixer com bolets

�s l'�sser viu m�s gran del m�n per� costa molt veure'l. S'est�n sota terra com una teranyina i de tant en tant d�na fruits: ens endinsem en el m�n dels fongs.

La pesca s'ofega

La Uni� Europea ha susp�s la pesca de la tonyina vermella perqu� est� a punt d'extingir-se. Paral�lelament, la revista "Science" diu que el 2048 podria deixar d'arribar peix als mercats perqu� s'estan exhaurint la majoria de les esp�cies comercials.

Foc a casa

La prevenci� del foc comen�a en l'elecci� dels materials de decoraci� ja que la majoria s�n molt inflamables. Actualment, per�, s'estudien materials nous que permetin, almenys, tenir temps de sortir de casa.

F�sica al l�mit

Qu� empeny la gent a buscar ensurts i enfrontar-se a sensacions fortes? Miquel Piris ha quedat a Port Aventura amb un equip d'investigaci� de la Universitat Aut�noma.

El neol�tic a Banyoles

Com vivia un catal� ara fa 7.000 anys? En el darrer cap�tol de la temporada de "Qu�quicom", Miquel Piris assisteix a un curs de superviv�ncia a la Draga de Banyoles, el jaciment neol�tic m�s important de tota la pen�nsula.

Salvar la pell

�s bo o dolent prendre el sol? Avui dia �s un dels costums m�s practicats a l'estiu, per� tot i que �s una activitat molt agradable suposa un perill per a la pell i els ulls. Qu�quicom descobreix quines s�n les causes d'aquest perill.

Colors a la vista

Tot i que som capa�os de veure infinitat de colors, ens costa molt recordar-los i reproduir-los. Coneixem Josep Giribet, artista i expert multim�dia afectat de daltonisme. I veurem quina t�cnica ha desenvolupat per poder pintar normalment.

Viure entre volcans

Qu� passaria si el volc� el Croscat d'Olot torn�s a esclatar? Ja ho ha previst Joan Mart�, un dels experts mundials en vulcanologia. I des de l'aire descobrim la forma dels volcans de la Garrotxa i ens sorpr�n quants n'hi ha: fins a 50!

Les al�l�rgies

"Qu�quicom" descobreix els secrets dels �cars i el pol�len, causants de les al�l�rgies primaverals, i investiga l'origen del refredat del nostre reporter, en Piris.

La vida al desert del S�hara

Un equip del programa ha viatjat al desert per comprovar com sobreviuen en aquell h�bitat tan hostil els �ssers vius: els humans, els animals i els vegetals.

Els mals dels artistes

Expliquem qu� �s la s�ndrome compartimental i la distonia focal, dues malalties que afecten sobretot els esportistes. Per arribar a fer les acrob�cies d'alguns artistes del Cirque du Soleil, per exemple, tamb� cal assajar moltes vegades un mateix gest.

"Seducci� invisible" (el llenguatge dels sentits corporals)

Els reportatges fan un rep�s del llenguatge dels sentits i de les reaccions de les persones que els perceben.

Parlar sense fils

Com s'ho fa la telefonia m�bil per viatjar?

Tint�n i l'aventura de la ci�ncia

Un rep�s de la ci�ncia que hi ha darrere les aventures de l'intr�pid reporter Tint�n, un personatge creat pel dibuixant belga Herg� del qual es compleix ara el centenari del naixement.

La casa ecol�gica

Demostrem com una casa urbana pot desconnectar-se sense problemes de la xarxa d'aigua potable perqu� �s autosuficient, ja que l'aigua usada �s la de pluja de les aig�es grises reaprofitades per al reg, i consumeix l'energia menys contaminant, la fotovoltaica, obtinguda a trav�s de les plaques solars instal�lades al sostre de la casa.

Enfrontar-se amb la por

Gr�cies a la por, l'esp�cie humana �s viva. Per� quan la por es transforma en p�nic, la persona s'ha de posar en mans d'especialistes. Un exemple �s la reportera del programa, que t� por de les altures per� que decideix enfrontar-s'hi.

Enfrontar-se amb la por

"Qu�quicom" mostra com afrontar la por. Amb el t�tol gen�ric "Enfrontar-se amb la por", el programa oferir� diversos reportatges sobre un problema que afecta moltes persones.

"L'her�ncia: de pares a fills"

Diversos reportatges il�lustren el proc�s de transmissi� dels car�cters, sobretot els biol�gics, dels progenitors als seus fills al llarg de les generacions.

Sobre rodes

Molts conductors no saben que una de les parts m�s importants dels seus vehicles s�n els pneum�tics. Visitem la f�brica que Pirelli t� a Manresa per descobrir que sota l'aparen�a d'un boc� de goma s'amaga un acurat disseny tecnol�gic.

Les vides del ferro

�s un element utilitzat i reutilitzat pels humans des de fa mil�lennis i t� moltes vides. A m�s, gr�cies a la seva tend�ncia a reaccionar amb l'oxigen i a rovellar-se, el ferro s'ha convertit en un element vital per a la respiraci� i la vida humana.

Les aig�es termals de Caldes de Malavella

Mirem d'explicar el fenomen natural que es d�na en aquesta poblaci� gironina, per les propietats de l'aigua i els efectes i conseq��ncies que al llarg del temps han suposat.

Els vestits del futur

Oferim l'informe "Teixits intel�ligents", en qu� s'analitza com ser� la roba del futur, feina que ja ara ocupa empreses i universitats, per crear junts nous productes, que ja comencen a arribar als mercats.

"L'olfacte, el sentit oblidat"

Demostrem la import�ncia d'un bon funcionament d'aquest sentit per al desenvolupament normal de la vida de les persones, i parlem dels estudis que la ci�ncia fa per compensar-ne els defectes. L'olfacte �s l'�nic sentit que va directament al cervell, fet que el relaciona �ntimament amb els sentiments.

A tot cor

El 18� dia de gestaci� d'un embri� hum�, el cor comen�a a bategar, i quan naixem, ho fa a 140 pulsacions cada minut. Habitualment, en una persona adulta est� entre els 70 i 76 batecs/minut, tret que es faci exercici intens o es tingui un ensurt, en qu� es pot arribar als 180.

Nanotecnologia: el m�n m�s petit

Dos equips de joves preparen una competici� de robots. Les proves que han de superar els porten a descobrir el m�n de la nanotecnologia.

"Tocar de peus a terra"

Una s�rie de recomanacions sobre quina �s la manera correcta en qu� les persones han de fer el moviment del cam�, perqu� el cos, i molt especialment els peus, no pateixi.