Gràcies a l'anomenada "Ronda", una xarxa de camins senyalitzats, ja fa alguns anys que es poden visitar, a peu, els 10 pobles que formen el Moianès, un territori a cavall de les comarques del Bages, Osona i el Vallès Oriental. A part de conèixer, pas a pas, cada municipi, al Moianès, volen proposar ara a l'excursionista diferents rutes temàtiques, com la de les poues de glaç, la del romànic o la de la prehistòria. Aquesta primavera s'han començat a formar informadors turístics, que seran els responsables de dissenyar cada proposta. Precisament, alguns d'ells acompanya, avui, la Griselda Guiteras per ensenyar-li els punts més interessants de la ruta dels pobladors prehistòrics del Moianès. Tot comença amb una llegenda...

Diuen al Moianès que hi havia un pastor que guardava el ramat a prop del Puig-rodó. Era hora de tornar cap a casa quan al pastor n'hi va passar una de ben grossa.
Es tractava, és clar, d'una bruixa. El pastor va fer cridar un rector, que va ruixar el dolmen amb aigua beneïda i va fer gravar una creu a la roca. Aleshores, el mal esperit va desaparèixer.
Avui, en Pep, recol.lector de rondalles del Moianès, recorda aquesta llegenda del dolmen de Puig-rodó als futurs informadors turístics de la zona perquè la puguin explicar als que, com nosaltres, vulguin fer la ruta temàtica de la prehistòria al Moianès.
I és que el territori és ric en restes arqueològiques. S'hi han comptabilitzat més d'una vintena de dòlmens, però també hi ha baumes i coves que van servir de refugi als primers pobladors del lloc.
Per cert, que hi vivien prou bé: tenien aigua suficient, les riqueses i els materials que proporciona el bosc i unes vistes privilegiades.
És el moment d'agafar els prismàtics i fer fotografies perquè el paisatge s'ho val.
Després d'aquesta primera parada, continuem la ruta a la recerca dels prehistòrics.
Inevitablement, pel camí, ens topem una nova atracció, sobretot per la Jana i l'Alba, les dues més petites de la colla.
I, és clar, apareix la pregunta: i els prehistòrics també tenien vaques? I eren tan malcarades com aquestes?
Normal, els vedells són gairebé acabats de néixer i no estan per històries. Així que insistim una altra vegada en el tema que ens ocupa.

Seguint els plafons de la ronda, que indiquen els camins i els llocs més interessants, arribem a la Bauma de l'Espina. Al Moianès n'hi ha moltes com aquesta. Fa segles s'hi van allotjar els prehistòrics, però des de sempre també han estat utilizades per pastors i excursionistes.
És una manera de veure-ho; però, si les baumes eren les "cases" dels prehistòrics, les coves ja eren, més aviat, els "hotels". I al Moianès en tenien un de luxe: les Coves del Toll. Ara se'n poden visitar uns 160 metres, però les coves tenen un quilòmetre llarg de corredors, encara que alguns no devien ser gaire còmodes.
Però, avui, d'aigua, no en trobem, i és que l'hivern ha estat sec i ha fet desaparèixer, temporalment, el rierol. Les condicions de la cova fan que tampoc hi trobem les típiques estalactites i estalagmites. Però en Joan fa que ens fixem en una multitud de cúpules esculpides a la roca, en les curioses estries que fraccionen les parets i en algunes de les "escultures" que decoren les sales: com si l'home primitiu hagués anat de cacera, hi trobem una "pota" d'elefant i també el cap de l'animal, un bon racó per fer l'última fotografia de la nostra excursió pel Moianès.