A Catalunya no hi ha muntanya més emblemàtica que Montserrat. Pràcticament tothom hi ha estat alguna vegada, sobretot a la banda sud, al monestir, fent una visita a "la Moreneta". Però el massís és extens i ofereix al caminant mil i una possibilitats per anar-lo descobrint a poc a poc. De fet, Montserrat ha representat des de sempre un destí ineludible per als excursionistes i, sobretot, per als escaladors, responsables, de fet, de molts dels noms amb què es coneixen bona part de les roques del massís. L'excursió d'avui comença al coll de Can Massana, el punt més septentrional de Montserrat, des d'on accedirem a la Regió d'Agulles. Un bon coneixedor d'aquesta zona és Josep Nuet i Badia, cartògraf de professió i botànic d'afició, que ha escrit diverses obres sobre la flora de Montserrat.

Avui, la motxilla ens pesarà una mica, però, a vegades, l'excursió s'ho val. En Josep ens ha promès descobrir-nos la variada vegetació que podem trobar al nord del massís de Montserrat i ha portat algun dels seus llibres per tal de no perdre'ns cap detall. Precisament hem triat aquesta ruta, la de la regió de les Agulles, per la seva gran diversitat, però també perquè és una de les més espectaculars de tot el massís. Al coll de Guirló agafem el camí que porta directament a la gran muralla de roca i a un estret pas que la travessa.
Aquesta és una ruta tradicional, utilitzada sobretot per escaladors i pels excursionistes que voregen les agulles o volen arribar fins al refugi Vicenç Barbé.
Tant la gent de la zona com, sobretot, els excursionistes i escaladors, han "batejat" cada muntanya i cada racó de Montserrat. Així que, una de les distraccions de la ruta és intentar localitzar agulles amb noms tant curiosos com "El Lloro", "les Bessones" o "El Bisbe". Moltes vegades, les formes de la roca ens hi ajudaran. En altres haurem de fer servir la imaginació.
Les formes capricioses de Montserrat ens ofereixen també una altra distracció: la de trobar aquelles baumes i recers que ofereixen les roques, ja sigui per passar la nit o bé per protegir-se del sol.

És la contradicció de Montserrat. La mateixa aigua que ha esculpit el massís, hi és amb poca quantitat. Això, però, no afecta la vida de la muntanya. Tot al contrari. El Josep recorda que s'han pogut catalogar més de 1.100 espècies vegetals, de secà i d'obaga, però les més curioses, precisament, entre les roques.
Baixem doncs el coll de Port sense deixar de mirar cap a les Agulles que, a més de ser hàbitat natural de les plantes, ho ha acabat sent també d'uns grans apassionats de Montserrat: els escaladors. La muntanya els aporta, sobretot, varietat: centenars de vies diferents per afrontar i la possibilitat de fer servir distintes tècniques d'escalada. Resulta ser una gran escola, per l'habilitat que exigeixen la majoria de les seves parets.
Fa 22 anys que l'Armand gaudeix de Montserrat. Diu que mai s'hi ha avorrit, que sempre hi ha alguna agulla per pujar. I segurament totes tenen la seva història, com la que han pujat avui,"la Cadireta".
Parc Natural, font de llegendes i tradicions, paradís d'excursionistes i escaladors, no és estranya que Montserrat sigui considerada per tothom una muntanya màgica.