L'excursió d'avui ens porta a una zona molt valorada per la seva gran diversitat natural, però que, al mateix temps, és poc coneguda per la gent. Es tracta de la serra de l'Albera, una muntanya que fa de frontera natural entre les comarques de l'Alt Empordà i el Rosselló. Històricament, l'Albera ha estat terra de pas pels qui volien travessar els Pirineus, ja que, en general, els seus camins són de fàcil accés.
Avui, la Griselda Guiteras ens portarà fins al punt més alt de la serra, el Puig Neulós, de 1.257 metres d'alçada. L'acompanyen Joan Budó i Carles Plana, membres del Centre Excursionista Jonquerenc. Amb ells comprovarem perquè l'Albera ha estat declarada Paratge Natural d'Interès Nacional.

S'explica a l'Albera que al segle XVI va començar, a l'Empordà, la "Processó de la Tramuntana". Començava a Figueres i anava passant per diferents pobles fins arribar a Requesens. En plena serra, es feia un aplec per sol.licitar la presència del vent del nord, sec i sa, que havia de purificar l'aire de la plana, viciat d'humitats i malalties per causa dels aiguamolls.
Avui, però, hem ensopegat el dia, ens diuen, perquè la tramuntana només bufa lleugerament. Seguint el vent ens arribem al castell de Requesens. La fortalesa és laberíntica. Travessar la seva muralla representa perdre's una bona estona entre passadissos i dependències. Cal pujar escales que apareixen de cop i volta, i travessar galeries i patis i corredors que porten qui sap on.
No queda clar l'origen del castell de Requesens i se'n desconeixen històries guerreres. Només que, sovint, va canviar de mans, i que entre els seus il.lustres propietaris hi van figurar els comtes del Roselló i els Rocaberti, comtes de Peralada, que van restaurar el castell ara fa 100 anys.
Als peus del Puig Neulós, el riu Anyet ens rep amb tota la seva esplendor. Cal travessar-lo, pel costat del llac de Requesens, per trobar el camí que ens durà cap al cim més alt de la serra. Una sargantana, alguna granota, un espiadimonis... de pujada alentim l'excursió, pendents de qualsevol moviment. I és que l'Albera és rica i diversa i cal posar atenció per no perdre's el millor de la natura.
Definitivament, el pigot se'ns resisteix. Sembla que avui no li toca fer forats als arbres. Però, en canvi, se'ns presenta l'oportunitat de conèixer un animal ben especial. Pel camí coincidim amb un grup de vaques de l'Albera.
No és que siguin gaire diferents de les altres, però aquestes vaques són endèmiques de l'Albera. És una raça, de color fosc, que només viu aquí, en plena llibertat. Són àgils per campar enmig del bosc i la seva afició pel fruit del faig els ha valgut el nom de "vaques fagines". Solen ser tímides però, per si de cas, seguim el camí sense molestar-les gens.
Finalment, els prats de Puig Neulós. A una banda, l'Alt Empordà. A l'altre, el Rosselló. I al mig un filat que serveix, no pas de frontera, sinó de separació dels diferents ramats de vaques que hi pasturen. Ah, i la tramuntana, que ens torna a fer companyia.

Al capdamunt del cim, Joan Tocabens, escriptor i poeta, del Portús, busca la inspiració. No és difícil trobar-se'l al Puig Neulós, en dies clars com avui. Pren notes sobre el paisatge, el vent, els personatges de l'Albera...I ens explica la història del pastor Manel, una de les seves preferides. Diuen que, en Manel cuidava la serra, arreglava els camins i les fonts, esculpia poemes a les pedres i fins i tot va fer més alt el cim construint l'anomenada "Torre d'en Manel".
En Manel ho va donar tot per l'Albera, ens diu en Joan, i la serra li va correspondre. El pastor solia dir: "Quan en Manel morirà, la muntanya plorarà". I el dia de la seva mort, el gener de 1911, va fer una gran nevada. Era l'Albera, que s'acomiadava del seu més gran admirador.