A Tarragona hi ha centenars de rutes per fer a peu, que ens ajuden a conèixer millor una part del país moltes vegades oblidada. La Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus ens n'ha proposat una, amb la promesa que gaudirem d'uns paisatges espectaculars per sobre dels cingles que envolten el municipi de Siurana. L'excursió, a cavall entre el Baix Camp i El Priorat, ens porta a conèixer també la història dels petits pobles afectats per l'abandonament rural, nuclis on abans hi vivien deu o dotze famílies, que ara estan totalment enrunats.
Amb tot, Siurana és, precisament, l'exemple contrari: l'esforç dels seus habitants per acomodar-se a un lloc mal comunicat, amb recursos econòmics mínims, però que s'han negat a abandonar per por de perdre els orígens.

Vistes espectaculars i racons d'aigua insòlits. Amb aquestes dues promeses, sortim de l'Arbolí. I, en pocs minuts, els del Centre de Lectura de Reus ja compleixen: des de l'ermita de Sant Pau veiem el poble a vista d'ocell -el campanar, les teulades, les hortes...
I només és el començament. Perquè el paisatge, a més de ser bonic, també ens explica coses, petites històries de la zona. Per exemple, el camí ens porta a sota del Puig de Gallicant. Diuen que a sota de la vegetació hi ha un volcà adormit, responsable, fa segles, d'alguns terratrèmols. I la prova és que en algunes de les cases derruïdes del poble del mateix nom encara s'hi veuen els arcs que havien de servir per aguantar les sotragades.
Gallicant és avui un poble mort, no pas pels terratrèmols, sinó per l'abandó del camp. Quan el bosc no va ser rendible, ni els cultius suficients, quan als pobles grans s'hi va trobar millor vida, Gallicant va anar perdent habitants. La soledat i els espoliadors hi van fer la resta.
Just al cingle del davant, Siurana és l'exemple contrari. Ha sobreviscut al despoblament de la zona. Ens hi arribarem, però abans hem de creuar tota la vall.
El camí s'estreny i, com ens havien dit, entrem en un engorjat, on l'aigua s'amaga i apareix, un altre cop, entre les roques. Hi juga, fins que acaba descansant en un petit gorg, el Gorguet, un lloc entranyable per endur-se un bon record de l'excursió.
Però no és l'únic. Ni els aiguats del 1994 van aconseguir que perdés l'encant la cascada del Gorg, un altre salt d'aigua, força més alt, molt a prop del Gorguet.
Hem tornat a pujar a les cingleres. Avui ens faran suar, però amb un bon motiu. Altre cop, a vista d'ocell, contemplem des de les altures la vall creada pel riu Siurana.
Amb tot, val la pena. També aquí, les roques semblen encantades, per l'aigua i pel vent.
Arribant a la vall, parem al Molí de l'Esquirola, al costat del riu, per recuperar-nos. I els de Reus no tarden a treure de la motxilla els productes de la terra: unes avellanes torrades i un bon vi, és clar, del Priorat.
Vaja, fortet, però ens anirà prou bé per arribar fins a Siurana, perquè el sender puja, i força.

Hi ha diversos camins. Nosaltres triem el del Grau de la Trona, que arriba, a dalt del cingle, a la roca del mateix nom. Des de sempre, aquest ha sigut un camí de pas on s'han escrit moltes llegendes.
Bé, si més no, esperem que la llegenda sigui benèvola.
Finalment, Siurana. Al poble hi ha força activitat: els de fora se'n tornen al refugi després d'un intens dia d'escalada, i els de casa aprofiten per treballar l'hort, o, simplement, per prendre la fresca. Ramon Roig se'n fa creus, de tant moviment. És dels pocs que han vist renéixer el poble.
En Ramon s'hi va quedar pels pares. Els haurien tret la vida, marxant de Siurana, diu. I ara n'està ben orgullós, orgullós d'un poble que ha sabut vèncer l'aïllament i els temps difícils i que, a dalt del cingle, demostra, altiu, la seva força.