A partir d'aquest estiu, els excursionistes tenen una nova oferta per fer caminades pel Pallars Jussà. Fa només unes setmanes que el Patronat de Turisme de la Vall Fosca ha acabat de col.locar una colla de plafons i senyals indicatius de 5 noves rutes. El patronat, juntament amb l'empresa FECSA, ha volgut aprofitar l'abundant patrimoni històric i arquitectònic que la indústria de l'electricitat ha anat deixant a la vall, i és per això que aquestes rutes estan basades en la descoberta de les diferents tècniques que, a través dels anys, s'han utilitzat per aprofitar els recursos hidrogràfics.
Aprofitant una visita tècnica per comprovar la nova senyalització, Griselda Guiteras ha fet una d'aquestes rutes, la que va de l'Estany Gento a la Cambra d'Aigües de la central de Capdella seguint el traçat d'un antic carrilet de transport. L'excursió comença al telefèric que porta a l'Estany Gento.

Ja que estem de visita d'obres, podem pujar a dalt de tot del telefèric, i no a la cabina. Amb tot, les vistes que hi ha sobre la presa de Sallente són un privilegi per a qualsevol que faci aquest trajecte. Un privilegi molt efímer, perquè de seguida s'arriba a l'Estany Gento. Aquest és un punt de partida de moltes rutes cap als llacs i les muntanyes del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Defugirem, però, aquest Pirineu immens, l'excursió d'avui vindrà tota de planer.
La nova senyalització està llesta. El nostre punt de partida és Estany Gento. Les seves aigües semblen tranquil.les, però a tocar de les torres alguna cosa es mou. L'aigua s'escola, sense soroll, per enormes canonades que arriben a la central reversible de Sallente, construïda als anys 80, a sota mateix de l'embassament. Un cop utilitzada, l'aigua torna a pujar al Gento, d'aquí el nom de reversible.
Tot queda amagat als ulls de la gent. Però sona espectacular, oi?
Ara bé, potser impressiona més la història dels pioners de l'electricitat a la Vall. Tot va començar el 1911. Cap a 4.000 persones van treballar aquí per construir les primeres centrals. Fins a 14 llacs van quedar connectats amb el Gento, foradant les entranyes de la muntanya.
Com a testimonis d'aquesta feina de titans queden encara els castellets de l'aeri i les vies del carrilet que transportava material. Seguint el seu traçat continuem fent ruta, trepitjant els vells rails i travessant antics túnels.
a deixar de funcionar fa pocs anys, però aquesta via, ara silenciosa, sembla que no ha mort del tot.
Aquest giny forma part d'un curiós projecte de futur pel camí del carrilet.
N'hi diuen "tumilet". Tot just es tracta d'un prototip, però, ja que som dels primers de veure'l, no ens estarem de provar-lo.
El "tumilet" l'han dissenyat alumnes d'enginyeria de la Universitat Politècnica, i es podria desenvolupar al Centre de Formació de SEAT. Si tot plegat tira endavant, potser aviat es convertirà en una alternativa per als qui, en comptes de fer cames per la Vall Fosca, hi vulguin fer braços.
Vaja, que és un aparell ben pràctic per divertir-se i posar-se en forma alhora.
La resta de l'excursió, evidentment, la seguirem fent a peu. Amb el Montseny de Pallars al capdamunt i la vall als nostres peus, contemplant el paisatge i estant atents per si apareix algun gran rapinyaire o algun isard.
Ni tan sols la notem, però tota l'estona, per sota nostre, discorre l'aigua. Aquells homes de principis de segle la van captar i la van dominar perquè, dòcilment, servís a les seves necessitats.
Com nosaltres, l'aigua ha vingut planejant. Però aquí, a la Cambra d'Aigües de Cabdella, agafa embranzida, baixa ràpidament la muntanya i la seva força es converteix en electricitat.
Resulta paradoxal pensar ara en el nom d'aquesta vall, Vall Fosca. Potser va deixar de fer-li justícia ja fa anys, quan, gràcies a tota l'aventura de l'electricitat va començar a donar llum a les indústries i les llars de Catalunya.